Divendres passat, 8 de febrer, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a
gairebé tota la sessió del matí de la jornada "Cap a un consens necessari.
Reduir l'abandonament primerenc de l'educació i la formació a les Illes
Balears" que, coorganitzada per diverses entitats i associacions (com ara la
Societat Cooperativa JOVENT, EAPN-Illes Balears. Xarxa per a la Inclusió
Social, Colonya Caixa Pollença, i la Facultat d'Educació de la UIB), es va
celebrar, en sessió matutina i vespertina, al saló d'actes del Parlament de les
Illes Balears. En el temps que vaig poder seguir la jornada, es va parlar sobre
"El valor de la persistència de pares, mares, joves i professionals de
l'educació-formació", de "La segona oportunitat per a joves", i
de les escoles per a garantir aquestes segones oportunitats. Em va interessar
especialment la ponència titulada "Abandonament i retorn als estudis en un
marc de 'postcrisi' i revisió del model turístic", que va presentar la
professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de
l'Educació de la UIB, Francesca Salvà. El contingut –o almenys una part d'ell-
d'aquesta última ponència és el que suscita aquest comentari.
El concepte d'abandonament primerenc de l'educació i la formació (APEF)
és certament molt ampli, però té una utilitat excepcional, com és la comparació
de la situació en, posem per cas, la UE, l'OCDE, o entre regions. És sabut que
a les Illes Balears tenim els pitjors indicadors d'APEF. No els cansaré amb les
moltes dades que va oferir la professora Salvà, ja que, qui més qui menys, té
present que les Balears lideren l'abandonament escolar del Regne d’Espanya, amb
un percentatge que supera el 25%. En qualsevol cas, sí que em sembla oportú
deixar anotada una dada que ens va oferir la ponent, i que és prou il·lustrativa
de la gravetat del problema: A casa nostra tenim 20.990 persones de 18 a 24
anys que, com a màxim, tenen el graduat d'ESO. Aquesta població de baix nivell
educatiu és, en nombre, superior a l'oferta de Formació Professional a les
Illes Balears!
La professora Francesca Salvà ens va il·lustrar sobre la
multidimensionalitat de les causes d'aquest elevat abandonament primerenc de
l'educació i la formació en les Illes Balears: Experiència escolar personal (sentiments
de fracàs, d'inutilitat dels estudis, de que no agraden); característiques del mercat
de treball (que dona poc valor a la formació); valors socials dominants (sobrevaloració
del consum, de l'èxit, de la immediatesa). Per tant el seu abordatge ha de ser,
també, multidimensional.
Però, amb tot, allò que més em va interessar va ser la reflexió sobre
l'existència de població de baix nivell educatiu, i la seva associació amb el
no exercici del dret de ciutadania. Aquest dret de ciutadana, en la societat
actual, requereix, al menys, un cert grau de comprensió de les complexitats amb
les quals ens ha tocat conviure en aquest segle XXI.
Tot i que les elits neoliberals illenques associen l'abandonament
escolar primerenc i el fracàs escolar amb els dèficits de productivitat i
competitivitat, el punt cert i segur és que la persistent existència d’una
elevada taxa de població amb baix nivell educatiu i de formació està
intrínsecament lligada als processos de despossessió impulsats pel capitalisme
actual. És per això que urgeixen estratègies integrals per a, en matèria
d'educació i formació, passar de la retòrica sobre igualtat d'oportunitats, a
la certesa de la igualtat de resultats. Tant de bo estigui equivocat, però em
sembla que en aquest trànsit, el pacte s'albira gairebé impossible. La
disjuntiva és democràcia únicament formal, o democràcia amb impuls igualitari
de debò.
Publicat originalment a
dBalears (12/02/2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada