Publicat originalment a Diario de Mallorca
30/04/2018
Les dades corresponents al primer trimestre de 2018, que ens va
proporcionar l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada el passat 26
d'abril, es poden observar segons les ulleres que es portin. Entre altres, és
pot fer amb unes ulleres "neoclàssiques", per fer una lectura,
gairebé, exclusivament quantitativa, i seguint els estàndards analítics del mainstream polític i econòmic; amb unes
de color violeta per analitzar-la amb la sempre necessària perspectiva de
gènere"; o, posem per cas, amb unes ulleres que ajudin a visibilitzar la
precarietat laboral i la seva associació amb la precarietat vital de la gent
que la pateix.
Doncs bé, les dades del mercat laboral illenc estimades per l'INE s'han
comentat suficientment des de la perspectiva quantitativa, posant l'èmfasi en
la dada d'una població activa -és a dir, la que vol i està en condicions
d'incorporar-se a l'activitat laboral, i, per això, és classificada com a
ocupada o aturada- de 591.800 persones, que, en termes absoluts, registra en
els darrers anys unes variacions a l'alça, però no gaire significatives. I,
tanmateix, el fet més important és assenyalar que, pel que fa a la taxa
d'activitat, amb un 60.8%, aquesta és la més baixa dels darrers deu primers
trimestres. S'escau, doncs, plantejar el següent dubte: ¿Està el mercat laboral
illenc perdent dinamisme i atractiu? Per una altra banda, la població ocupada
estimada és de 488.700 persones (un -6,1% menys que l'any anterior), amb una
taxa d'ocupació del 50,2%, que baixa en relació al mateix trimestre de l'any
passat un -1,2%. Per acabar d'arrodonir aquest grup de dades, que no són
precisament per bravejar, l'EPA ens informa que en aquest primer trimestre de
2018, la població aturada arribà a la xifra de 103.100 persones, registrant, en
variació trimestral, un +4,7%, i una taxa d'atur (17,42%) que creix un 0,7%.
No obstant això, s'han comentat bastant menys els aspectes que tenen a
veure amb el procés estructural de precarització del nostre mercat laboral, una
precarietat que, no s'oblidi, és un factor determinant -encara que no únic- del
procés d'empobriment d'una part important de la nostra societat. Com quan
parlem de precarietat laboral ens referim als homes i dones que, tot i tenir un
treball remunerat, no arriben a fi de mes, i que, encara que freqüentin menys
les cues del SOIB, sovintegen a les d'organitzacions caritatives, com ara,
Càritas, Mallorca Sense Fam, etc., em sembla perillós per a la convivència
democràtica, i èticament indecent, qualsevol anàlisi i/o discurs que pretengui
aproblematitzar aquesta qüestió.
En aquest sentit, pens que l'èmfasi en l'anàlisi de l'EPA dels tres primers
mesos d'aquest any ha de posar-se en el fet que hem tornat a assolir el rècord
de temporalitat de la gent assalariada, amb 101.800 persones afectades (el 26%
del total). Amb tota seguretat, aquesta temporalitat té un component molt
elevat de temporalitat extrema, car la contractació d'un a cinc dies -que l'any
2017 a casa nostra va arribar al rècord històric, amb 83.894 registres- segueix
sent força present. Val a dir que, si no es corregeix aquesta temporalitat
extrema, alguns increments salarials, presentats com "històrics" pel
repartiment de la riquesa generada en aquesta fase de "recuperació
econòmica", poden acabar tenint un efecte molt minso en la millora dels pressupostos
familiars.
I, tanmateix, com la precarietat sol tenir cara de dona, fer una anàlisi
que vulgui problematitzar el fenomen del precariat és impossible sense posar-se
les ulleres violetes. Per tant, anotem, si més no, que el percentatge de dones
amb ocupació a temps parcial és del 18,9%, mentre el dels homes tot just arriba
al 5,6%.
Sens dubte, els intents d'aproblematitzar la precarietat laboral són una
nova forma d'insensibilitat social, i de política d'estruç, que no vol mirar de
cara la següent realitat: A les Illes Balears no s'ha modificat substancialment
el model econòmic d'especialització, gairebé exclusiva en turisme, però, durant
la crisi-estafa, altrament dita Gran Recessió, s'han aprovat dues reformes
laborals en la lògica de la degradació del factor treball. Això fa que seguim
amb els mals d'un model de creixement basat en ocupacions precàries i salaris
baixos. La novetat fonamental és que, com en el seu moment afirmà la
Catedràtica de Dret el Treball i la SS de la Complutense de Madrid, i
Expresidenta del TC, Maria Emilia Casas, "la norma laboral no crea
ocupació, però la transforma". Així doncs, un mercat laboral com l'illenc
-ja de per si precari- s'ha anat transformant en turbo-precari. Si volem
corregir aquesta deriva, fa falta, entre altres coses, una bona revisió
oftalmològica, i un canvi d'ulleres del mainstream que s'entesta a veure que,
en matèria laboral, les Illes Balears van bé.