Joventut precaritzada

Publicat originalment a dBalears (03-05-2021)

A final de 2020 es va publicar el llibre de Josep Sala i Cullell intitulat "Generació Tap. L'herència enverinada dels fills de la Transició". Entorn d'aquesta publicació es va generar un debat molt interessant sobre l'evolució de la societat a l’estat espanyol, especialment a Catalunya, des de la perspectiva generacional. L'autor, a una entrevista de promoció del llibre, deia: "La dictadura de la Generació Tap es basa en la precarietat imposada als més joves, i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les cares, que la societat pugui prosperar. I ,el que és pitjor, el control que té dels mitjans fa que no se'n parli".

El concepte "precarietat" és polièdric, i té a veure amb molts factors. Però, sens dubte, la precària situació laboral n'és un dels factors claus. Per tant, com s'acaba de publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2021, vegem algunes dades -corresponents als tres primers mesos d'enguany- de la precarietat laboral de les persones d'entre 16 i 24 anys a les Illes Balears:

El punt més important és l'alta taxa d'atur, que superà el 38%, mentre que la taxa total (és a dir, la de totes les edats) se situà en el 18,9%. Aquesta taxa d'atur juvenil es combina amb una altra dada força rellevant: la molt baixa taxa d'ocupació, del 21,3%, que contrasta amb una taxa total el 49,3%.

Per una altra banda, s'ha d'assenyalar que la temporalitat de la població assalariada de 16 a 24 anys és del 31% (un 11,6% més elevada que la del total de població assalariada). I, pel que fa a la parcialitat de les persones assalariades, cal tenir present la seva aclaparadora feminització (18,9% dones vs. 5,3% homes), però pel que ara tractam, el punt més rellevant és que, del total de dones amb jornada parcial –una situació, dit sia de passada, molt majoritàriament no desitjada-, un 25,9% són menors de 25 anys. A tot plegat afegiu-hi l'altíssima taxa d'abandó escolar primerenc.

Un dels capítols del llibre esmentat a l'inici d'aquestes línies va encapçalat pel text d'una piulada de 1996 de la historiadora Júlia Prieto: "Des del 2008, quan començàvem l'adolescència, les generacions més joves només hem viscut retallades, pobresa, un planeta que s'està morint, i un futur cada vegada més negre. Jo ja no puc més". Els efectes socials de la coronacrisi pel que fa a la joventut és un ploure damunt banyat. I, a sobre, és molt significatiu que la tan esmentada Next Generation EU posi tan poc èmfasi en combatre les precarietats de la joventut i la bretxa generacional. Tot plegat, mala peça al teler!