Fracàs

Publicat originalment a dBalears (29-07-2019)

Fracàs és la paraula que més em va rondar durant tota la setmana passada, i no em referesc només –ni principalment- al fracàs de la investidura de Pedro Sánchez. Al cap i a la fi, amb un PSOE amb una pulsió tan intensa a favor del bipartidisme (del quasi turnisme perfecte) borbònic, i un PODEMOS instal·lat en un “governisme" mal gestionat, el resultat de la no investidura era una hipòtesi versemblant. El problema rau en una altra hipòtesi probable: D'aquest desgavell les que hi surten guanyant són les expectatives del neofeixisme.

Però em rondaven altres fracassos: El fracàs social que significa l'estirabot interanual de la taxa d'abandonament escolar primerenc a les Illes Balears, que, segons l'EPA del segon trimestre d'enguany, ha passat del 23,52% al 28,44%. El fracàs en la lluita contra la precarietat laboral illenca, que representen els més de quaranta-dos mil contractes registrats durant el primer semestre de 2019 amb duracions inferiors a 15 dies. El fracàs de l'objectiu de reducció de la desigualtat, que palesa el fet que en 19.900 de les llars de casa nostra -el 4,34% del total- totes les persones actives (en edat, capacitat, voluntat, i en recerca d'una ocupació remunerada) estan aturades, o que augmenti més d'un 30% l'atur de molta llarga durada (més de dos anys en recerca activa d'ocupació).

Fet i fet, la setmana acabava amb dos fracassos globals, diguem-ne, de lesa humanitat: La indignitat de, amb el naufragi de 116 migrants, seguir engrandint la immensa fossa comuna en què els poderosos han convertit la Mediterrània. I el reconeixement sense embuts que encara ara segueixen els crims de guerra a Síria.

I, aquesta setmana? El 29 de juliol és un dia fatídic: El de la superació del llindar ecològic de la Terra. És a dir, a partir d'aquest dilluns –a la UE des del 10 de maig-, vivim molt per sobre de les possibilitats ecològiques del planeta. És, com explica Joan Buades aquí, entre altres coses un gran fracàs del viure en una construcció social de consumisme sense límits.

Malgrat tot plegat, bona setmana a tothom!