Embafat de coronavirus

Publicat originalment a dBalears (09-03-2020)

L'Organització Mundial de la Salut defineix els coronavirus com "una extensa família de virus, alguns dels quals poden ser causa de diverses malalties humanes, que van des del refredat comú fins al SRAS (síndrome respiratòria aguda severa)". Per tant, convé prestar-hi atenció, puix els coronavirus poden tenir afectació per a la salut, especialment per a alguns col·lectius de la població. Però, no cal exagerar, ja que, de fet, l'expertesa en la matèria fa temps que ha explicat que la humanitat conviu amb quatre coronavirus que ens produeixen refredats cada hivern. Per això, convé vacunar-se de la grip, rentar-se sovint i bé les mans, emprar mocadors d'un sol ús, etc.

Dit això, hom pot entendre que, com del Covid-19 no se'n té memòria científica, ni vacuna, s'extremin les precaucions. Ara bé, que gairebé monopolitzi l'atenció informativa és del tot incomprensible. S'ha perdut l'oremus, i s'ha creat una alarma global del tot innecessària, i contraproduent. Sembla que el Covid-19 sigui com una d'aquelles plagues bíbliques d'Egipte, i, com a tal, la més important de les crisis d'avui en dia.

Tant de bo l'atenció es focalitzés molt més a les crisis que tenen un índex de moralitat infinitament més elevat que el celebèrrim coronavirus Covid-19, com ara, l'epidèmia d'Ebola; el canvi climàtic, que ja té greus afectacions per a les classes subalternes mundials (des de la mortalitat per contaminacions als EUA, a la plaga de llagostes que afecta l'Àfrica oriental, passant pels efectes socioambientals i laborals dels incendis d'Austràlia); la invisibilitzada sisena gran extinció d'espècies, que ja està en marxa; la -segons l'Organització Internacional del Treball (OIT)- pandèmia de precarietat laboral que, a més de provocar desigualtats de rendes mai vistes, fa que moltes persones emmalalteixin i morin com a conseqüència de la seva ocupació; la vergonyosa crisi migratòria global; o la violència masclista estructural a un món dominat pel patriarcat que, a tall d'exemple, provoca que, sense incloure l'assetjament sexual, el 35% de les dones de tot el món hagin sofert violència física i/o sexual per part d'un company sentimental, o violència sexual per part d'un altre home diferent del seu company sentimental en algun moment de les seves vides, que tres milions de nines siguin víctimes d'ablació cada any, que 15 milions de nines siguin obligades a casar-se cada any contra la seva voluntat, o que el 71% de les víctimes de tràfic siguin dones i nines.

En fi, que estic embafat de tanta alarma amb el coronavirus, i, alhora, espantat de tan poc alarmisme vers les veritables crisis mundials, i locals. Zygmunt Bauman, al llibre "Desconeguts a la porta de casa", ens deixà escrit: "La presència de les 'restes' és un fenomen d'abast mundial, no pas limitat a Europa". Potser les crisis que no són la del coronavirus Covid-19 resulten tan poc mediàtiques i alarmen tan poc als governs i als "mercats" perquè es tracta de crisis que afecten prioritàriament -i algunes en exclusiva- a les poblacions mundials restants.