Publicat
originalment a dBalears [05-03-2018]
La Vaga Feminista convocada per
aquest 8 de març és, com vaig tenir ocasió d'explicar a un article
a dBalears fa unes setmanes, una convocatòria internacional. És una
mobilització global que, recollint el millor de la tradició del moviment
antiglobalització, pretén denunciar la situació de desigualtat real de les
dones a tot el món. Aquesta és una vaga, almenys, contra els sostres de vidre (és
a dir, la dificultat que tenen les dones per accedir als nivells professionals
més alts, que té com a conseqüència la seva baixíssima presència als llocs de
poder...), i els sòls enganxosos (és a dir, la dificultat amb la qual es troba
gran part de la població femenina per enlairar la seva carrera professional)
que operen arreu; contra les discriminacions legalitzades a les lleis
d'infinitat de països, i les discriminacions de fet que, fins i tot estar formalment
prohibides, se segueixen produint aquí i allà. És, també, una vaga contra una
de les més indecents xacres mundials: la violència contra les dones. En
definitiva, la vaga d'aquest dijous 8 de març és una gran mobilització contra
el sistema patriarcat, i el masclisme institucional i social.
Insistesc en el seu caràcter
internacional perquè això no es dóna en cap altri àmbit de la lluita social,
com, a tall d'exemple, podria fer-se en defensa del treball decent (cada 7
d'octubre el moviment sindical internacional convoca una jornada de
mobilització reivindicant-ho, però no passa de ser una jornada d'actes
testimonials). Fins i tot, el Fòrum Social Mundial ha perdut en els últims anys
embranzida mobilitzadora. A veure què passa amb el FSM de 2018,
que s'inicia la setmana que ve la brasilera ciutat de Salvador de Badia.
Però aquesta vaga també té una
dimensió i motius locals. Malament anem si oblidem allò de think global, act local (pensa globalment, actua localment) que,
per descomptat, no és contradictori amb el "Globalitzem la lluita,
globalitzem l'esperança!" de les amigues i amics de La Via Campesina. A casa nostra hi ha
sobrades raons perquè aquest Dia Internacional de la Dona, a més de manifestar-nos,
donem suport a, i, qui pugui, faci vaga.
Vet aquí vuit d'aquestes raons,
que consider més rellevants pel seu caràcter estructural: 1.- La violència
masclista està, desgraciadament, ben present a les Illes Balears. No es pot
oblidar que liderem el rànquing autonòmic de denúncies per violència de gènere,
i que això és només la punta de l'iceberg de la magnitud d'aquesta tràgica
manifestació del masclisme. 2.- La bretxa salarial de gènere és, amb les
últimes dades disponibles (2016) de l'Agència Tributària referides a Balears, d’un
21,4% (salari mitjà dels homes de 19.382 €/any, salari mitjà de les dones
15.967 €/any). 3.- La taxa risc de pobresa i/o exclusió social és d'un 19,9%
pels homes, mentre que la de les dones s'enfila fins a un 22,5%. És a dir, la
bretxa de gènere quant a Risc de pobresa i/o exclusió social és d'un 2,6%. 4.-
Existeix una gran bretxa de gènere en la precarietat laboral, car el
percentatge de població ocupada a temps parcial és per als homes d'un 6,8%,
mentre que entre les dones arriba al 19,6%. 5.- La població inactiva illenca
(la que no té ocupació ni en vol tenir) és majoritàriament femenina, i, el que
és més rellevant, de les persones inactives que declaren que ho són per
dedicar-se a tasques de la llar, un 38,1% són dones, i només un 9,6% homes. 6.-
Del total de 1.359 prestacions tramitades a les Illes Balears el 2017 per a
excedències per cures de familiars, el 88% són per a dones! 7.- De la lectura de
l'informe 'La fiscalidad en España desde una perspectiva de género',
hom pot concloure que a les Illes Balears també hi ha bretxa fiscal de gènere! 8.- Els
col·lectius laborals amb pitjors condicions de treball a Balears estan
extraordinàriament feminitzats. Són els casos de les Kellys ("Las que
limpian los hoteles"), altres sectors de neteja, i les persones del servei
domèstic a la llar. Aquestes professions –pel fet de ser exercides molt majoritàriament
per dones- tenen menys drets que altres professions menys feminitzades. Per
exemple: Les Kellys i el personal de neteja en general, malgrat realitzar
treballs que objectivament provoquen malalties, no en tenen cap de professional
reconeguda; i les persones que treballen en el servei domèstic a les llars ho
fan en unes condicions d'extrema precarietat, entre altres coses, per la
negativa del govern de Mariano Rajoy a ratificar el Conveni 189 de
l'Organització Internacional del Treball. Un conveni que, no debades, la
mateixa OIT defineix com per garantir el "treball
decent per a les treballadores i els treballadors domèstics".
Tinc per a mi que la convocatòria
i preparació d'aquesta vaga feminista ha tret a la llum el debat sobre si hi ha
necessitat de mobilització a favor de la igualtat entre dones i homes, o si del
que es tracta és, simplement, de commemorar el 8 de març, un altre dia
internacional. Davant aquesta disjuntiva, i l'exigència de prendre posició,
s'ha col·locat cadascú en el seu lloc (a l’àmbit partidari, PP i C’s contra la
vaga, i la resta a favor). Per això la vaga, més enllà del seguiment que
tingui, ja és un èxit.
Amb Rosa Luxemburg: "Per un
món on puguem ser totalment iguals, humanament diferents, i plenament
lliures". Bon i combatiu 8 de març per a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada