El veritable problema és l’obediència civil

Publicat originalment a dBalears (22-07-2019)

És, senzillament, un llibre imprescindible. I, tanmateix, té molts altres adjectius. Se m'ocorren els següents:

Prepositiu (“Les societats democràtiques han de valorar i donar suport a la dissidència noviolenta del poble i entendre que no es tracta d’una amenaça als sistemes democràtics, sinó que en realitat ajuda a mantenir-los”). Rigorós (“Les conquestes democràtiques o socials no les regalen: es guanyen plantant cara i enfrontar-se amb el poder establer, qüestionant les lleis vigents”). Solidari (“Enfrontar-nos amb l’extrema dreta en el judici és també una manera de plantar cara a l’amenaça que suposa el seu ressorgiment mundial. Som presos per defensar els drets i les llibertats que el feixisme persegueix arreu”). Fraternal (“Quan la democràcia està en perill en algun lloc, ho està a tot el món. No hi ha hagut mai cap batalla per les llibertats que fos només local”). Orgullós (“Jo també vaig ser insubmís [al servei militar obligatori] i me’n sento molt orgullós”). Compromès (“Avui protestem per garantir que els nostres fills també ho puguin fer el dia de demà”). Honest (“... part del teu destí ja no et pertany, i [...] no pots fer res més que seguir el dictat de la teva consciència”). Valent (“Hem d’explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè l’objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó, sinó resoldre democràticament el conflicte polític”). Radical, en el sentit d’anar a l’arrel de la qüestió (“El nostre problema és l’obediència de la gent quan la pobresa, la fam, l’estupidesa, la guerra i la crueltat sacsegen el món”). Generós: (“Els nostres herois sempre seran els qui, de manera insistent i anònima, ho han donat tot per aquells que encara no han nascut”). Esperançat (“Estic convençut que aquest país no caurà en la frustració, perquè la seva acció col·lectiva està motivada per la immensa esperança en un futur millor”). Determinat (“HO TORNAREM A FER. Perquè nosaltres hem pres la humil decisió, sense por i plens de coratge, de no retrocedir en tot allò que afecta l’exercici de drets fonamentals, individuals i col·lectius”). Sincer (“I, malgrat que és possible que ara mateix no sapiguem ben bé ni com, ni quan ho farem, aquest no pot ser motiu d’angoixa, al contrari, perquè el primer pas, definitiu, és el de mantenir viva la voluntat de no renunciar a tornar-ho a fer”).

Per acabar d’arrodonir la imprescindibilitat del llibre, resulta que ve prologat per Jamila Raqip, que és la directora executiva de la Institució Albert Einstein dels EUA. És, com segurament ja hauran suposat, el llibre del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, intitulat “Ho tornarem a fer”, i amb un subtítol força potent: “Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret”. Amén!