Per justícia, NO + PRECARIETAT

"Justícia per a les persones i el planeta" és el títol d'un informe presentat fa unes setmanes per Greenpeace. El document, subtitulat "per la fi de la impunitat de les grans corporacions", va ser difós a tocar de la inauguració del World Economic Forum de 2018, és a dir, de la reunió anual que les elits mundials favorables a –i beneficiaries de- la globalització neoliberal celebren a la ciutat suïssa de Davos. És, sens dubte, un text prou interesant que, més enllà de la perspectiva global de Greenpeace, em suggereix dues reflexions de caràcter local.

I.- Greenpeace planteja la següent qüestió: Perquè fa falta parlar de justícia i corporacions? La pregunta és prou escaient ja que, en el context d'un capitalisme extractivista global mai vist, les corporacions transnacionals són portadores d'injustícia social i ecològica. Val la pena recordar, per una banda, que els primers afectats per l'escalfament global són els sectors populars, i, dintre d'aquests, els més vulnerables; i, per una altra banda, que les lluites socials van cada vegada més lligades a lluites mediambientals. Dos exemples d'això és el que està succeint a, posem pel cas, Hondures o a la Xina. És a dir, el moviment ecologista és cada vegada menys exclusivament conservacionista, i ha transitat cap a un inevitable anticapitalisme.

A casa nostra, s'ha passat de la lluita per la defensa d’espai a espai, passant per la defensa del conjunt de Mallorca ("Qui estima Mallorca no la destrueix), a qüestionar el model econòmic basat en tot turisme sense límits. El moviment ecologista mallorquí –des de les organitzacions que, com el GOB, són part de la nostra identitat, fins a noves expressions, com Terraferida- torna a ser avantguarda en el desmuntatge d'una falsa prosperitat compartida que, per a més conya, es vol fer passar per "sostenible". Cal recordar a alguns desmemoriats que ara gestionen les més importants institucions autonòmiques, insulars, i locals que: "... Des dels anys setanta del segle passat, una de les principals estratègies de contenció de la crítica radical al capitalisme ha estat el concepte de sostenibilitat i, més concretament, de desenvolupament sostenible" (Marina Garcés a "Nova il·lustració radical").

II.- La lluita per un instrument internacional vinculant sobre empreses i drets humans, a la qual el document de Greenpeace en fa referència, és un assumpte de cabdal importància. Per això, lament no conèixer cap iniciativa de les nostres institucions a favor d'aquesta proposta. En aquest sentit, seria desitjable una mica més d'interès per elevar la mirada institucional i social més enllà del nostre melic, i, per exemple, seguir els passos del Parlament de Catalunya que, en el seu moment, va aprovar la creació un centre d'avaluació de l'impacte de les empreses catalanes en l'exterior. Per ventura, tenim por de saber el grau de compliment dels drets humans, i de les lleis mediambientals de les transnacionals hoteleres amb seu a Mallorca? Quants casos similars al de "RIU Riviera Cancun" existeixen?

Greenpeace fa referència, en el esmentat informe, als acords de "lliure comerç", com ara TTIP, ZETA, EPA, TISA, UE-Mercosur, etc., tot afirmant, molt encertadament, que aquests acords comercials i d'inversió de nova generació "brinden a les empreses [fonamentalment a les grans transnacionals] una protecció de la qual mai han gaudit ni persones individuals ni col·lectius de la societat".

De tot plegat cal extreure una conclusió: Sobirania, drets humans, i justícia social i ecològica són un trípode indissoluble per garantir justícia de debò en el marc d'una la democràcia amb impuls igualitari.

I, per acabar, una qüestió d’agenda: Parlant de justícia, cal recordar que aquesta setmana -el propvinent 10 de febrer- és el sisè aniversari de la reforma laboral de 2012, és a dir, d'una monumental injustícia del govern del PP, feta per enfortir al capital i precaritzar al màxim el factor treball. Per això, és una excel·lent notícia que el dijous dia 8 de febrer a les 19 hores al Casal de Barri Can Alonso (Carrer de Castellarnau, 4, de Palma), s’hagi convocat una Assemblea Constituent de la Plataforma NO + PRECARIETAT.

Publicat originalment a dBalears (05/02/2018)