Democratitzar la democràcia: #LlibertatValtonyc

Publicat originalment a dBalears (26/02/2018)

Zygmunt Bauman, en el seu llibre pòstum, ens parla de la tendència a recórrer a les grans idees del passat davant el minvant pensament crític, i de les dificultats d'albirar, en un futur pròxim, una societat alternativa. Bauman descriu diverses tornades: A Hobbes, a les tribus, a les desigualtats, i, fins i tot, el "retorn a l'úter", és a dir, al jo.

Vaig pensar en aquest text titulat "Retrotopia" a l'instant de rebre l'impacte de la confirmació de la sentència que condemna a Josep Miquel Arenas Beltrán, Valtonyc, a tres anys i mig de presó. Tornem-hi torna-hi amb l'autoritarisme, amb la criminalització de llibertat d'expressió, de creació, de la banalització de privació de llibertat. Una altra maleïda tornada al passat!

Una cançó no pot ser mai un delicte. La creació artística no pot estar amenaçada amb la presó. Si això fos així, la humanitat no hagués conegut l'obra musical de, posem per cas, Joe Hill (1879-1915). Val a dir que el sindicalista i cantautor nord-americà, d'origen suec, va ser condemnat a pena de mort, i executat per un crim del qual en el judici no es van aportar cap prova concloent. Les elits dels EUA de principi del segle passat no li van perdonar el seu insubornable compromís amb la classe obrera. Joe Hill va estar molt lligat al desenvolupament de la Industrial Workers of the World (IWW) que, no s'ho perdin, va ser la primera central sindical nord-americana a desafiar obertament el capitalisme, i a plantejar la lluita unitària de la classe obrera, independentment del gènere, qualificació professional, o raça dels treballadors i treballadores. A principis de la dècada dels 70 del segle passat el cineasta suec Bo Wideberg realitzà la pel·lícula The balad of Joe Hill, que permet conèixer un poc més i millor la desconeguda vida d'aquest imprescindible personatge del sindicalisme i de la cançó d’Els EUA.

Disculpin aquesta voltera per les bardisses. El que volia dir és que, si a Joe Hill li haguessin aplicat el codi penal que han aplicat a Valtonyc, ni haguessin necessitat inventar-se un crim, i, possiblement, s'haurien penalitzat cançons (amb lletres autènticament subversives) que els i les de generacions posteriors hem pogut conèixer de la veu de, per exemple, Woody Guthrie, Pete Seeger, Phil Ochs, Joan Baez, o, fins i tot, de Billy Bragg i d'alguns grups de rock. Però és que, si es reprimeix la creació musical per unes lletres -siguin les que siguin-, se'ns està dient que els codis penals haguessin hagut de ficar dintre de les reixes a les persones que van crear himnes proletaris i de l'emancipació social com ara la Internacional, el Bella Ciau, o el A les barricades! Se'ns està advertint que, més recentment, l'anomenat Rock Radical Basc, el moviment punk britànic -amb els Sex Pistols al capdavant-, o algunes cançons de Pixamandúrries o d’Albert Pla (“Mi novia es una terrorista” és un bon exemple), van ser episodis excepcionals, i que en aplicació de, seguint a Naomi Klein, la doctrina del xoc (de la qual la Llei Mordassa n’és una pesa clau), el punt normal és retornar a l'autoritarisme.

Deia al principi que vaig pensar en el "Retrotopia" en assabentar-me de la confirmació de la sentència, en principi definitiva, que pot empresonar a Valtonyc. Vaig tornar a pensar en el llibre de Zygmunt Bauman en veure l'immens moviment de solidaritat amb el raper, i de mobilització per la causa de la llibertat. Específicament, em vaig recordar de l'epíleg titulat "Mirem cap al futur, per variar", i que acaba afirmant: "Més que en cap altra època, nosaltres –els habitants humans de la Terra- ens trobem en una situació en què cal decidir: o ens donem les mans o cavem la nostra fossa comuna". Una elecció que només podrem fer si democratitzem les democràcies. Justament el contrari del que representa aquest atemptat contra la llibertat, personificat en Valtonyc. Sens dubte la mobilització social és la clau per aconseguir democratitzar la democràcia, i poder exercir el dret a decidir entre poder viure decentment o cavar la nostra immunda fossa comuna.