Publicat originalment a dBalears
(23-09-2019)
Gramsci
deia que el pensament "burgès" tendeix sempre a l'hegemonia, que li
és necessària per a què els seus interessos estiguin en primer pla, marquin les
prioritats, i acabin sent “d’interès general", i d'aquí ve la construcció
social del mal anomenat "sentit comú". Parafrasejant al polític
comunista i filòsof italià, hom diria que els instruments per convertir el
pensament de l'estat espanyol i del neoliberalisme en un inqüestionable pensament únic, altrament dit “sentit comú”, funcionen amb una
sincronització gairebé perfecta.
En
aquest conjunt d'accions fetes al mateix temps -en això consisteix la
sincronització- s'inclou el no fer segons quines coses. El contingut i
el tractament comunicacional de la, diguem-ho així, demoscòpia publica n'és un
bon exemple. No és una cosa menor que el Centre d'Investigacions Sociològiques
(CIS) no demani l'opinió de la ciutadania del Regne d'Espanya sobre la
monarquia. Que no se'n parli té com a objectiu que el "sentit comú"
esdevingui, per sempre més, monàrquic borbònic!
Dos
exemples més del que coment els trobam a l'enquesta
postelectoral de les eleccions autonòmiques del passat 26 de maig, que el
CIS publicà el proppassat 12 de setembre:
1.
Pel que fa a les Illes Balears, la valoració de la ciutadania illenca sobre la
tasca del Govern de la legislatura autonòmica 2015-2019 en els àmbits de
l'educació, la sanitat, les infraestructures (carreteres, ferrocarrils),
polítiques socials, i habitatge, és, majoritàriament, regular. La pitjor nota
és, sens dubte, per a les polítiques d'habitatge, valorades com a dolentes o
molt dolentes per un 22,4% i un 13,7% de la població, respectivament. Però el que
és més rellevant d'aquesta enquesta és el que no es demana: no interessa la
valoració de la ciutadania de les Illes Balears sobre les polítiques de
cultura, llengua pròpia, o turisme? Evidentment, per al fals "sentit
comú" no i interessa¡ Val a dir que el no fer res del Govern
autonòmic en aquest assumpte de la demoscòpia púbica és part rellevant del
problema.
2.
Per una altra costat, la mateixa enquesta ens proporciona les següents
informacions: a) Un 16,8% i el 3,8% de la població es considera més de cada una
de les illes que espanyols o espanyoles, o únicament illencs i illenques,
respectivament. És a dir, el 20,6% de la ciutadania de casa nostra no se sent
prioritàriament espanyola. b) Al 22,8% de la població illenca li agradaria un
major grau d'autonomia. Fins i tot, un gens menyspreable 6,7% voldrien viure en
un Estat en el qual es reconegués a les comunitats autònomes la possibilitat de
convertir-se en Estats independents. No obstant això, cap d'aquestes
informacions ha ocupat un titular de premsa, o una entrada d'un informatiu
radiofònic o televisiu mainstream. No sigui cosa que s'hagi de començar a
reconèixer que, més enllà de resultats electorals, el sobiranisme illenc, si
més no el social, és més gran del que ells volen i diuen.
Desenganyeu-vos:
res de tot plegat es fa per casualitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada