Viure de gorra

Publicat originalment a dBalears (24-12-2018)

El passat 7 de desembre “EL ECONOMICO” del diari Última Hora va publicar un excel·lent reportatge sobre la Renda Bàsica (RB), signat per Aina Ginard. S'explicava de què va això de la RB que, recordem-ho, consisteix en una assignació pública monetària, que rep periòdicament i indefinidament tota la població, incondicionalment i individualment, suficient i complementària, i compatible amb el que coneixem com a Estat del Benestar.

Val a dir que en el citat reportatge s'exposaven bastants dels arguments a favor de la RB i de la seua viabilitat econòmica. Alhora, s'informava de l'existència i activitat del Grup Renda Bàsica Illes Balears (GRB-IB). També es presentava part de l' “argumentari” en contra de la RB: 1. És una utopia. 2. Econòmicament és inassolible. 3. Crea ganduls i incentiva que la gent “visqui de gorra”.

Un trípode argumental tan poc raonat que fa empegueir. Una utopia? És clar, com totes les idees abans de realitzar-se (des de l'abolició de l'esclavitud, fins a l'estat del benestar, passant per l'existència de societats democràtiques). Econòmicament inassolible? Cert si es mantenen les polítiques fiscals antidistributives, les creixents desigualtats, i les mitologies econòmiques del neoliberalisme. Crea ganduls? Des d'Alaska -on fa anys es reparteix entre tota la població una mena de RB- fins a qualsevol dels llocs del món on s'han fet proves pilot, els efectes són exactament els contraris: Augmenta l'emprenedoria i el treball voluntari, i, a més, l'ocupació remunerada guanya en qualitat.

I, tanmateix, l'argument més pobre i elitista, pretesament menyspreador i estigmatitzant, és el que la RB incentiva el “viure de gorra”. Qui així argumenta, sap d'on ve aquesta expressió? Per si de cas, expliquem-ho:

L'origen de l'expressió “viure de gorra” cal buscar-lo en els temps de la Primera Revolució Industrial, quan els obrers treballaven de dilluns a dissabte de 12 a 14 hores diàries, i el sou era setmanal. En aquella època les mesures de prevenció d'accidents i malalties laborals, la seguretat social, o l'assegurança d'accident laboral eren, si més no, idees utòpiques. Així que, quan un obrer s'accidentava o emmalaltia, la família quedava absolutament desemparada. Durant dies, setmanes, i fins i tot mesos, fins que podia tornar a treballar, no cobrava res. Davant aquesta situació d’injustícia, els treballadors -als quals no les faltava la gorra en els seus uniformes de treball- van començar a actuar solidàriament: El dia del cobrament, a la sortida de la fàbrica, es posava a un lloc ben visible una gorra, i, una vegada s'havia cobrat, cada treballador deixava a la gorra la moneda o monedes que bonament podia posar-hi, així s'ajudava al company i a la seva família de manera anònima, i les persones que rebien l'ajuda sabien que era de tots. “Viure de gorra” era un acte de pura i radical solidaritat obrera. Un origen, doncs, gens pejoratiu. Però, ja se sap que, amb la revolució neoliberal, fins i tot els actes històrics de solidaritat, han esdevingut pejoratius.

La RB és una mesura solidària pròpia del segle XXI. Una mesura per a garantir l'existència material de tothom, amb el benentès que, en temps de la “Quarta Revolució Industrial” (la de la digitalització i robotització), “la llibertat no es pot pensar des de la justícia (re)distributiva. La llibertat és un fi en si mateix, que no pot dependre d'atzars socials que puguin convidar a formes ex post. Distribuir recursos ex ante, això és, preredistributivament, constitueix l'estratègia central del constitucionalisme republicà democràtic.” (David Casassas a “Libertad incondicional. La renta básica en la revolución democrática”).