Segon
Primer de Maig en pandèmia coronavírica... i ja en van dos de primers de maig
consecutius en un context d'escreix d'explotació laboral i de desigualtat
social. El gran beneficiat de la coronacrisi és el capitalisme digital.
Companyies com ara Amazon, Gloogle, Deliveroo, Glovo, Airbnb, etc. augmenten beneficis empresarials i dividends
borsaris, alhora que encapçalen els rànquings de precarietat laboral. I,
tanmateix, les estratosfèricament més beneficiades són les farmacèutiques que,
en mantenir les patents de les vacunes de la covid-19, evidencien que el
"Capitalism kills" és una veritat empírica, i no tant sols un eslògan
grafitejat als murs urbans i serigrafiat a les ferratines.
El
context és, idò, de camaleonisme del neoliberalisme. Cal canviar d'aparença per
mantenir allò que és substancial. Fa temps –si més no des de la revolució
conservadora neoliberal de Reagan & Thatcher- s'ha palesat que tota crisi
és utilitzada com a pretest per reforçar l'hegemonia política, social,
econòmica i cultural del neoliberalisme. Posaria messions que la coronacrisi no
serà, ni de bon tros, una excepció. El que és essencial, més enllà inclús que
les polítiques concretes, és mantenir un pensament tan hegemònic que ha
esdevingut gairebé en pensament únic. D'això va l'anomenada "nova
normalitat"!
Com
aquesta crisi és de naturalesa diferent de les patides anteriorment (la primera
de l'era de l'antropocè, i directament associada a la crisi ecològica), i d'una
magnitud mai vista d'ençà que el capitalisme és capitalisme, l'establishment es
prepara per posar en marxa mecanismes extraordinaris. Alguns d'aquests
mecanismes són, diguem-ho així, el mal menor a curt termini. Alhora, tot s'ha
de dir, són força diferents, i molt més amables humanament i més eficients
econòmicament que, per exemple, l'austericidi que la UE aplicà a les seves
poblacions no riques en l'anterior crisi econòmica. Però, no ens enganyem, el
Pla de Recuperació per a Europa (pressupost de la UE i NextGeneration EU) és la
plasmació pressupostaria, i el reverdiment d'una política consistent en
qualsevol cosa dintre del capitalisme (concebut com a societat de mercat i no
amb mercats), i res en perspectiva postcapitalista.
En
el fons, el que està en disputa és el manteniment de la idea que, parafrasejant
Mark Fisher, el capitalisme (més neoliberal o amb unes modestes dosis de
socialdemocràcia) ha de seguir ocupant sense fissures l'univers d'allò què és
pensable. Altrament dit, el moll de l'os de la confrontació és si es pot
imaginar o no un model social sense explotació laboral, amb democràcia, amb
impuls igualitari, sense existències vitals en fallida, amb un abordatge amb
justícia de la crisi ecològica, és a dir, amb la garantia de no existència
d'oasis climàtics per a les elits.
Més
enllà de reivindicacions concretes, com ara, derogació de les reformes laborals
de 2010 i 2012, garantia de debò del manteniment i millora del sistema públic
de pensions, salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà, eliminació de
qualsevol bretxa de gènere en salaris i pensions, la jornada laboral de quatre
dies, participació dels treballadors i treballadores en les decisions
estratègiques empresarials, impuls de valent a l'economia social i solidària,
implantació de la Renda Bàsica Universal, etc., s'escau que el Primer de Maig
sigui la diada reivindicativa amb aquest nou paradigma de canvi de model de
relacions econòmiques com horitzó.
Parlant
d'horitzons, val a dir que aquest Primer de Maig és el primer sense l'Arcadi
Oliveres. I ja es fa enyorar. Al llibre "Paraules d'Arcadi. Què hem après
del món i com podem actuar" -que ha esdevingut en una mena de testament
arcadià- ens ha deixat escrit que "cal abolir el capitalisme, perquè crec
que és un sistema pervers que mata vides. I tot el planeta", i que
"totes les lluites i reivindicacions [emancipatòries] tenen el seu sentit
i deixen el seu pòsit. Que res és en va, encara que no s'aconsegueixin tots els
objectius". Cal, idò, desconfinar tot el que significa el Primer de Maig
per seguir caminant "cap a una dignitat global".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada