Publicat originalment
a dBalears (12-03-2018)
Es pot armar un bon sidral. Hi ha
prou indicis per pensar que estem a tocar de l'inici d’una revolta de
pensionistes, jubilats i jubilades. Hi ha raons a balquena per armar un
sagramental. A alguns ens sembla que ja era hora. Fins i tot, hom pot pensar
que s'ha trigat massa a ocupar els carrers en defesa del sistema públic de
pensions, i en exigència d'unes pensions suficients i dignes. Però mai no és
tard del tot quan s'arriba a bon port. Pel que sembla s'ha arribat al port de
la mobilització ciutadana. Es va començar al febrer, amb massives i revoltoses
manifestacions a Bilbao, Barcelona i Madrid, es va seguir –també a Palma- el
proppassat 6 de març, amb modestes, però combatives, concentracions, i pel
dissabte d'aquesta setmana, dia 17 de març, s'està preparat una manifestació,
que ha de ser massiva, i no només de pensionistes, jubilats i jubilades, sinó
de tota la ciutadania.
El sistema de pensions públiques
afecta tanta gent que la garantia de suficiència i de justícia del mateix és
determinant per avaluar el model de societat en la qual volem viure. Una
societat cohesionada, o una dualitzada? Tingui's en compte que, segons les
últimes dades disponibles del passat febrer, en el conjunt del Regne d'Espanya
el nombre total de persones pensionistes era de 9.573.282, amb una pensió
mitjana de 932,29 €. Si es vol una mica més de precisió, diguem que aquesta
cistella total de prestacions té la següent composició: 948.393 pensionistes
per incapacitat permanent, amb una pensió mitjana de 940,02 €; un total de
5.888.138 jubilats i jubilades, que cobren 1.077,52 € de mitjana; el total de
pensions per viduïtat van tenir una quantia mitjana de 652,17 € afectant
2.357.014 persones; va haver-hi un total de 338.644 de persones que van cobrar
una mitjana de 382,79 € per orfandat; i 41.093 persones van percebre 541,41 €
de mitjana en concepte de pensió a favor de familiars.
Val a dir que si repliquam
aquesta informació en el que fa referència a les Illes Balears, la cistella de
les pensions afecta 188.029 persones, que tenen una pensió mitjana de 863,45 €.
El desglossament és el següent: 17.327, 120.140, 44.248, 6.183, i 131 persones
amb pensions per invalidesa permanent, jubilació, viduïtat, orfandat, i a favor
de familiars, respectivament. Les quanties mitjanes d’aquestes pensions són:
857,57 €, 991,22 €, 593,42 €, 336,74 €, i 523,26 €, respectivament. És evident,
per tant, que els pensionistes, jubilats i jubilades de les Illes Balears viuen
en un territori d'alta carestia de la vida, però cobren pensions inferiors a
les mitjanes estatals. Més motius, idò, per a mobilitzar-se.
Ras i curt: Hi
ha marge per millorar la quantia de les pensions; està claríssim que es pot
garantir el seu poder adquisitiu; és evident que es pot garantir el seu futur,
sense retallades ni allargaments de l'edat de jubilació. Però, per a això,
cal capgirar la lògica del turbocapitalisme desposseïdor, i imposar la decència
de la perspectiva dels drets. Fa falta, en definitiva, que prengui amb força la
revolta de pensionistes, jubilats i jubilades per barrar els peus a gent com el
governador del banc d'Espanya, Luís Maria Linde, que no fa massa dies
descartava, sense embuts, pujar
les pensions a ritme d'IPC, advocava per plans de pensions privats, i
afirmava que "molts
jubilats espanyols tenen casa pròpia i això millora la pensió".
Mirin, Linde amb declaracions com
aquestes, la ministra Fátima Báñez, amb la seva insultant carta dirigida als
jubilats i jubilades comunicant una pujada de les seves pensions del 0,25% per
2018, i els i les representants del neoliberalisme, no són més que personatges
d'aquests als que, fa uns anys, Mariano Aguirre s'hi referia així: "ni una
sola de les decisions vinculada amb 'l'austeritat' que adopten els alts càrrecs
polítics, econòmics, i financers els afecta, personalment o al seu entorn
immediat. Com que no sofreixen les mesures "anticrisi" són un
espectacle llunyà que coneixen a través de les macro xifres, els mitjans
periodístics, quan reben alguna pregunta incòmoda al Parlament, o en aquests
breus moments en què els increpen quan surten d'un edifici o de casa seva i caminen
set passos fins al cotxe amb xofer. Si la protesta puja de to, es prenen
mesures repressives".
Però, afortunadament, la revolta
de pensionistes, jubilats i jubilades no té, com no va tenir la magnífica
mobilització del 8 de març, aturador. "En el 68 varen ser els estudiats,
en el 2018 els jubilats. És a dir, els mateixos", deia una piulada. El que
en el Regne d'Espanya pugui quedar d'estat social de dret, quedaria greument malmenat
si no fos capaç de garantir i millorar les pensions públiques d’avui i de demà.
És qüestió de lesa democràcia. Dissabte, 17 de març, a les 11,30 hores, a la Plaça d’Espanya de Palma. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada