Contra la corrupció: També, salari màxim

La corrupció política i econòmica és un gravíssim tumor cancerós per a la democràcia. Un càncer amb una metàstasi molt estesa i complexa que, entre altres, autors i autores com Roberto Velasco o Loretta Napoleoni expliquen en els seus respectius llibres, 'Les clavegueres de l'economia', i 'La mordassa. Les veritables raons de la crisi econòmica'. Són, per a mi, dos textos fonamentals per entendre, sense apriorismes ideològics, la golafreria de l'actual capitalisme globalitzat.

Per tant, benvinguda sigui qualsevol iniciativa per fer front a aquesta xacra de la corrupció, i de les altres manifestacions d'aquesta golafreria, que van des de qualsevol manifestació de corrupció fins a l'oligopolitització de les agències mundials de qualificació financera, passant, entre d'altres, per fenòmens com els que Velasco desgrana en el seu llibre, abans esmentat: economia submergida (font de força casos d'explotació laboral), economia del narcotràfic, blanqueig de capitals, economia de la prostitució, finançament del terrorisme (del que Loretta Napoleoni té una àmplia i imprescindible bibliografia), comerç infame (tràfic de persones, tràfic d'òrgans i tràfic il·legal d'armes), evasió fiscal, estafes, paradisos fiscals i casos d'opacitat en els mercats de valors.

Dit això, una de les decisions a aplaudir d'aquests més de dos anys i mig de legislatura dels Acords pel Canvi ha estat l'aprovació de la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears. Encara que crec que és un nanoinstrument per lluitar contra el megafenomen del capitalisme de la corrupció, insistesc, 'chapeau' per la iniciativa. Però –ai els perons, malauradament tan freqüents en aquesta legislatura!–, no tinc per segur que la seva posada en funcionament no burocratitzi més la persecució de la corrupció. I, la segona cosa, i més important, però: sense embuts, una de les decisions, per dir-ho suaument, més incomprensibles, de les forces polítiques que donen suport als Acords pel Canvi ha estat, sens dubte, l'assignació d'un salari de 95.000 euros anuals al director d'aquesta oficina. Aquesta és una mala decisió que pot restar potencialitat al nou organisme autonòmic. Per què? Doncs perquè "les accions que pretenen lluitar contra la corrupció han de tenir també en compte la percepció que la societat té respecte a la seva major o menor gravetat, perquè el judici moral pot canviar..." (Roberto Velasco, ja citat).

En aquest sentit, no és gens exemplaritzant aquesta assignació salarial. Més que ajudar a una positiva percepció de la societat illenca envers les nostres institucions en la lluita contra la corrupció, pot tenir l'efecte contrari. Personalment, pens que ajuda a generar indignació social davant les diferències abismals que denunciava Oxfam Intermón en el seu últim informe publicat, i en el qual es constata que "s'amplia la bretxa [de la població assalariada] entre el 10% que més guanya i el 10% que guanya menys". És cert que aquest informe d'Oxfam Intermón fa referència a les empreses de l'IBEX-35, però, tanmateix, són unes diferències que, si fa no fa, són extrapolables a la resta de persones assalariades. I, en qualsevol cas, quina serà la diferència salarial entre el director de l'Oficina Anticorrupció i la persona que menys cobri d'aquesta oficina? Pot ser d'escàndol, fins i tot més gran que la que hi ha a les empreses de l'IBEX-35!

Diuen que no hi ha mal que per bé no véngui. Tant de bo aquest cas serveixi per estendre socialment i políticament el debat sobre la conveniència d'una regulació sobre el salari màxim. Aquest debat sobre un topall legal de la retribució que pot percebre algú pel seu treball remunerat, ja sigui un CEO, un executiu, inversor, buròcrata o representant polític, és absolutament necessari i urgent, entre altres coses perquè la persona que ha de dirigir un organisme autonòmic de lluita contra la corrupció no hauria de poder cobrar un salari de més de nou vegades el Salari Mínim establert legalment per als seus conciutadans. O és que hi ha por de parlar de debò de les desigualtats? Sense por: lluitar contra les descomunals desigualtats és també lluitar contra la corrupció.

Publicat originalment a l’Ara Balears ( 21-XII-2017)