1917- 2017: "-I, tanmateix, la lluita"

Aquest serà l'últim article que publiqui al dBalears en 2017. Acaba un any que, per raons personals, i per esdeveniments polítics, socials, i culturals, ha esdevingut inoblidable. En la cinquantena d'articles que he publicat aquí he escrit sobre multitud de temes de més o menys actualitat. En aquest opinar sobre el món i la bolla he tingut, com sempre, la total i absoluta llibertat de dir el que m'ha vingut de gust. Per això, i per tantes coses més, amics i amigues que feu l'estimat dBalears: Gràcies!

Ara que acaba 2017, m'adon que, si no record malament, no he escrit res sobre el centenari de la Revolució Russa. Potser no ho he fet perquè, sobre aquest esdeveniment històric que marcà l'esdevenir del segle XX, m'ha interessat més llegir i aprendre, que no escriure i opinar.

He après molt llegint al professor Josep Fontana, tant en el seu monumental llibre "El segle de la revolució . Una història del món des de 1914", com a les seves presentacions en dos dels cinc volums d'obres clàssiques de Lenin que l'editorial Tres i Quatre ha publicat aquest any. Uns textos que he pogut llegir per primera vegada en català, i presentats i/o prologats per signatures de luxe. Fontana ens introdueix, i, alhora contextualitza, en dues obres tan emblemàtiques del líder, i màxim ideòleg del primer estat socialista existent a la història, com són "L'imperialisme, fase superior del capitalisme", i "L'estat i la revolució". Els altres títols de la col·lecció són "El dret d'autodeterminació de les nacions", presentat per Pelai Pagès i Blanch, "Marx i Engels", la presentació del qual va a càrrec d'Anna Sallés, i, un títol que no podia faltar completa aquesta encertada selecció: "Què fer?", que inclou un bon i combatiu text introductori de David Fernández. Vet aquí un tast: "Què fer, avui, ara, aquí? Un clàssic, pensar abans d'actuar, resguardant-nos de distorsions –aprendre d'errors i horrors- de les temptacions hiperavantguardistes, dirigistes i buròcrates i optar –en les nostres condicions concretes- per fórmules enxarxades més autònomes, autoorganitzades i assembleàries ...". Bons consells per a la gent que pensam “que no es es tracta de fer més còmode la gàbia, sinó de sortir-ne”.

Durant aquest any del centenari de la Revolució Russa he gaudit, també, d'algunes relectures relacionades amb  aquest esdeveniment històric que va estremir al món: lògicament, la novel·la de Jonn Reed "Deu dies que van estremir al món", i un llibre editat en 1992, just després de la implosió de l'URSS, una altra vegada del Professor Josep Fontana. Em referesc a "La història després de la fi de la història". En aquest text he (re)trobat el paràgraf que potser millor sintetitza la meva posició sobre els fets i conseqüències d'aquella revolució: "... convé que quedi clar que hi ha quelcom que vam sostenir en el passat del que no ens avergonyim ni hem renegat: el propòsit de seguir lluitant per un món on hi hagi la igualtat més gran possible dins de la llibertat més gran. En aquest combat no importa perdre una batalla, perquè sabem que uns altres prosseguiran el combat. I fins i tot si sabéssim per endavant que és inútil, perquè totes les batalles han de perdre's, hauria valgut la pena lliurar-ho".

Altrament dit, en paraules de Maria-Mercè Marçal al poema Sextina Revolta, "-I, tanmateix, la lluita".

Publicat originalment a dBalears (25-XII-2017)