Adoctrinament

Un dia de la setmana passada, a un bar de Màlaga, fulleig un diari mentre prenc un cafè tot just abans d'entrar al Museu Picasso de la ciutat malaguenya. De sobte em top amb el següent titular: "Los jóvenes son víctimas ideales para el adoctrinamiento político".

No en feia comptes, però no puc resistir-me a llegir l'entrevista a aquest professor de Psicologia Bàsica de la Universitat de Màlaga. Vaig suposar -sóc un innocent- que l'entrevistat es referia a l’adoctrinament neoliberal, oferiria alguna dada concreta, o explicaria alguna recerca sobre, posem per cas, continguts dels llibres de text. Però anava ben errat, i l'entrevista és un reguitzell de consignes ideològiques d'un desbordant nacionalisme espanyol, falsedats, i una falta de rigor que esborronen. Vet aquí dues afirmacions claus en aquest discurs ideològic i fals:

"Esa es la gran paradoja de Cataluña. Porque esa escuela inclusiva y democrática casa muy mal con el nacionalismo excluyente, el separatismo y las ideas supremacistas. En Cataluña, todos estos centros educativos democráticos, integradores y diversos (aparentemente) han jugado un papel central en el proceso separatista". "Desde el momento en el que el pacto Aznar-Pujol impone el catalán como lengua única en los colegios se trata de favorecer la cultura catalana por encima del resto de culturas del Estado, que también enriquecen y son patrimonio de todos los españoles, incluidos los catalanes. Se transmiten consignas, ideas simples, prejuicios... hacia todo lo que no es catalán".

Potser algú pensi que no val la pena parar esment a opinions tan al·lucinants, com ara “incluso en los años del franquismo parece que había un cierto pacto para que los chicos se educaran en una cierta libertad de pensamiento” (sic), i manco si qui las reprodueix és un diari malagueny (del que, per cert, desconec si té gran nombre de lectors i lectores, o quina és la seva línia editorial), i que, en conseqüència, no passa de ser una anècdota. Discrep.

Declaracions com aquestes, replicades en infinitat de mitjans de comunicació, són essencials per a, seguint George Lakoff, crear i reforçar el marc mental cognitiu del nacionalisme espanyol i del seu anticatalanisme visceral. Val a dir que, per aconseguir aquest objectiu “d’adoctrinar al personal”, els importa un rave "la importància de la veritat per a una cultura pública decent" (Michael P. Lynch).

I, de retruc, s'aconsegueix que no parlem de l’implacable -i realment existent a les escoles- adoctrinament en el neoliberalisme. En el documental de Richard Normand "L'Encerclement. La democràcia presa pel neoliberalisme", Normand Baillargeon ho explica així: "... llavors l'educació es desvia de la ciutadania, del bé comú, cap als interessos de les empreses privades que s'apoderen de l'educació. No és el mateix pensar el món des del punt de vista de la cultura que pensar-ho des del punt de vista d’allò que ofereix una o una altra empresa. Aquest element sempre està present: L'apropiació d'un mercat dels cervells dels nens i la preparació de la mà d'obra. L'educació, cada vegada més, en la perspectiva que descric, perd les seves altres funcions de preparació per a la vida cívica, d'obertura al món, de pur plaer de l'enteniment i del saber, per orientar-se cap al sotmetiment del mercat, la preparació dels subjectes educats per a funcions econòmiques".

Altrament dit: L'adoctrinament realment existent és aquell que imposa el pensament únic de l'homo economicus. El perill és, doncs, que l'educació deixi de ser sinònim d’igualtat d’oportunitats per a l’emancipació.

Publicat originalement a dBalears (4-XII-2017)