Publicat originalment a ULTIMA HORA (02/03/2018)
Estem a tocar un 8 de març que,
sens dubte, serà especial. Ho serà perquè, a més dels actes commemoratius i
reivindicatius habituals, el moviment feminista i sindical ha convocat per a
aquest Dia Internacional de la Dona una jornada de vaga (completa o parcial). Per
fi, una altra vegada, el 8 de març de 2018 serà menys el dia de la dona en
genèric, i, per contra, serà més el dia de les dones treballadores, ho siguin
del treball mercantilitzat, és a dir, el que coneixem com a remunerat; o al
marge del mercat, com, posem per cas, els treballs de cures o de la llar, extraordinàriament
feminitzats, no remunerats -ni reconeguts socialment-, i imprescindibles per a
la humanitat. No debades, els éssers humans necessitam ser cuidats quan naixem
i creixem, en períodes de la nostra vida adulta, i en la fase més o menys
propera a la mort.
Hi ha una pluralitat de manifests
cridant a la participació en aquesta Vaga Feminista en els quals s'enumeren els
motius que, veritablement, sobren a balquena. Van des de les qüestions més
estrictament laborals (bretxa salarial de gènere, precarietat laboral
especialment feminitzada, etc.), o la reivindicació de visibilitzar i acabar
amb els “altres treballs” de les dones als que abans he fet referència, passant
pel rebuig radical a la violència masclista, la denúncia de la insuficiència de
mesures per a la protecció de les víctimes d'aquesta violència, fins al rebuig d’unes
polítiques d’igualtat insuficients del Govern d'Espanya. Però, tot seguit, vull
donar algunes dades de casa nostra que justifiquen que en més d’un d'aquests
manifests es denunciï "que ser dona sigui la principal causa de pobresa".
Dit en altres paraules, a les Illes
Balears podem dir -amb raó- que "l'empobriment té cara de dona"
perquè la pobresa és un àmbit en el qual també existeix una important bretxa de
gènere. Vegem les últimes dades disponibles -corresponents a 2016- de
l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l'INE: La taxa de pobresa de les
dones (19,6%) és un 1,6% superior a la dels homes (18%); però el que és més
important és que la taxa AROPE és d’un 19,9% pels homes, mentre que la de les
dones s'enfila fins a un 22,5%. És a dir, hi ha una bretxa de gènere d'un 2,6%
quant a Risc de pobresa i/o exclusió social. AROPE és l'acrònim d'At Risk of
Poverty and/or Exclusión, i és l'indicador de l'oficina estadística de la UE,
Eurostat, que, a més de mesurar el percentatge de població que no aconsegueix
una renda igual o superior al llindar de pobresa (8.209 €/anuals en 2016),
sintetitza uns altres indicadors, com ara, les carències materials severes o la
poca intensitat (precarietat laboral i insuficiència salarial) en el treball
remunerat. Per no abusar amb un excés de dades, diguem, finalment, que les
dones són les més afectades per la majoria dels tipus de carències materials de
les quals l'ECV ens informa. Especialment significatiu és que un 35,5% de dones
no té capacitat per afrontar despeses imprevistes (és a dir, viuen amb lo just,
i amb incertesa), mentre que els homes afectats per aquesta situació és del
29,8%.
L'empobriment més intens de les
dones és una injustícia multifactorial. La precarietat laboral és força
important, però no determinant. La clau està en la desigualtat i la precarietat
social que provoca el sistema patriarcal. La vaga feminista del propvinent 8 de
març va de posar fi a aquestes precarietats i inseguretats, i que les dones
s'apoderin per poder viure en una societat veritablement d'iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada