Un dia de la
setmana passada, a un bar de Màlaga, fulleig un diari mentre prenc un cafè tot
just abans d'entrar al Museu Picasso de la ciutat malaguenya. De sobte em top
amb el següent titular: "Los
jóvenes son víctimas ideales para el adoctrinamiento político".
No en feia
comptes, però no puc resistir-me a llegir l'entrevista a aquest professor de
Psicologia Bàsica de la Universitat de Màlaga. Vaig suposar -sóc un innocent-
que l'entrevistat es referia a l’adoctrinament neoliberal, oferiria alguna dada
concreta, o explicaria alguna recerca sobre, posem per cas, continguts dels
llibres de text. Però anava ben errat, i l'entrevista és un reguitzell de
consignes ideològiques d'un desbordant nacionalisme espanyol, falsedats, i una
falta de rigor que esborronen. Vet aquí dues afirmacions claus en aquest
discurs ideològic i fals:
"Esa es
la gran paradoja de Cataluña. Porque esa escuela inclusiva y democrática casa
muy mal con el nacionalismo excluyente, el separatismo y las ideas
supremacistas. En Cataluña, todos estos centros educativos democráticos,
integradores y diversos (aparentemente) han jugado un papel central en el
proceso separatista". "Desde el momento en el que el pacto
Aznar-Pujol impone el catalán como lengua única en los colegios se trata de
favorecer la cultura catalana por encima del resto de culturas del Estado, que
también enriquecen y son patrimonio de todos los españoles, incluidos los
catalanes. Se transmiten consignas, ideas simples, prejuicios... hacia todo lo
que no es catalán".
Potser algú
pensi que no val la pena parar esment a opinions tan al·lucinants, com ara “incluso
en los años del franquismo parece que había un cierto pacto para que los chicos
se educaran en una cierta libertad de pensamiento” (sic), i manco si qui las
reprodueix és un diari malagueny (del que, per cert, desconec si té gran nombre
de lectors i lectores, o quina és la seva línia editorial), i que, en
conseqüència, no passa de ser una anècdota. Discrep.
Declaracions
com aquestes, replicades en infinitat de mitjans de comunicació, són essencials
per a, seguint George Lakoff, crear i reforçar el marc mental cognitiu del
nacionalisme espanyol i del seu anticatalanisme visceral. Val a dir que, per aconseguir
aquest objectiu “d’adoctrinar al personal”, els importa un rave "la
importància de la veritat per a una cultura pública decent" (Michael P.
Lynch).
I, de retruc,
s'aconsegueix que no parlem de l’implacable -i realment existent a les escoles-
adoctrinament en el neoliberalisme. En el documental de Richard Normand "L'Encerclement. La democràcia presa pel
neoliberalisme", Normand Baillargeon ho explica així: "...
llavors l'educació es desvia de la ciutadania, del bé comú, cap als interessos
de les empreses privades que s'apoderen de l'educació. No és el mateix pensar
el món des del punt de vista de la cultura que pensar-ho des del punt de vista
d’allò que ofereix una o una altra empresa. Aquest element sempre està present:
L'apropiació d'un mercat dels cervells dels nens i la preparació de la mà
d'obra. L'educació, cada vegada més, en la perspectiva que descric, perd les
seves altres funcions de preparació per a la vida cívica, d'obertura al món, de
pur plaer de l'enteniment i del saber, per orientar-se cap al sotmetiment del
mercat, la preparació dels subjectes educats per a funcions econòmiques".
Altrament dit:
L'adoctrinament realment existent és aquell que imposa el pensament únic de l'homo economicus. El perill és, doncs,
que l'educació deixi de ser sinònim d’igualtat d’oportunitats per a l’emancipació.
Publicat originalement a dBalears
(4-XII-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada