Publicat
originalment a dBalears (04-02-2019)
Allà per 2007-2008, a l'inici de
la darrera crisi-estafa, i en un context de precarització laboral estructural,
una part de la literatura de sociologia del treball va popularitzar el terme
"MacJob" per a referir-se als treballs remunerats de molt mala qualitat
(efímers, mal remunerats, associats a la pobresa laboral, en contexts de
dificilíssima sindicalització...). L'expressió "MacJobs" té a veure
amb la totèmica franquícia de menjar ràpid, i de mala qualitat nutricional,
McDonald's. Hom podria dir que és el resultat del procés de "macdonalització"
de les ocupacions. Aquest procés de precarització laboral extrema s'ha produït
de forma especialment intensa a les ciutats que han transitat de, en paraules
de China C. Cabrerizo, la ciutat "ciutadana" [en la qual és factible
exercir el Dret de Ciutat] a la ciutat "globalitzada" [convertida en
una franquícia turística que nega, de facto, aquest Dret de Ciutat].
Palma no està al marge d'aquest
procés de "macdonalització" de les seves ocupacions. No ho podia
estar, atès que l'agenda de turistització global es va posar en marxa en
paral·lel a l'agenda global de la precarització laboral. És a dir, la
turistització de les ciutats –i la desaparició de la distinció entre l'espai
turístic i l'espai residencial- va coincidir amb la progressiva substitució del
Dret del Treball (establiment d'un cert equilibri en el conflicte
capital-treball) per un denominat Dret de l'Ocupació, al servei, gairebé
exclusivament, de la competitivitat i el benefici empresarial.
Un aspecte, encara que no sigui
l'únic, que il·lustra molt bé l'èxit dels MacJobs a Palma és l'evolució de la
temporalitat (ocupacions efímeres), i la de contractació de molt curta durada
(ocupacions superlativament efímeres). Les dades proporcionades per
l'Observatori del Treball de les Illes Balears (un organisme dependent de la
Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears) són
les següents: 1. Del total de contractes nous registrats en 2018 (218.946), un
83% van ser temporals. 2. D'aquests 181.987 contractes temporals, almenys un
22% van tenir una durada d'1 a 5 dies, i un 30% una durada inferior a un mes.
Cal tenir en compte que per 53.338 d'aquests contractes temporals no existeix
informació sobre la seva durada i es presenten com a "indeterminats".
3. Mentre que el percentatge de contractes temporals en el període 2010-2018
(els nou anys de vigència de les Reformes Laborals turbo precaritzadores de
2010 i 2012) ha sofert lleugeres variacions, situant-se sempre per sobre del
80%, la temporalitat extrema ha tingut un espectacular estirabot: el nombre de
contractes amb una durada d'1 a 5 dies ha crescut un 128%, i els de menys d'un
mes de durada ho han fet en un 81%. 4. Durant la present legislatura (2015-2019)
els contractes registrats de menys de cinc dies de durada han passat de
representar almenys un 24% del total de contractes temporals a un 22%. Pel que
fa als contractes de durada inferior a un mes, aquest percentatge ha passat
d'un 33% a un 29%. Aquestes modestes variacions a la baixa no garanteixen, ni
de bon tros, que hàgim sortit de la "macdonalització" de les
ocupacions a Palma.
Els "MacJobs", per la
pobresa laboral que duen implícita, són una peça força important de l'economia
de les grans desigualtats. En aquest sentit, la Palma dels MacJobs és, sens
dubte, una ciutat amb reeixides desigualtats socials, associades, com arreu, a
la turistització i a l'economia falsament col·laborativa de plataformes
digitals, com ara Airbnb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada