El nostrat mal viure del turisme

FOESSA, és a dir, la fundació Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada, està íntimament lligada a Càritas Espanyola, i, per tant, a l’ Església Catòlica. Des de la profunda discrepància amb les solucions als problemes socials que planteja, sempre he reconegut el rigor i sensibilitat dels seus diagnòstics. Les seves propostes de solucions estan en l'àmbit de la caritat, i en la lògica del, en feliç definició de la filòsofa Marina Garcés, "dogmatisme solucionista", és a dir, dels pegats foradats al sistema neoliberal. En el meu cas, estic convençut que els grans problemes de casa nostra, i del planeta, exigeixen un canvi de sistema. Per exemple: en lloc de "creixement inclusiu", decreixement amb justícia social; front la caritat, i les pobres rendes condicionades per a persones pobres, renda bàsica incondicional (RB); contràriament a les normes laborals precaritzadores, flexibilitat volguda, amb seguretat garantida. Aquest canvi del guió neoliberal no és gens extremista. Més aviat, és una posició pragmàtica en la lògica que "no es poden resoldre els nostres problemes amb les mateixes idees que els van crear" (Albert Einstein, dixit).

Tot plegat ve a tomb de la recent publicació del document del Comitè Tècnic de la Fundació FOESSA intitulat "La vulneració del dret al treball decent: ocupació i exclusió social". És, sens dubte, una contundent impugnació al missatge mainstream que sosté que a casa nostra gairebé vivim en un paradís laboral com a conseqüència del, diuen, viure del turisme.

Vegem algunes dades molt reveladores sobre les Illes Balears corresponents a 2018: I.- La taxa de llars amb algun membre treballant, i que no estan en situació d'integració plena, és del 60,0%! És la taxa més elevada del rànquing de comunitats autònomes espanyoles. II.- Un conjunt d'indicadors que ens aproxima a la magnitud del fenomen dels treballadors i les treballadores pobres: a) Taxa de vulnerabilitat en l'ocupació: 18,2%. b) Taxes de pobresa i exclusió en població treballant: pobresa severa 1,8%, exclusió 14,4%, exclusió severa 5,0%. c) Taxa d'exclusió en persones amb contracte temporal i amb contracte indefinit: 30,2% i 13,4%, respectivament. d) El percentatge de persones amb jornada parcial indesitjada s'enfila al 53,9%. D'aquestes, el 39,4% està en situació d’exclusió social, i un 13 3% en exclusió social severa. III.- Un tercer bloc de dades és el que fa referència a la situació de pobresa i exclusió de les llars illenques, que convé consultar a les taules 6 a 10 de l’ esmentat document de FOESSA. Val a dir que aquesta informació és valuosíssima, en tant que es presenta tenint en compte les carències materials més importants sofertes a les llars, i, molt important, segons el gènere de la persona sustentadora principal de la llar.

En fi, una altra vegada FOESSA torna a posar el dit a la nafra: en matèria d'ocupació i integració social, el mostrat viure del turisme és, veritablement, i cada vegada per a més gent, un mal viure del turisme.

Publicat originalment a dBalears (13-05-2019)