A les darreries de l'any passat
es va produir una molt bona notícia a l’àmbit socioeconòmic que no es pot
menystenir. Em referesc a l'aprovació del Pla
Director d'Economia Social de les Illes Balears 2018-2022. Em consta que la
directora general de Treball, Economia Social i Salut Laboral, Isabel Castro,
fa temps que treballava de valent en aquest projecte que, per fi, a mitjans del
desembre passat es va poder presentar públicament.
Crec que cal, d'una banda,
celebrar el consens aconseguit, encara que, personalment, trob a faltar el
concepte i la pràctica d'economia solidària. Dit d'una altra manera, haguera
preferit que aquest pla fos d'Economia Social i Solidària. D'altra banda, cal
saludar, per ambiciós, però possible, que l’objectiu principal sigui
incrementar el pes de l'economia social per arribar a representar el 5% del PIB,
en lloc de l'1,5% actual. Un pla amb aquest objectiu és, sens dubte, un
veritable canvi de política en relació al que es va fer a l'anterior
legislatura autonòmica de majoria absoluta i absolutista del PP.
Ras i curt: Un pressupost de 3,7
milions d'euros per al període 2018-2022 (700.000 € per aquest 2018) és una
aposta seriosa de l'administració autonòmica per a la promoció d'aquest tipus
d'economia i de gestió empresarial. El contrast és brutal amb el dic sec de
suport institucional i econòmic amb el qual va ser castigat durant la
legislatura pasada aquest sector de l'economia social illenca, i, de retruc, el
conjunt de la societat de les Illes Balears.
Una de les accions previstes en
el pla que consider més importants és la que fa referència a l'establiment de
mecanismes formals de col·laboració i coordinació entre el Govern de les Illes
Balears, els consells insulars, i els ajuntaments. En economia social i
solidària és bàsica l'economia de proximitat, de quilòmetre zero. En aquest
sentit, crec que és lamentable que el Govern de l'Ajuntament de Palma
incompleixi tan flagrantment el text "Bases per conformar un govern de
canvi a Palma" en el qual es pot llegir: "Impulsarem i fomentarem
l'economia social i solidària (cooperatives, empreses d'inserció laboral),
democratitzant el teixit empresarial". Perquè els governants de la capital
balear, a través de Palma Activa, no s’ “inspiren" una mica amb el
que fa l'actual govern municipal de Barcelona?
Per acabar aquest comentari sobre
el Pla Director d'Economia Social de les Illes Balears 2018-2022, m'agradaria
compartir un cert neguit: El moviment de l'Economia Social i Solidària no
hauria d'acostumar-se a les ajudes públiques per a la seva expansió,
enfortiment i diversificació. El seu potencial transformador requerirà, en més
d'una ocasió, caminar a pas ferm, i a contracorrent dels interessos dels poders
institucionals. Això és prou rellevant pels que seguim pensant que un altre
sistema econòmic és possible, i, en aquest sentit, esperem molt de l'economia
social i solidària perquè, "esperar fins a ser la meitat més un és el
programa de les ànimes tímides que esperen que el socialisme arribi per un reial
decret signat per dos funcionaris" (Antonio Gramsci, a "Odi als
indiferents)".
Publicat originalment a dBalears (08/01/2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada