Autopista en direcció al no canvi

Publicat originalment a dBalears (08-10-2018)

La lluita contra l'autopista Llucmajor-Campos és una lluita pel canvi de debò en matèria d'infraestructures, mobilitat, conservació i ordenació territorial, erradicació de la corrupció, formes de fer política, combat contra l’especulació, etc. Fins i tot, diria jo, és una batalla per avançar en un canvi de model de societat. Per això serà –ja ho és- una lluita dura, complicada, d'incert èxit. Encara que sigui un altre "David contra Goliat", com tants d'altres en aquesta terra, es pot guanyar. Tanmateix -en el supòsit que allò que representa #AutopistaMai sigui derrotat per les excavadores, l'asfalt, el cotxe, els poderosos lobbys, els doblers, etc.-, l'ecologisme guanyarà en dignitat.

Per que, per molt que s'entossudeixin -alguns més que uns altres, tot s'ha de dir- els partits del tripartit que governa el Consell de Mallorca, és mentida que aquest projecte sigui un compromís de governabilitat que cal complir. L'apartat d'infraestructures de l'"Acord de governabilitat pel Consell de Mallorca 2015-2019" és més polièdric. Entre altres coses, xerra de "redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic"; d' "avaluació i revisió dels projectes, contractes, i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres, i efectuar una reconversió del departament de carreteres en un departament d'infraestructures i mobilitat sostenible"; de "revisar el PDS de Carreteres, i elaborar un Pla de Mobilitat, i desenvolupar aquests dos instruments de forma coordinada per evitar generar més trànsit, i impulsar millor el transport públic interurbà, realitzant una avaluació de sistemes per garantir la seguretat dels ciclistes i motoristes, i la convivència ordenada amb els vehicles, donant un nou impuls a la instal·lació de guarda-raïls per a motoristes"; de "revisar el Conveni de Carreteres, descartant noves macro-infraestructures, i reforçant o millorant el teixit existent (carreteres comarcals), incloent-hi major dotació pressupostària per rescatar Túnel de Sóller"; i, efectivament xerra de "redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l'impacte i el consum de territori".

Per tant,  "redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor" es podria executar, en tot cas, en el context del conjunt d'aquestes qüestions pactades, i sense ser contradictori amb els altres punts. Al cap i a la fi, el PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca, i PODEMOS el que haurien d'explicar és per què s'han entestat en aquest projecte, i no en un altre. Perquè aquest entossudiment en una infraestructura que és, veritablement, una autopista tan semblant a la projectada pel PP, que no ha requerit un període nou d'exposició pública. Hem passat del "govern de la gent", al un "sense complexos" impropi de forces polítiques no dretanes, i dels compromisos de transparència i participació, a la més grollera neollengua?

Tinguin per segur que aquesta autopista cap al no canvi és una fragant contradicció per avançar "Pel canvi segur" que predicava el PSIB-PSOE en 2015; una constatació que el lema de la campanya d'ara fa gairebé quatre anys de Podem -"És ara, Podem"- s'ha reconvertit en "És ara, Podem fer el que la casta ha fet tota la vida: asfaltar", i que, com afirmava en aquella campanya electoral MÉS per Mallorca, potser per aturar la construcció de l'autopista Llucmajor-Campo: “Indignar-se no basta!”. I, tanmateix, el que políticament i èticament és una traïdoria és ni tan sols indignar-se amb aquesta autopista en direcció al no canvi.