Publicat
originalment a Diri JORNADA (11-10-2018)
Som a tocar el quaranta
aniversari de les «Primeres jornades ecologistes del Mediterrani espanyol»,
celebrades a Dénia (Alacant) els dies 13, 14 i 15 d'octubre del 1978. Al seu
dia, el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), conjuntament amb el Centre d'Estudis
Socioecològics (CESE) i l'Associació de Llicenciats en Ciències Biològiques
(ALBE), va editar un fullet en què, a més d'altres materials, contenia el «Manifest
en defensa del Mediterrani» amb les conclusions de les dites jornades.
Paga la pena llegir-lo per a
adonar-se que en aquella època estava gairebé tot per fer en matèria ecològica.
Les dictadures són terrorífiques per a la salut del planeta. Vist amb una
mirada mallorquina, el balanç d'aquestes quatre dècades és ambivalent: Són
moltes i importants les victòries de l'ecologisme mallorquí, i, no obstant
això, la situació ecològica i mediambiental de Mallorca és crítica. El
turbocapitalisme en general, i el turístic en particular, és igualment
terrorífic per a la justícia ecològica i social.
El moviment ecologista
mediterrani ja fa 40 anys que, entre altres coses, denunciava que «els recursos
naturals del Mediterrani es van degradant per la contaminació i destrucció
creixent [...] una situació que s'agreuja pel caràcter tancat d'aquest mar i
pel paper de claveguera en què ho ha situat l'actual model de desenvolupament»
i que «l'actual sistema de comunicacions està basat en el malbaratament
energètic i en la primacia del transport privat».
D'altra banda, algunes de les
coses que reclamava eren «la potenciació dels serveis ferroviaris com a
estructura bàsica de transport»; «un canvi radical de l'actual enfocament en
l'activitat turística» i «frenar la proliferació de ports esportius». Val a dir
que el paper de claveguera del Mediterrani té ara més components: creuers i
indústria nàutica. Es contiunen construint autopistes eufemísticament
anomenades desdoblaments (ara més que mai, #AutopistaMai) per continuar
potenciant el cotxe, alhora que no augmenten els quilòmetres de tren. I el
canvi radical del turisme ha estat la massificació, la invasió de l'espai urbà
i la turistització, fins i tot de les ments.
La història de l'ecologisme
mallorquí és la història de lluites, victòries, derrotes i molta coherència (en
el manifest del 1978 es pot llegir «rebutjam l'autopista com a concepció...»),
com perquè passin les setmanes i el president del Consell de Mallorca, i
candidat de MÉS a la presidència del Govern de les Illes Balears el 2018 no es
disculpi per haver calumniat el GOB quan va afirmar que «quan governa el PP
estan [la gent del GOB i de Terraferida] de vacances».
Des d'aquell manifest redactat a
la Torre del Consell del Castell de Dénia han estat quaranta anys de molt
treball i poques vacances. Ha valgut la pena. Seguim! Ara mateix, tots i totes
amb Sant Llorenç i el Llevant de Mallorca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada