A tocar el final d'aquest llarg cicle electoral (eleccions
estatals, municipals, autonòmiques i europees) no s'ha produït un dels debats
que consider cabdals. És el següent: han augmentat les desigualtats durant
aquesta legislatura? S'ha sigut eficient i eficaç en l'eradicació de la pobresa?
En funció de la resposta: què es proposa?
La meva opinió és que, a les Illes Balears, han augmentat les
desigualtats, i hi ha hagut molta ineficàcia i ineficiència en la lluita contra
la pobresa. El drama és que no puc sustentar aquesta opinió en dades empíriques
subministrades per l'administració autonòmica. Durant la legislatura s'ha
repetit ad nauseam que millorava
l'ocupació, i, en conseqüència, es disminuïen les desigualtats, i s'ha
bravetjat molt de la posada en marxa de la Renda Social Garantida de les Illes
Balears (RESOGA).
Però, mentre hi ha hagut recursos econòmics i voluntat
política per a finançar, per exemple, la realització d'uns indicadors de
competitivitat turística, no n'hi ha hagut per avaluar l'evolució de les
desigualtats, o de fins a quin punt l'ocupació que es crea ara mateix ha perdut
la funció de salvavides de caure en risc de pobresa i/o exclusió social de. Si
es fa cas al discurs oficial, hom diria que les Illes Balears és un territori
lliure de treballadors i treballadores pobres! I, per acabar-ho d'arrodonir, és
molt decebedor que no disposem d'indicadors sintètics i robustos sobre
l'eficàcia i eficiència de la RESOGA en la lluita de debò contra la pobresa. En
aquest àmbit, el "Bon Govern" ha estat un desastre.
A partir d'aquí, que es proposa en matèria de lluita contra
la pobresa? L'oferta electoral va des del no-res, passant pel socorregut
"s'estudiarà", a millorar allò que hi ha. És a dir, innovació zero.
En el millor dels casos es pot llegir: "Augmentarem la cobertura i els
recursos de la Renda Social Garantida". Per seguir amb el mateix grau
d'ineficàcia i ineficiència?
Diguem-ho sense embuts: la difícil convencia en una societat
amb creixents desigualtats, casos freqüents de pobresa extrema, i amplis
sectors de les classes mitjanes empobrides amb carències materials cada vegada
més greus, només té remei amb una Renda Bàsica (RB) incondicional. El contrari
és una aposta pel silenci administratiu, com queda palesat en la feridora
història de Carmen i Beatriz, les protagonistes del magnífic relat de Sara Mesa,
titulat "Silencio Administrativo. La
pobreza en el laberinto burocrático".
Beatriz intenta ajudar a Carmen a tramitar un ajut
condicionat per a pobres (una REGOSA a l'andalusa). Carmen és una persona molt
empobrida que viu al carrer, però per tenir dret a l'ajut ho ha d'acreditar.
Aquest, car el seu estat d'exclusió ha impedit que s'empadronés, és un requisit
d'impossible compliment. Aquest és el desencadenant d'una peripècia d'un ésser
humà, Carmen, a qui ningú vol llogar una habitació digna perquè "en su
estado se considera que ni siquiera merece ya la dignidad". Com no es tracta de fer spoiler del llibre de Sara Mesa, i sí de
recomanar la seva lectura, acab amb un de tants descobriments que en el relat
fa Beatriz, que fins que va conèixer a Carmen no coneixia massa a les víctimes
de la pobresa i l'exclusió social. Descobreix la gran veritat de la definició
de pobresa del filòsof i economista Amartya Sen: la pobresa és manca de
llibertat.
Idò, per garantir la llibertat de tothom, cal garantir dignament
l'existència material de tothom. Cal una Renda Bàsica Incondicional (RB) per a
tothom.
Publicat
originalment a dBalears (20-05-2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada