Algú ho havia de dir

Publicat originalment a Diari JORNADA (22-05-2018)

Els discursos oficials i empresarials a l’hora de resumir la situació econòmica i del mercat laboral de les Illes Balears de l’any passat -i del primer quadrimestre d’enguany- no poden ser més cofois.

Si la gent de Terraferida ha hagut de fer «epidemiologia popular» del turisme per desvetllar la magnitud de la saturació turística, en les últimes setmanes dues organitzacions populars han mostrat altres cares de la situació sociolaboral. Primer va ser l’Associació de Majors Aturats per l’Ocupació de Balears, qui posà damunt la taula que: en el període 2010-2016, el salari mitjà de les persones majors de 45 anys ha baixat un 9,5% (mentre que el descens entre la població general és de l’1%); l’any 2016 la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social (AROPE) de les persones majors de 45 anys supera en un 5,3% a la de la població general; en el període 2010-2017 la precarietat de la gent de més de 45 anys ha augmentat espectacularment, car els contractes d’1 a 5 dies creixen un 186%, els de fins a 15 dies un 151%, i els de menys d’un mes un 134%; i les dades de l’EPA indiquen que l’any passat la població aturada major de 45 anys ha augmentat un 9,5% en relació a l’any anterior.

Després va ser Ciutat per a qui l’Habita qui va posar els punts sobre les is, amb un informe titulat La turistització de palma no crea ocupació, genera precarietat, que palesa que el tret més determinant del model turístic palmesà és el creixement de la precarietat laboral i vital. Les dades canten: en el període 2010-2017 els contractes d’una durada inferior als 6 dies han augmentat un 144%, els de menys de 15 dies un 109%, i els que no arriben a un mes un 94%.

Algú ho havia de dir! I és molt bon senyal que ho diguin moviments socials de base. Tot recordant que George Orwell ja ens va advertir que «per veure allò que tenim davant del nas, cal una lluita constant». Cal persistir!

Turisme i drets humans: Una relació conflictiva

 Publicat originalment a dBalears (21-05-2018)

En general, i, molt en particular, a una societat tan turistitzada com les Illes Balears, hauríem de tenir una interpretació molt polièdrica del fenomen turístic. Però, el tsunami neoliberal ha imposat la interpretació del pensament únic neoliberal. Hom diria que tothom ha de comportar-se segons el patró de 

l'homo economicus. És a dir, sembla que tothom ha de combregar amb els valors de la competitivitat, el creixement infinit,  la productivitat, el mercat, etc. I, tanmateix, bastants persones assimilam l'homo economicus amb l'idiota moral.

En aquest sentit, sempre ha estat una idiotesa parlar del turisme com la "indústria sense xemeneies" per negar el seu impacte mediambiental. Per desmentir tal estupidesa, s'acaba de publicar un estudi en el qual es constata que les indústries relacionades amb el turisme podrien suposar el 20% d'emissions responsables del canvi climàtic. I, el més greu és que aquesta aportació a l'escalfament global creix a un ritme del 4% anual.

Una altra estupidesa és donar per bona la generalització de la responsabilitat social de les empreses turístiques. Hi ha moltes evidències que la realitat és una altra. Vegin, a tall d'exemple, l'informe que acaba de publicar l'Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE) sobre el sector del turisme i del transport on es denuncia que "el turisme i el transport pot suposar greus violacions del Dret internacional dels Drets humans per part de les empreses". Hi trobareu, entre d'altres, referències a l'esclavatge modern (amb mencions a les "kellys" (cambreres de pis), i a les persones treballadores als creuers); a les aerolínies i vols de deportacions -generalment  iniciades des de Centres d'Internament per Estrangers- de migrants (se cita expressament el cas de Barceló Viatges); del "turisme com a estratègia de colonització i espoli del patrimoni cultural", amb expressa menció a les malifetes d'Airbnb en aquesta colonització i espoli (us sona?).

L'informe de l'ODHE acaba amb un seguit de recomanacions per millorar la relació turisme-drets humans, tot recordant que "la Carta Universal dels Drets Humans determina que són els Estats els garants de l'exercici dels Drets Humans, però tots els actors socials, incloses les empreses, som responsables de respectar els drets humans a través de mecanismes de deguda diligència en les seves activitats".

Tot plegat m'ha recordat quanta raó tenia Santiago Alba Rico en afirmar que "el turisme -i la televisió- compliquen moralment les coses".

(Re)Precarització

Publicat originalment a Jornada (15-05-2018)

Les reformes laborals del 2010 i el 2012 van ser com un ploure sobre mullat. La flexibilitat —entesa com a pèrdua de drets laborals i socials— s’havia iniciat molt abans de la posada en marxa dels programes de càstig social que es van engegar amb l’excusa de la crisi-estafa. Des de llavors, gairebé cada setmana el BOE ha publicat alguna norma que, o bé precaritza la població que laboralment i socialment ja és precària, o bé dinamita algun element dels coneguts com a ascensors socials.

Però vet aquí que les valoracions dels governs d’Espanya, les Illes Balears, Catalunya i País Valencià de l’abril passat van coincidir en dos aspectes: creix l’ocupació, ja que creixen les afiliacions mitjanes a la Seguretat Social, i, encara que la temporalitat de l’ocupació segueix sent gran, anem pel bon camí, car la contractació indefinida augmenta.

Aquestes valoracions neguen el procés de (re)precarització laboral. El nombre mitjà d’afiliacions a la Seguretat Social no es pot deduir de la xifra d’ocupació existent. De fet, una mateixa persona es comptabilitza als registres tantes vegades com situacions de cotització tingui. Així doncs, aquesta dada —vist l’espectacular estirabot dels contractes de molt curta durada—és més un indicador de precarietat que no pas de creació d’ocupació.

Pel que fa a la suposada millora de la contractació indefinida, cal recordar que, sota aquesta rúbrica, s’inclouen els contractes per a emprenedors, és a dir, la modalitat contractual creada per la reforma laboral del 2012 que té un període de prova d’un any durant el qual es viu en una radical inestabilitat i inseguretat laboral. Aquests contractes durant el primer quadrimestre del 2018 han crescut respecte a l’any anterior un 67% a les Balears, un 20% a Catalunya i un 41% al País Valencià.

A més de paranys estadístics, la situació de (re)precarització provoca que les noves incorporacions al mercat laboral tinguin pitjors condicions salarials i d’estabilitat. Per tant, qualsevol anàlisi laboral seriosa ha d’incorporar Indicadors de Qualitat del Treball.

Amb "solucionisme" no basta, cal transformar

Publicat originalment a dBalears ( 14-05-2018)

El llibre "Nova il·lustració radical", de Marina Garcés, ens regala un seguit de reflexions del tot imprescindibles. D'aquestes reflexions, em semblen extraordinàriament útils per a la conjuntura politicosocial, econòmica i mediambiental a casa nostra les que fan referència a les neutralitzacions de la crítica. Les elits ens volen acrítics i acrítiques. En la democràcia neoliberal es vota, es canvien coses, però n'hi ha de coses que són immutables, i, sobretot, no es transformen.

Ara mateix, a les Illes Balears la dicotomia crucial està entre el, en paraules de la filosofa Garcés, "solucionisme" d'una autoanomenada esquerra (de matriu socialdemòcrata, sobiranista, ecosocialista, o, fins i tot, que es reclama hereva del 15-M), que, en lloc de plantar cara a la crua i complexa realitat, sembla haver-se deixat transformar fins a la impotència, i la potencialitat transformadora dels moviments socials de base que, malgrat les dificultats, reïxen.

En aquest sentit, la passada setmana va ser força bona per a aquest reeiximent  dels moviments socials: Primer, amb la demanda del GOB d'un cop de timó a les polítiques territorials i de carreteres del Consell de Mallorca, després amb les propostes de la plataforma "Fins Aquí Hem Arribat", la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, i Amics de la Terra, per minimitzar la contaminació provocada pels creuers, i, per acabar d'arrodonir la setmana, l'acció que Ciutat per a qui l'habita i no per a qui la visita va organitzar el dissabte, amb l'eslògan  "Palma no està en venda".

Obro un parèntesi per posar un exemple de la diferència entre "solucionisme" i proposta transformadora: En el tema creuers, el "solucionisme" és dissimular els impactes, i que contaminin igual, però que molestin menys (no als creuers d'una certa grandària, i diversificació dels punts des de on els creueristes puguin iniciar la seva particular invasió de Palma). Per contra, el punt transformador és posar límits de debò, reduir força la contaminació, i, tot i això, aplicar la màxima de qui contamina paga.

Tanc el parèntesi i retorn al fil de la reflexió: Les de la setmana passada són demandes, propostes, i mobilitzacions que estan lluny de ser una mena de déjà-vu del "sigueu realistes, demaneu l'impossible" del maig francès del 68. Ans al contrari, són propostes tan urgents com possibles i realitzables. Només calen dues coses: voluntat política, i convicció en un projecte alternatiu i de transformació, i no només de gestió de solucions per a que tot resti igual. Per això, és imprescindible enfortir la capil·laritat dels moviments socials transformadors amb l'objectiu de canviar el pensament gairebé hegemònic d'una impossible prosperitat basada en un creixement infinit

Els ‘sense complexos’ d’Exceltur

Publicat originalment a Jornada (08-05-2018)

Exceltur, el lobby de les empreses espanyoles més importants amb interessos turístics, acaba de presentar un «estudi sobre l’ocupació en el sector turístic». La intenció és, sens dubte, influir sobre diverses taules de negociació de convenis col·lectius i de «diàleg social» que ara mateix hi ha obertes amb les administracions en el sector turístic.

La conclusió més cridanera de l’informe de l’«aliança per a l’excel·lència turística» —així de pomposament es defineix Exceltur— és que no ha paït gens bé la visibilitat que han aconseguit les kellys, és a dir, «las que limpian» els hotels. Els darrers anys, les cambreres de pis han aconseguit —molt més que altres treballadors i treballadores del sector, igualment precaritzats— que les pèssimes condicions de treball i salarials que pateixen (externalitzacions, jornades a temps parcial no desitjades, contractes temporals de molt curta durada, ritmes, càrregues de treball i sobreesforços que no resisteixen la més elemental prevenció de riscos ergonòmics, malalties d’origen laboral sense reconeixement com a malalties professionals, salaris de pobresa laboral...) siguin prou conegudes per l’opinió pública en general.

Però, d’aquesta situació, allò que únicament preocupa i ocupa els poderosos del turisme és la «notable repercussió pública i el dany reputacional al conjunt del sector». Com que la cobdícia és insaciable, el màxim propòsit d’esmena que són capaços de fer és el reconeixement de «l’existència d’algunes pràctiques laborals, que sens dubte encara tenen un notable recorregut de millora en algunes branques d’activitat i empreses del sector».

Amb tot plegat, l’informe d‘Exceltur té un únic objectiu: mantenir la reforma laboral del PP, és a dir, la més gran i més eficaç maquinària jurídica del neoliberalisme sense complexos per generar precarietat i desigualtat. La decència democràtica aconsella fer exactament el contrari. Perquè, citant Manuel de Pedrolo a Tocats pel foc: «—Hi ha res més indigne que ser explotat? —Sí, explotar».

Persones majors de 45 anys, aturades i invisibilitzades

Publicat originalment a dBalears ( 07-05-2018)

Fa cosa de setmanes que  l'Associació de Majors Aturats per l'Ocupació de Balears (AMPEB, per les sigles en castellà) va presentar un segon informe sobre la situació de les persones majors de 45 anys en el mercat laboral de les Illes Balears. Aquesta associació té com a un dels seus eslògans el de "No som invisibles". Idò, informes com aquest -i el que presentà l'any passat- contribueixen a combatre la invisibilització del col·lectiu.

Ras i curt: Fins que AMPEB va presentar l'esmentat informe, ¿Algú sabia de l'especial precarietat laboral de la població ocupada que ja ha complit els 45 anys? Fins llavors, gairebé ningú havia parlat de la precarització laboral i vital d'aquestes persones, reflectida, si més no, en baixades de salaris, alta taxa de risc de pobresa i/o risc d'exclusió, o espectacular augment dels contractes de molt curta durada. Fins i tot, gairebé no teníem cap notícia de l'augment de l'atur d'aquest col·lectiu.

Tanmateix, la invisibilització de la realitat esdevé impossible quan la societat civil s'organitza, reivindica, es mobilitza, i ho fa amb coneixement de situació. I cal dir-ho amb força: la situació sociolaboral del col·lectiu que representa AMPEB no és bona. Per a ell, la recuperació macroeconòmica illenca sembla quelcom semblant a un OVNI, és a dir, a un objecte volador no identificat. Vegem algunes dades que així ho confirmen:

a) En el període 2010-2016, el salari mitjà dels i de les majors de 45 anys ha baixat, segons dades de l'Agencia Tributària, el 9,5%, la qual cosa contrasta amb un descens de l'1% del salari total mitjà de la població general. b) L'any 2016 –l'última dada disponible de l'INE- la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social (AROPE) de les persones majors de 45 anys supera en un 5.3% a la general. c) Segons dades de l'OTIB, en el període 2010-2017 els contractes de molt curta durada per a persones majors de 45 anys registrats a les Illes Balears no deixaren de créixer. Els estirabots són espectaculars car els contractes d'1 a 5 dies creixen un 186%, els de fins a 15 dies un 151%, i els de menys d'un mes creixen un 134%. d) Per acabar d'arrodonir-ho, resulta que les dades de l'EPA indiquen que l'any passat la població aturada major de 45 anys ha augmentat un 9,5% en relació a l'any anterior!

Hi ha qui s'entesta a emfatitzar només les baixades de les xifres d'atur i augments d'ocupació, en general, i pel que fa al col·lectiu que comentam. Però, tot i que a l'informe d'AMPEB no es menyspreen aquestes informacions, el punt important és saber si l'atur baixa per desànim de les persones en cerca d'ocupació, per miratges estadístics, o perquè tot plegat (reformes laborals, precarització vital de les persones, retallades dels subsidis de desocupació de les persones majors de 45 i de 55 anys, etc.) potser ens ha conduït a "gaudir" dels pitjors Indicadors de Qualitat del Treball (IQTs) de la història. En definitiva, no crec que un augment d'ocupació, associat a un augment de la pobresa laboral sigui una bona notícia per a la cohesió social i la decència democràtica.

Turbulències en el mercat laboral illenc

Publicat originalment a dBalears (30-04-2018)

El dijous de la setmana passada es va publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2018. Les estimacions de l'INE van indicar que hi ha turbulències al mercat laboral Illenc.

Què vull dir amb això? Doncs que, després de bastants trimestres en els que les autoritats autonòmiques no deixaven de bravejar del creixement de l'ocupació i de la baixada de l'atur, aquesta EPA ha estat un bany de realitat prou important. Les dades canten:

1.- La població activa -és a dir, la que vol i està en edat i condicions d'incorporar-se a l'activitat laboral, i que, per tant, és classificada com a ocupada o aturada- és, amb 591.800 persones i amb una taxa d'activitat d'un 60.8%, la més baixa dels darrers deu primers trimestres. Mala peça al taler si el mercat laboral illenc perd dinamisme i atractiu. 2.- La població aturada arribà a la xifra de 103.100 persones, és a dir, un +4,7% més que el trimestre anterior, i la taxa d'atur se situa en un 17,42% (un +0,7%.) 3.- La població ocupada estimada és de 488.700 persones (un -6,1% menys que l'any anterior), amb una taxa d'ocupació del 50,2%, que baixa en relació al mateix trimestre de l'any passat un -1,2%.

Ningú pot al·legar sorpresa. Un mercat laboral amb altes taxes de precarietat té, per la seva pròpia naturalesa, turbulències, que, alhora, són turbulències vitals i socials. Cal insistir que el tret característic per excel·lència del treball remunerat a les Illes Balears és la precarietat. En aquest sentit, paga la pena emfatitzar en la següent dada: L'EPA dels tres primers mesos d'enguany ens informa que hem tornat a assolir el rècord de temporalitat en un primer trimestre de la població assalariada, amb 101.800 persones afectades, és a dir, el 26% del total. Poca broma, màxim si aquesta temporalitat és, en molts casos, de molt curta durada, i va acompanyada d'una utilització no justificada dels contractes amb jornada a temps parcial!

D'aquella pols [la temporalitat], vénen aquests fangs de descohesió social. Vet aquí dos exemples de les dades de l'Enquesta de Població Activa de dijous passat: Es redueix la taxa de protecció a les persones aturades, que en el primer trimestre del 2018 es va situar en el 31,6%, mentre que fa un any era del 35,7%; i, per una altra banda, es dispara el percentatge de llars amb tots els seus membres actius en atur. Val a dir que, en el primer trimestre de 2018 tal percentatge és del 8,04%, mentre que el trimestre anterior era del 5,56%, i el primer trimestre de l'any anterior del 7,75%.

Benvingut sigui el bany de realitat si serveix per fer menys propaganda, i més treball efectiu per a la consecució d'un marc de relacions laborals en el qual l'estabilitat laboral sigui la norma, i on la pobresa laboral sigui cosa d'un temps passat.

Mirar l'EPA amb ulleres violetes i de la precarietat

Publicat originalment a Diario de Mallorca 30/04/2018

Les dades corresponents al primer trimestre de 2018, que ens va proporcionar l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada el passat 26 d'abril, es poden observar segons les ulleres que es portin. Entre altres, és pot fer amb unes ulleres "neoclàssiques", per fer una lectura, gairebé, exclusivament quantitativa, i seguint els estàndards analítics del mainstream polític i econòmic; amb unes de color violeta per analitzar-la amb la sempre necessària perspectiva de gènere"; o, posem per cas, amb unes ulleres que ajudin a visibilitzar la precarietat laboral i la seva associació amb la precarietat vital de la gent que la pateix.

Doncs bé, les dades del mercat laboral illenc estimades per l'INE s'han comentat suficientment des de la perspectiva quantitativa, posant l'èmfasi en la dada d'una població activa -és a dir, la que vol i està en condicions d'incorporar-se a l'activitat laboral, i, per això, és classificada com a ocupada o aturada- de 591.800 persones, que, en termes absoluts, registra en els darrers anys unes variacions a l'alça, però no gaire significatives. I, tanmateix, el fet més important és assenyalar que, pel que fa a la taxa d'activitat, amb un 60.8%, aquesta és la més baixa dels darrers deu primers trimestres. S'escau, doncs, plantejar el següent dubte: ¿Està el mercat laboral illenc perdent dinamisme i atractiu? Per una altra banda, la població ocupada estimada és de 488.700 persones (un -6,1% menys que l'any anterior), amb una taxa d'ocupació del 50,2%, que baixa en relació al mateix trimestre de l'any passat un -1,2%. Per acabar d'arrodonir aquest grup de dades, que no són precisament per bravejar, l'EPA ens informa que en aquest primer trimestre de 2018, la població aturada arribà a la xifra de 103.100 persones, registrant, en variació trimestral, un +4,7%, i una taxa d'atur (17,42%) que creix un 0,7%.

No obstant això, s'han comentat bastant menys els aspectes que tenen a veure amb el procés estructural de precarització del nostre mercat laboral, una precarietat que, no s'oblidi, és un factor determinant -encara que no únic- del procés d'empobriment d'una part important de la nostra societat. Com quan parlem de precarietat laboral ens referim als homes i dones que, tot i tenir un treball remunerat, no arriben a fi de mes, i que, encara que freqüentin menys les cues del SOIB, sovintegen a les d'organitzacions caritatives, com ara, Càritas, Mallorca Sense Fam, etc., em sembla perillós per a la convivència democràtica, i èticament indecent, qualsevol anàlisi i/o discurs que pretengui aproblematitzar aquesta qüestió.

En aquest sentit, pens que l'èmfasi en l'anàlisi de l'EPA dels tres primers mesos d'aquest any ha de posar-se en el fet que hem tornat a assolir el rècord de temporalitat de la gent assalariada, amb 101.800 persones afectades (el 26% del total). Amb tota seguretat, aquesta temporalitat té un component molt elevat de temporalitat extrema, car la contractació d'un a cinc dies -que l'any 2017 a casa nostra va arribar al rècord històric, amb 83.894 registres- segueix sent força present. Val a dir que, si no es corregeix aquesta temporalitat extrema, alguns increments salarials, presentats com "històrics" pel repartiment de la riquesa generada en aquesta fase de "recuperació econòmica", poden acabar tenint un efecte molt minso en la millora dels pressupostos familiars.

I, tanmateix, com la precarietat sol tenir cara de dona, fer una anàlisi que vulgui problematitzar el fenomen del precariat és impossible sense posar-se les ulleres violetes. Per tant, anotem, si més no, que el percentatge de dones amb ocupació a temps parcial és del 18,9%, mentre el dels homes tot just arriba al 5,6%.

Sens dubte, els intents d'aproblematitzar la precarietat laboral són una nova forma d'insensibilitat social, i de política d'estruç, que no vol mirar de cara la següent realitat: A les Illes Balears no s'ha modificat substancialment el model econòmic d'especialització, gairebé exclusiva en turisme, però, durant la crisi-estafa, altrament dita Gran Recessió, s'han aprovat dues reformes laborals en la lògica de la degradació del factor treball. Això fa que seguim amb els mals d'un model de creixement basat en ocupacions precàries i salaris baixos. La novetat fonamental és que, com en el seu moment afirmà la Catedràtica de Dret el Treball i la SS de la Complutense de Madrid, i Expresidenta del TC, Maria Emilia Casas, "la norma laboral no crea ocupació, però la transforma". Així doncs, un mercat laboral com l'illenc -ja de per si precari- s'ha anat transformant en turbo-precari. Si volem corregir aquesta deriva, fa falta, entre altres coses, una bona revisió oftalmològica, i un canvi d'ulleres del mainstream que s'entesta a veure que, en matèria laboral, les Illes Balears van bé.