Publicat
originalment a dBalears (15-06-2020)
Més enllà de l'impacte visual –i
emocional per a la gent que allò de "Qui estima Mallorca no la
destrueix" n'ha sigut sempre quelcom més que una consigna fast food-, les
noves imatges aèries de l'autopista Llucmajor-Campos, que la setmana passada va difondre la Plataforma Antiautopista, evidencien la
persistència d'un conflicte d'indecència política. Altrament dit, de la
indecència de les mentides dels i de les que, a la legislatura passada,
governaven el Consell de Mallorca, i posaren en marxa aquestes obres de la
vergonya, i dels que ara governen per no haver-les aturat. És a dir, sembla
clar que PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca, i PODEMOS segueixen sense fer valdre
l'impuls democratitzador i transformador de, en paraules del títol d'un llibre
de Michael P. Lynch, "la importància de la veritat per a una cultura
pública decent".
Durant l’anterior, i en aquesta
legislatura, el de l'autopista Llucmajor-Campos ha sigut un procés farcit de
mentides a dretcient. N'hi ha hagut de mentides, diguem-ne, fàctiques. Per
exemple: Com que no es "redimensionà" de debò el projecte del PP, era
mentida que amb la seva construcció es donava compliment als Acords pel Canvi;
la compra a la dreta illenca més caciquil del fals argumentari sobre la
sinistralitat; la suposada minva d'impacte, solemnitzada en el Plenari del
Consell de Mallorca per la llavors responsable del Departament de Carretes,
Mercedes Garrido; les mitges veritats -que són les pitjors mentides- sobre el
finançament de les obres; o el missatge que no impactava negativament el
patrimoni.
Però, també n'hi ha hagut a dojo
de les que podríem anomenar "mentides polítiques", com ara la negació
que, amb la irresponsable construcció d'aquesta infraestructura, s'esperona el
desenvolupament urbanístic d'aquella zona de Mallorca; el no voler reconèixer
l'oxímoron que representa la construcció de l'autopista Llucmajor-Campos, i,
alhora, aprovar declaracions d'emergència climàtica, o seguir amb la retòrica
sobre sostenibilitat; o que, amb aquesta política de carreteres, el Pla
Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears esdevé en pura mentida.
Tot plegat, constitueix un
poti-poti de "populisme mentider" força preocupant. Malauradament, en
el llenguatge polític dels sectors no estrictament neoliberals -socioliberals
(sic), i acompanyants- s'ha incorporat el "no-concepte", estrictament
neoconservador, de "polítiques valentes". Però, ja que han fet
aquesta incorporació en el seu "marc mental-retòric", seria bona cosa
que prenguessin en consideració que, en paraules del ja mencionat Michael P.
Lynch, "no preocupar-se per la veritat és un tipus de covardia".
I, tanmateix, la gran mentida
d'ara mateix és que, en la situació postpandèmica de la covid-19, i
d'acceleració de la crisi ecològica, aquesta barbaritat que representa la
construcció de l'autopista Llucmajor-Campos, no sigui reversible, i el mal
causat a la terra no pugui ser reparat. No vull dir que sigui una cosa fàcil.
Però, com encertadament planteja Jorge Riechmann en el seu darrer llibre
intitulat Otro
fin del mundo es posible, decían los compañeros, "no tot
allò que s'afronta es pot canviar, però res es pot canviar fins que
s'afronti". La qüestió clau rau a saber perquè no afronten la restauració
de confiança, coherència, i decència enterrada sota asfalt i escòries!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada