Sens
dubte, les urgències associades a la fallida del Tour Operador Thomas Cook són
les d'evitar que aquesta crisi empresarial esdevingui en crisi social. Dit
sigui de pas, i com a hipòtesi absolutament indesitjable, si no es garanteix aquest
objectiu: "Que cremi Troia!”.
Però,
una vegada encarrilat aquest paquet de mesures socials, caldrà abordar dos
assumptes, un en el curt, i un en el mitjà termini. El primer té a veure amb
el, diguem-ho així, "bon govern de les grans corporacions". Ara
mateix és difícil de saber del cert tots els ets i uts que han fet que Thomas
Cook se n'anés en orris. Però sí que es pot intuir que el model empresarial de
capitalisme opac de la financiarització, gestionat per unes persones
indecentment retribuïdes, té molt a veure amb aquesta fallida. Per tant, hauria
de ser un esperó per a abordar d'una vegada el futur immediat del model de gran
empresa. Transparència i participació real de gent treballadora i d'accionistes,
limitació de l'endeutament-dopatge, i renda màxima per a directius (recordin el
titular de La Vanguardia de 25/09/2019: "Els CEO [els Chief Executive
Officer] de Thomas Cook van rebre prop de 40 milions d'euros en 12 anys,
malgrat els problemes financers") és un mix necessari, encara que no
suficient, per al seu debat, i posterior implementació, sense massa dilacions.
El
segon assumpte té a veure amb el que, en l'última dècada del segle passat i la
primera d'aquest XXI, alguns anomenarem "model d'inserció balear a la
globalització neoliberal", és a dir, té a veure amb el model de creixement
de tot turisme i construcció, sustentat en unes relacions laborals i socials
amb altes dosis de precarietat. La fallida de Thomas Cook és un fet que constata
que aquesta aposta està esgotada. Hauria, idò, de ser un símbol totèmic de
l'inici d'una altra via d'estar en la globalització. Al meu entendre, es tracta
d'atendre el que el Banc Mundial -sí, el BM i no alguna subversiva
internacional roja-verda!- estableix com els grans reptes actuals: canvi
climàtic, revolució digital, i repte migratori.
Tret
que l'establishment polític econòmic illenc s'entossudeixi a ignorar Einstein,
en el sentit que és una bogeria fer el mateix una vegada i una altra, i esperar
resultats diferents, el terratrèmol que ha causat la fallida de Thomas Cook
hauria de ser suficient per a posar fil a l'agulla en l'atenció de l'emergència
climàtica que, en el cas de les Illes Balears i Pitiüses, com ens indica la
comunitat científica (entre d’altres, el Laboratori Interdisciplinari sobre
Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, LINCC-UIB), passa
inexorablement pel decreixement turístic. Val a dir que el decrement desitjat
és el planificat, amb justícia social i amb una gestió racionalment justa de la
immigració, no el disruptiu decreixement dickensià, propi de pràctiques
neocolonials i/o extractivistes, com seria el cas del gran TTOO fallit, i dels
fons d'inversions internacionals que, talment voltors carronyers, ja ronden
sobre les "ruïnes" de Thomas Cook.
Diuen
que qui no és consola és perquè no vol, però en aquest cas la dita popular
s'equivoca: la població empobrida no es consola perquè no pot. Però el cas és
que el daltabaix del gran Tour Operador hauria de ser un revulsiu per fer
balanç de quin és el grau de revolució digital operant en el turisme d'aquestes
illes. D'entrada, hom diria que és al·lucinant que encara ara es comercialitzin
tantes estades turístiques per l'antiquíssim sistema de la tour operació.
Certament, a la revolució digital cal associar-li altres assumptes de força
transcendència, com ara la necessitat de reducció de la jornada laboral, de la
Renda Bàsica Incondicional, la posició social del factor treball, etc. En
qualsevol cas, això són figues d'un altre paner. Sí que és cosa del paner de la
fallida de Thomas Cook interrogar-nos sobre si la modernització turística ha
estat sobretot créixer en nombre d'unitats d'allotjament i de turistització del
territori, i, per contra, molt poc en digitalització de vendes. D'aquí plora,
en bona part, la criatura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada