Sicília, és a dir, Sicília en plural

Trinacria fotografiada a una paret de Ragusa.

Sóc incapaç de parlar de Sicília en singular. Dels dies de principi d'any 2020 fent una volta per l'illa italiana, trec una primera constatació: De Sicília, n’hi ha, endemés de la associada amb la Màfia, vàries. Més que braços té la mitològica Trinacria, que, sigui dit de pas, el febrer del 2000, va ser adoptada pel Parlament sicilià com a part integrant de la bandera siciliana.

Se m'acuden com a mínim set:

Sicília de Palerm:

 Plaça Pretòria. Palerm.

La capital siciliana és, en si mateixa, una variada experiència. Des dels mercats de carrer d' Il Capo i de Ballarò, fins a la Capella Palatina en el Palau Reial, passant pels carrers peatonalitzats del centre històric de la ciutat. Els mercats són espais de venda de queviures però, al mateix temps, lloc d'aperitius, menjars, i bones fotos. Sicília en estat pur. En el de Ballarò vaig menjar una excel·lent "arancina", la típica bolla d'arròs farcida d'ingredients variats (ragut, mozzarella, pernil, pistatxos...), empanada i fregida. La Capella Palatina (Cappella Palatina, en italià) amb la seva arquitectura bizantina és, potser, el més espectacular tresor que amaguen les esglésies i palaus antics amb patis decadents. Per exemple, l'església de La Martorana, l'oratori de Sant Lorenzo, o la Chiesa Capitolare di San Cataldo. Els carrers per als vianants del centre (per cert, conversió en zona peatonalitzada a low cost, és a dir, s'ha tallat l'entrada de cotxes als carrers, i punt) permet gaudir del caminar per l'encreuament de "i quattro canti", els voltants de la Catedral, les Piazzas Pretòria i Bellini, o contemplar diverses entrades de l'antiga muralla, i la grandiositat del Teatre Massimo. Atenció: A tocar del "quattro canti" hi ha el Bisso Bistrot, parada obligatòria per fer aperitivi, o, millor encara, un excel·lent sopar. A Palerm és possible acabar la nit gaudint d'una actuació en viu que fan uns excel·lents músics, i una brillant cantant lirica a la balconada d'un decadent palauet d'un dels carrers principals de la ciutat.

Gairebé forma part dels voltants de la ciutat i és visita obligatòria Monreale que, sent un poblet, amaga un important tresor format per la catedral, i els seus espectaculars mosaics bizantins a l'interior, i, just al seu costat, l'interessant Claustre Benedictí.

Sicília barroca:

Balconada a Noto.

La gran reconstrucció edificatòria que va seguir al terratrèmol de 1693, ens va deixar un estil de barroc –tardà- propi de Sicília. Es pot observar per tot el territori sicilià, especialment a les grans ciutats, com ara Palerm (Font de la plaça Pretòria i la Plaça dels Quattri Canti, per exemple), o Catània amb la seva catedral -la Collegiata- com a gran exponent. Però el barroc sicilià que més m'ha interessat és el que hi ha a fora de les grans ciutats: A Ragusa (lloc d'enregistrament de la sèrie televisiva del Comissari Montalbano), Noto (amb unes balconades excepcionals), o Siracusa (la plaça del Duomo és un dels meus llocs preferits de Sicília).

Sicília dels mosaics romans:

Detall d’un mosaic de la Vila romana del Casale.

Ni hi ha moltes restes de mosaics romans escampats arreu del territori sicilià, però el que és una autèntica passada és la Vila romana del Casale. Aquesta vila tardoromana, que es creu va ser el retir rural de Maximilià –coemperador de Roma al costat de Dioclecià (286-305) –, és quelcom que s'ha de veure sí o sí. La, diguem, tècnica museística és manifestament millorable. Però tant se val, insistesc, la col·lecció de mosaics que allotja és espectacular!

Sicília arqueològica:

Temple de Segesta.

És sabuda -i motiu de fulletó turístic- la rellevància del patrimoni arqueològic que hi ha a Sicília: El teatre grec i l'amfiteatre romà de Siracusa, la "Valle del Templi" que, tot i no ser una vall, és la principalíssima atracció de la ciutat d'Agrigento. En aquest complex arqueològic, on l'estada sempre es fa curta, sobresurten els temples de la Concòrdia, d'Hera, d'Hèracles, dels Hera Lacinia, de Cástor i Pólux,.. I, tanmateix, el meu preferit –potser per la seva ubicació, entorn, i majestuositat - és el Temple de Segesta.

Sicília dels pobles amb encant: 

      Plaça del Duomo de Siracusa,a l' illa d'Ortigia.

Cefalù és un indret en el qual no m'importaria estiuejar, i a on els melons es continuen conservant als balcons. Taormina és un bell lloc –una miqueta xic- des d'on contemplar des de la llunyania l'Etna. Erice, encara que molt solitari el dia que el visitarem, no sembla un mal lloc per a, des de les altures, experimentar una desconnexió temporal d'Internet. En qualsevol cas, si hagués de triar un sol indret encantador de Sicília, em quedaria amb la part antiga de Siracusa, és a dir, amb l'illa d'Ortigia.

Sicília volcànica:

El volcà Etna.

Qui va a Sicília ha d'anar a Catània. És una gran ciutat amb bona part dels edificis  històrics reconstruïts després d'erupcions volcàniques, terratrèmols, i bombardejos dels aliats durant la Segona Gran Guerra (aquests dos últims factors de destrucció urbana són bastant presents en moltes ciutats sicilianes). Malgrat ser Catània una ciutat amb port de mar -segurament per això el racó més pintoresc és el mercat de peix (la pescheria)-, Catània mira a l'Etna. Per a gaudir-ne plenament de l'experiència cal cobrir les tres etapes de la pujada de l'Etna: La primera es pot fer amb cotxe, autobús o caminant. Per a la segona etapa cal pagar per a continuar pujant amb telefèric, o, quan el vent ho impedeix, amb una mena de mini bus adaptat a circular sobre neu i gel. L'etapa final cal fer-la amb uns vehicles que s'assemblen a trencaglaços. L'arribada a un punt a tocar de la cúspide de l'Etna és espectacular. Si a sobre tens la sort que el volcà et regala una explosió, l'experiència esdevé en inoblidable.

Sicília gastronòmica:

Albergínies al mercat d’Il Capo.

El "festival gastronòmic sicilià" és excel·lent: La ja citada arancina, el cuscús de peix, els cannoli (excepcional el del convent de Santa Caterina a Palerm i el farcit de pistatxo a la pastisseria Prestipino de Catània), la caponata (d'albergínia i de carxofa), totes les pastes, encara que cal fer esment a part de la "pasta alla trapanese" (imprescindible en la Trattoria di Fiore a Catània), el gelat –especialment el d'ametlla del Caffé Sicilia a Noto i el de xocolata picant a Ragusa. El vi és, com tot l'italià, pel meu gust regular... però sempre queda l'alternativa d'una birra Moretti!