És subocupació i no ocupació, estúpid!

Ho dic sense embuts: Estic fart de tantes mitges veritats -que són les mentides més grans- dels governants. Com d'aquestes mentides n'hi ha a balquena, és impossible pair-les totes d'una vegada. Millor fer-ho d'una en una, no sigui cosa que algú s'indigesti, i agafi un mal de panxa inaguantable. Avui, per raons d'actualitat, em referiré a les mitges veritats sobre un dels aspectes de la situació del mercat laboral illenc.

La setmana passada es va publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre de 2017, i la nota oficial del Govern de les Illes Balears era un clar exemple d'aquestes mitges veritats tant contradictòries amb  qualsevol  transparència. El títol era el següent: "L'EPA confirma que 2017 tanca amb un nivell d'ocupació superior al d'abans de la crisi".

Allò que no es deia a la nota governamental és que, segons la metodologia de l'EPA, es considera que una persona està ocupada quan, en la setmana que se li fa l'enquesta , ha treballat almenys una hora. Tenint en compte que, en els últims anys, la contractació temporal de curta i molt curta durada ha pujat una barbaritat (d'això tampoc diu res la nota del Govern), el punt segur és que ara el que tenim és un nivell de subocupació superior al d'abans de la crisi.

Vegem algunes dades d'aquest gran estirabot del nombre de contractes registrats, en general, i, especialment, dels de curta i molt curta durada, en l'últim decenni: En 2010 el nombre total de contractes registrats al SOIB va ser de 306.920, mentre que el total del proppassat 2017 es va enfilar a 536.519. És a dir, per aconseguir minses millores d'ocupació estimada, cada cop fan falta més contractes. Per què? Doncs perquè cada vegada hi ha més contactes de curta durada: Els de fins a un mes s'han quasi doblat en el darrer septenni (han passat de 71.299 a 131.722, és a dir, han augmentat un 85%). Però el que és més greu és que els contractes de menys de 5 dies han augmentat un impressionant 159%, en passar de 32.389 a 83.894 en el període 2010-2017.

Una nota final: En l'argot de les estadístiques laborals, s'entén que una persona està "subocupada" quan el nombre d'hores treballades (i retribuïdes) a l'any és tan baix que no li permet tenir garanties de no caure en risc de pobresa i/o exclusió social. Per això, en alguns indrets a aquestes persones no  són considerades estadísticament persones ocupades, i, alhora, es valora que el mercat laboral va malament quan creix el nombre d'aquestes persones subocupades. Són països amb una bona praxi de transparència estadística, i que tenen en consideració que les xifres de subocupació reflecteixen que hi ha persones amb carències materials, i amb neguits provocats per llurs vides precàries. Una precarietat vital que explica, entre altres coses, que els responsables del Banc d’Aliments de Mallorca hagin declarat (Diario de Mallorca 28/01/2018) que “ara repartim més menjar a treballadors pobres”.

Acudint a la tan parafrasejada frase de James Carville, assessor del demòcrata Bill Clinton en la reeixida campanya presidencial dels EUA de 1992, "És l'economia, estúpid!", ara és molt escaient dir que és subocupació i no ocupació, estúpid!

Publicat originalment a dBalears (2901/2018)