Un tast de Polònia en quatre estacions

Vista panoràmica de Cracòvia 

Cinc nits i quatre dies donen per a poc. Per tant, cal aprofitar el temps, i emprar bé el bon servei de tren per a traslladar-se d'un lloc a un altre. Aterram a mitjana tarda a Varsòvia, amb la intenció de partir com més aviat millor cap a Cracòvia (en polonès, Kraków). El tren està complet i hem d'esperar el pròxim. Arribem a l'antiga capital de Polònia, just per a deixar el lleuger equipatge a l'hotel, i, amb una mica de pressa, arribar a la Plaça del Mercat per sopar i per beure la primera de les magnifiques cerveses poloneses.  La primerenca  impressió d'aquesta plaça medieval que passa per ser, amb 40.000 metres quadrats, la més àmplia de tota Europa, és que la ciutat té molt més encant del previst. Conclusió cal descansar per a carregar piles. La caminada de l'endemà serà llarga...

Pac Mariacki. A l’entorn de la Plaça del Mercat de Cracòvia 

Trepitjant Cracòvia: Sens dubte Cracòvia es gaudeix passejant a peu. Hi ha, per dir-ho d'alguna manera, passejos per diversos "mons".

Pel món del Pujol de Wawel, amb molta història al voltant de la Catedral de Wawel i el Castell Real. I de la llegenda concentrada en la cova del drac. Segurament la famosa escultura de bronze del drac és el més fotografiat. Però les fotografies més interessants són les de les campanes, i les vistes panoràmiques des de la torre de Segismundo de la Catedral que dóna nom a aquest pujol.

Pel món de la Plaça del Mercat (Rynek Główny, en polonès). Aquí està l'autèntic cor de la ciutat. Un es pot asseure i veure passar la gent local i turistes durant el matí, la tarda, i la nit. És un no aturar. Però, a més, convé acostar-se al proper parc Planty (una zona verda en forma de ferradura que envolta el barri antic de la ciutat), i dedicar temps per a visitar els monuments més emblemàtics, com ara la Llotja dels draps, amb els seus llocs de venda d'artesanies, o la Basílica de Santa Maria, on es pot veure un impressionant retaule de fusta del segle XV que, amb més de 200 figures tallades i amb 12 metres de longitud, diuen és el més gran de tota Europa. I, perquè no, conèixer curiositats com l'entrada de l'Hotel Francuski amb una escala que, pel que sembla, va inspirar la del Titànic.

En qualsevol cas el meu lloc preferit d'aquest món de la Plaça del Mercat de Cracòvia és la modesta Plac Mariacki.

Pel món del Barri Jueu (Kazimierz). Un exemple de convivència entre sinagogues i esglésies catòliques, dels carrers i places (singularment la Plaça Nowy), bars de copes, i extraordinaris restaurants kosher, per exemple l'Ariel. El Kazimierz és l'avantsala perfecta a l'entrada al món del Gueto de Cracòvia. Una imprescindible immersió a la memòria democràtica i antifeixista. Probablement, els seus "reclams més turístics" són la Farmàcia de l'Àguila (al farmacèutic de la qual li va dedicar Polanski la pel·lícula "El pianista"), i la fàbrica Schindler, popularitzada arran de l'èxit de la pel·lícula de Steven Spielberg. No obstant això, el més impressionant per a mi són les cadires buides, que, simbolitzant els jueus que van haver de deixar les seves llars i anar-se'n de la seva casa sense res en direcció als camps d'extermini, estan instal·lades en la Plaça Bohaterów Getta o Plaza dels Herois del Ghetto.

En qualsevol cas hi ha tres coses que no s'han de deixar de fer a Cracòvia: Anar al Museu Nacional de Cracòvia per a poder gaudir, en una intimitat impressionant, del quadre de Leonardo da Vinci "Dama amb un ermini"; menjar alguna rosca de pa (obwarzanek) que només es poden comprar a Cracòvia; i acostar-se a la petita Galeria Luelue del Barri Jueu.

Entrada d'Auschwitz

Auschwitz-Birkenau: Una experiència dura. Una visita que, tot i no ser imprescindible per a entendre l'horror nazi, sí que és aconsellable com a homenatge a les víctimes, compromís antifeixista, i antinegacionista de l'holocaust. Auschwitz-Birkenau és especial. Va ser un conjunt de camps expressament d'extermini. Pot ser que, per part d'algunes persones visitants, es produeixin alguns comportaments banals propis de la turistització, però no es visita un lloc turístic ni turistitzat. Amb una exquisida i molt respectuosa museïtzació, és un santuari de memòria pública com a element de cohesió social entorn dels valors democràtics. De record -com si aquesta experiència pogués oblidar-se!- em compro un exemplar de "Si això és un home", el llibre que inaugura la trilogia que Prímo Levi va dedicar als camps d'extermini nazis, i que, una vegada has trepitjat Auschwitz, es llegeix d'una altra manera.

Ciutat Vella de Varsòvia

Varsòvia: Hi ha quelcom postís a Varsòvia. Des de l'edifici del Palau de la Cultura i la Ciència, el més conegut de la capital polonesa que va ser un regal del Poble de la Unió Soviètica als polonesos, fins a la ciutat vella (Plaça del Mercat, les muralles, Castillo Real, etc.), passant per la cèntrica i animada Ruta Real. La torre "soviètica" sembla traslladada des de Moscou, el centre està reconstruït en gairebé la seva integritat, ja que va quedar arrasat en més del 80% durant la Segona Guerra Mundial. I, no obstant això, la Ciutat Vella té el seu encant, especialment la vista que es té quan s'entra a la Plac Zamkowi des de la Ruta Real. Una ruta, la Real, que té les seves curiositats: allà hi van viure Fréderic Chopin i Joseph Conrad, i allà està l'Hotel Bristol, més conegut com "l'hotel dels nazis" car, com va ser el lloc on s'allotjaven les autoritats nazis, va ser dels pocs edificis que van quedar en peus.

No falten diversos memorials en el que va ser el Gueto de Varsòvia. Sens dubte, el principal i més imponent és el moderníssim Museu Jueu. D'altra banda, i allunyant-se del centre històric, en una gran ciutat com la capital de Polònia no hi pot faltar algun barri d'avantguarda. Doncs bé, l'avantguarda varsoviana està en el barri de Praga.

Per cert, ningú hauria d'anar-se de Varsòvia sense menjar alguna cosa en algun dels locals de la cadena de restaurants Zapiecek (com ara uns típics pierogi).

 Grua medieval de Ddansk

Gdansk: Les tres hores d'anada des de Varsòvia i les tres de tornada són una excel·lent inversió. Visitar Gdansk és, a parer meu, imprescindible. A pocs passos de l'estació del servei de tren polonès està el Panorama Restauracja (Restaurant Panorama), un lloc amb unes vistes panoràmiques de les famoses drassanes de la ciutat, on prendre's un cafè per a iniciar la jornada. Molt a prop està la plaça amb el monument als treballadors de les drassanes, i a tocar d'ella l'imprescindible Centre Europeu de Solidaritat (Europejskie Centrum Solidarności, en polonès). A partir d'aquí, es pot posar rumb en direcció a la part més cèntrica i històrica de Gdansk. Hi ha, almenys, dos llocs imprescindibles: El "Moli gros", un dels majors edificis industrials de l'Europa medieval, que en la nostra visita estava en plena restauració, i l'Oficina de correus i la plaça que està just en la seva entrada. En aquest lloc Hitler i les seves tropes van iniciar la invasió de Polònia, que va significar, en 1939, l'inici de la Segona Gran Guerra.

Seguidament, convé endinsar-se per la part riberenca del riu Moldava i els seus voltants. Molt bon ambient, molta botiga d'ambre, bastant turista local i forà, impecables edificis restaurats. El més interessant? Potser la gran Grua medieval, el carrer Mariacka, els voltants de l'Església de Santa Maria...

Tant es val. L'encant de Gdansk és el seu conjunt que transmet un sorprenent estat de benestar. Si es té en compte que en finalitzar la Segona Guerra mundial les tropes soviètiques van arrasar la ciutat per a despullar-la de qualsevol vestigi germà, té, encara que es faci a càrrec dels fons de la UE invertits en la seva modernització, el seu mèrit.

Per a arrodonir la visita a Gdansk, una excel·lent idea és dinar o sopar en el restaurant Pod Lososiem.

Comiat a la Placa del Mercat de Varsòvia

Fi: Abans de posar rumb cap a l'aeroport per a tornar a Palma, fem una passejada matutina per la part antiga de Varsòvia. És diumenge, i hi ha poca gent pels carrers. La Plaça del Mercat està deserta. Hi ha un home de mitjana edat, amb trage i corbatí vermell, fa sonar un orguenet (una mena de caixa de música), canta una cançó amb una melodia que em recorda a les que se senten en algunes pel·lícules de nazis, recull algunes monedes... Em vaig, sorprès per l'interessant que es Cracòvia, enamorat de Gdansk, impactat per l'experiència de la visita a Auschwitz-Birkenau, interessat a conèixer més Varsòvia, preocupat per la deriva ultraconservadora de Polònia.