200 dilluns opinant a dBalears

Publicat originalment a dBalears (27-05-2019)

Si no m'he descomptat, que tot és possible, aquest és l'article que fa 200 dels que he escrit per a dBalears. Crec que em vaig estrenar un dilluns, l'11 de maig de 2015, amb unes línies  titulades “Municipis lliures de paradisos fiscals", i aquí segueix. En aquests quatre anys he compartit reflexions sobre el "món i la bolla". Sobretot he escrit, sempre des d'una perspectiva crítica, de la situació social i laboral, el turisme i el model econòmic de casa nostra, i la política i la societat illenca. També ha estat un espai en el qual he deixat constància del meu compromís amb moltes mobilitzacions socials, algunes opinions sobre assumptes internacionals a propòsit d'algun viatge, i no hi han faltat el record d'algunes efemèrides significatives, el meu compromís amb la memòria democràtica, l’antifeixisme, o els valors i propostes del republicanisme democràtic. Han sigut 200 articles escrits des de l'absoluta llibertat. Gràcies infinites, amigues i amics de dBalears!

Escriure aquests articles -o fer-los alguns retocs- i enviar-los, s'ha convertit en una mena de rutina dels meus quefers de les horabaixes dels diumenges. Aquest diumenge d'eleccions europees, autonòmiques, insulars i municipals no ha sigut una excepció. Però quan escric aquestes línies encara no s'han obert les urnes, i em resulta del tot impossible embastar qualsevol opinió sobre resultats, pactes, etc. A més, sincerament, em venia de gust "celebrar" amb vosaltres això dels 200 dilluns opinant a dBalears.

I, tanmateix, no em puc estar de fer dues breus reflexions relacionades amb aquest diumenge electoral:

Primera: En entrar en el col·legi electoral he tornat a verificar –aquest pic de forma extraordinàriament evident-  que el principi democràtic de vot lliure i secret no es compleix del tot. Per garantir-lo de debò serien necessaris alguns canvis de la llei i de l'administració electoral. El principal seria que només existissin paperetes dintre de la cabina de votació, i que fos obligatori entrar-hi sense cap companyia per triar-les. A més, és urgent començar a pensar en un sistema de vot electrònic.

Segona: En agafar el sobre de votació pel Consell Insular he pensat amb la necessitat de democratitzar aquesta institució. Observi's que el procés de transferències competencials de l'administració autonòmica a la insular té la derivada d'augmentar els àmbits exclosos de quelcom com el control parlamentari. Els Consells Insulars són, certament, institucions democràticament elegides, amb un fort biaix presidencialista, molt semblant al dels ajuntaments, però amb competències pròpies de "govern regional". Per exemple, la transferència de les competències en matèria turística a una institució on no és possible –o molt dificultós- el control parlamentari més o menys estàndard és fer realitat el somni humit del lobbisme turístic. Mala peça al taler si els “autèntics governs insulars” tenen zones fosques al control democràtic.

Bona setmana postelectoral! Fins dilluns que ve, que serà el meu 201 dilluns opinant a dBalears.