Publicat originalment a dBalears (08-06-2020)
El
"Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries
per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en
l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els
efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19" va tenir un ensopec -sens
dubte, el més important fins ara d'aquesta legislatura autonòmica- en el
Parlament de les Illes Balears. Els vots del diputat i la diputada de Més per Menorca
i del membre d'Esquerra Unida que forma part del Grup Parlamentari d'Unides
Podem, en unir-se als de l'oposició, han fet possible que, malgrat que el
"Decret llei a mida de voltors" es validés, s'haurà de
tramitar com a projecte de llei.
Mala
pesa al taler que la majoria "progressista" que va investir a
Francina Armengol presidenta mostri aquesta tendència a no tenir en compte les
veus més esquerranes i sobiranistes del Parlament. El cas és que, la decisió
parlamentària de la setmana passada entorn del decretàs Yllanes&Negueruela
ha estat una molt bona notícia en tant que esdevé en una oportunitat per
canviar, a més a més de coses concretes, l'orientació general de la política,
en allò que depengui del Govern de les Illes Balears (GOIB), per a encarar la
crisi provocada per la pandèmia de la covid-19. Certament, és una oportunitat
per encarar la crisi a l'ofensiva, amb la convicció que hi ha alternativa al model
de la dreta d'un escreix de desigualtats, acceleració de la crisi climàtica, i
menyspreu a l'economia social i solidària i a la vida. Aquest és, a parer meu,
el repte. Això o ensopegar una altra vegada amb els errors històrics de, en
paraules de l'enyorada Patrícia Gabancho, "una esquerra, que, més que
plantar cara a la realitat, s'ha deixat transformar fins a la impotència".
I,
tanmateix, qui no vulgui aprofitar aquesta monumental crisi social que ens ve a
sobre per a consolidar, fins que peti del tot, el model balear de "tot
turisme, totxo, i desigualtat a l'engròs", val més que no tingui pressa ni
tremolor a les cames. Abans d'actuar, pensem! Evitem un "ja està fet"
en la línia de la bogeria desreguladora i de rebaixa d'exigència ambiental que
sembla haver desencadenat el coronavirus. Ara mateix el punt urgent és garantir
que s'atura el cop, amb la millora i modulació segons necessitats dels ERTOs, i
la prestació per cessament d'activitat dels autònoms, en definitiva, mantenir
teixit empresarial i ocupacions...
Mentrestant,
sense presses innecessàries –sembla que a la UE no en tenen de presses per
concretar l'anomenat "fons de reconstrucció" post confinament-, seria
bo que s'aprofités la tramitació parlamentària del Decret llei 8/2020 per
teixir una veritable aliança en el món no neoliberal ni neofeixista illenc
sobre què fer en els pròxims anys que, ben segur, estaran marcats per la crisi
sobrevinguda amb la pandèmia.
Sense
embuts: El món ha canviat. La triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, ecosistemes),
i la minva de la potencialitat integradora de l'ocupació assalariada o
autònoma, en són alguns dels exemples d'aquest canvi. L'anomenada
"democràcia consensual", que ha estat una idea central en les
democràcies de les darreres dècades (d'aquí la constitucionalització dels
instruments de diàleg social tripartit [govern, patronal i sindicat], o la
"bona premsa" dels consensos parlamentaris) ha entrat, també, en
crisi. Calen nous instruments per a que la política d'avui resolgui els problemes
d'avui. Un diàleg social reforçat, amb la participació del moviment ecologista
i feminista, seria, sens dubte, una de les innovacions polítiques absolutament
necessàries, però el que és fonamental és assumir que "les democràcies
modernes, madures i sòlides no tenen por de l'expressió de la dissidència, ni
tan sols quan impugna radicalment l'statu quo", Xavier Antich dixit.
En
aquest sentit el GOIB, especialment la Presidenta Francina Armengol, ha de
triar si prefereix, entorn del reiteradament mencionat Decret llei 8/2020, la
dissidència dels escons del trifaxito i del PI o dels més sobiranistes i
esquerrans del Parlament. Es tracta, ni més ni manco, d'encarar aquesta nova
crisi mirant a la dreta o a l'esquerra. Mirar a la dreta és garantir la
perpetuïtat de l'statu quo, mirar a l'esquerra és obrir la possibilitat
d'alguns canvis. És una oportunitat que seria imperdonable desaprofitar-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada