Publicat originalment a Diario de Mallorca (23-12-2020)
Fa
gairebé un quart de segle que l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les
Illes Balears ens convoca cada horabaixa del 25 de desembre a fer palesa la
solidaritat amb el poble sahrauí, i a practicar un recurs tan lligat a la
mobilització en defensa dels Drets Humans com és l'encesa d'espelmes. Ara més
que mai el poble sahrauí necessita l'immens moviment de solidaritat amb la
causa de la seva llibertat. Ara més que mai cal encendre espelmes tot exigint
la llibertat dels presos polítics; i justícia, veritat, i reparació per a les
persones sahrauís desaparegudes. La cita és divendres, 25 de desembre, a les
20 h a la plaça de Cort de Palma.
La
situació actual d'aquest llarguíssim conflicte de descolonització no conclosa
és especialment greu. No debades, a la convocatòria d'enguany, la nostrada
Associació d'Amics del Poble Sahrauí no s'està de manifestar la seva
"consternació i preocupació davant la greu situació que travessa el nostre
poble germà sahrauí, en situació de guerra a conseqüència de la violació de
l'alto al foc per part del règim marroquí", i, alhora, el desig de
"retre un homenatge i exigir la llibertat de tots els presos polítics que
es troben a presons marroquines en situacions de gran precarietat, sent
víctimes de maltractaments i tortures, privats d'atenció mèdica, incomunicats
de les seves famílies, per manifestar-se i exigir la llibertat del seu
poble". No cal dir que, amb la pandèmia de la covid-19, la situació
d'aquestes persones presoneres polítiques no ha fet altra cosa que agreujar-se.
I
sí, una altra vegada el conflicte del Sàhara Occidental és, malauradament,
també un conflicte bèl·lic que es desencadenà el dia 13 de novembre quan
l'exercit del Marroc atacà a un grup de sahrauís que es manifestaven en el
Guerguerat. Val a dir que el pas -fonamentalment de mercaderies espoliades al
poble sahrauí- que Marroc té obert al Guerguerat és il·legal, i que la zona,
d'acord amb les resolucions de Nacions Unides, és un territori lliure d'armes,
en el qual no està permesa la presència d'efectius militars. I, malgrat això,
¿què va fer la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del
Sàhara Occidental) per defensar els drets humans de protesta i manifestació
pacifica dels saharauis? Doncs mirar cap a una altra banda, o, com es crida a
les manifestacions de suport a la justa causa sahrauí, "la MINURSO es
dedica a prendre el té".
Si
l'actitud de l'ONU -de la comunitat internacional, com se sol dir- és patètica,
la del Marroc és, directament, mentidera i criminal. Ho és tan mentidera que,
ara mateix, arriba al paroxisme de negar l'evidència de la nova situació de
guerra. No és una actitud baldera, car el Regne Alauí fa anys i panys que
menteix per mantenir l'statu quo, és a dir, l'ocupació i saqueig dels recursos
naturals del Sàhara Occidental, i el no respecte dels DDHH del poble sahrauí.
¿Es pot qualificar d'altra manera que no sigui de criminal acordar amb Donald
Trump –un president dels EUA derrotat democràticament, que està "temps de
descompte"- el reconeixent de la sobirania marroquina sobre el Sàhara
Occidental, obviant la legalitat internacional, i la més que probable
desestabilització de la pau al nord d’Àfrica? Ras i curt: Qui busca la guerra i
no acarona la pau és un criminal!
I,
tanmateix, la pau és quelcom més que l'absència de guerra. El poble sahrauí sap
molt bé que viure en un territori ocupat, o refugiat en uns campaments de la
inhòspita Hamada algeriana, amb la seva terra dividida pel que és el mur més
gran que ara hi ha al món (el "Mur de la Vergonya"), i amb un
desplegament de mines antipersones descomunal, no és viure en una situació de
pau. El poeta saharaui Luali Leshan, en el
poema "Sobrevivir a la guerra", ho expressa així:
"Quién dijo
que se terminó la guerra.
Quizá para los muertos.
Sobrevivir a la guerra
es llevar a cuestas el cuerpo ausente.
Y el corazón emboscado en una batalla
llena de gritos que nos congelan el alma."
Perquè
és una vergonya que l'ONU no hagi fet en dècades el que tocava fer per tal que el
referèndum d'autodeterminació acordat ja s'és celebrat. Perquè és una vergonya
que el Regne d'Espanya no hagi assumit (ni sembla tenir intenció de fer-ho ara
que al govern espanyol hi ha ministres, a més del PSOE, que ja és tradició que
traeixi als sahrauís, de Podemos i d'Izquierda Unida) les seves obligacions com
a potència Administradora del Sàhara Occidental. No és tan complicat: s’està amb el bàndol de la
legalitat internacional, dels Drets Humans, de la dignitat..., és a dir, s’està amb el legítim
representant del poble sahrauí, el Front POLISARIO, o no s’hi està.
En
fi, com volem que s'aturi aquesta guerra, i volem un Sàhara lliure, ens veiem a
la plaça de Cort de Palma el dia de Nadal al vespre. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada