Dijous 13 desembre es va
presentar l'exposició “Hotel
Paradise of Love”. De què va aquesta exposició? Idò va d'un recull del material
de la investigació que, dins del projecte d'intervenció artística entorn a
l'impacte del turisme a les Illes Balears, ha desenvolupat el Grup de Recerca
de l'ESADIB (Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears) durant 15
mesos. La presentació va consistir en una sèrie de lectures dramatitzades, amb
una mescla de sàtira i crítica, a càrrec de les tres investigadores i els dos
investigadors que han executat el projecte. Dits textos dramatitzats es
centraren en els orígens franquistes del desenvolupament turístic, els canvis
sociològics provocats a la societat de les illes -mentre escoltava aquesta part
de la presentació no vaig poder estar de recordar al “botones” protagonista de
la novel·la “Cròniques d’un mig estiu” de Maria Antònia Oliver-, i en la
situació de turistització sense límits, i massificació desbocada en què ha
acabat tot plegat.
A parer meu, “Hotel Paradise of
Love”, a més de les innovacions interpretatives que pugui aportar, es pot
inserir en la nova ona de pensament i cultura crítica sobre el turisme. Potser,
l'actual és una onada més “radical”, que va més al moll de l’os dels danys i
conseqüències del turisme que pretèrites ones culturals més o menys crítiques.
No és el mateix el que fan, posem per cas, el Col·lectiu TOT INCLÒS,
o l’equip d’ “Hotel Paradise of Love”, que determinada novel·lística dels anys
70-90, obres teatrals anteriors a 2010, o projectes musicals, com ara el disc
de Carlos Garrido, Raphel Pherrer, i Toni Miranda "Mallorcatur", que,
malauradament, és menys conegut, sent un cas de, diguem-li, menyspreu pel
mainstream cultural illenc.
L'actual ona cultural crítica
envers el turisme incorpora sense embuts temàtiques associades a problemàtiques
no resoltes per la imperfecta transició, i a la voracitat extractivista de
recursos comuns, i de drets del nou capitalisme turístic. En el primer cas,
s’esmicola el tabú sobre el paper decisiu de la dictadura franquista en els
inicis del turisme, i se'n va a norris el mite creat entorn de suposats grans
emprenedors que van començar del no-res. En el segon cas, es denuncia la pèrdua
de drets associada a la massificació turística, la precarització laboral i
vital, i els desoris de l’economia de les desigualtats que, s’ha de dir tantes
vegades com calgui, té al turisme com un dels seus màxims exponents. Per
exemple, les creadores i els creadors d’ “Hotel Paradise of Love” no s'estan
d'afirmar que “aquest projecte presenta un clar compromís social que suposarà,
mitjançant les estratègies de l’expressió dramàtica, abordar temàtiques de
precarietat laboral i de marginació social i de gènere per conscienciar
d’aquest fet”.
En fi, de ben segur que, més dels
que ells volen i diuen, ens alegrem
de l’existència de projectes com ara “Hotel Paradise of Love”. Ells, potser, arrufaran el nas, i
seguiran amb el desenvolupament dels negocis de la cultura – espectacle, per a
major glòria d’una construcció social i cultural de turistització total.
PS: Crec que l'exposició es pot
continuar visitant a la biblioteca de l'ESADIB (C/Morer 6 de Ciutat).
(Publicat originalment a dBalears el 17-12-2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada