El treball és una mercaderia?

 

Publicat originalment a dBalears (05-07-2021)

Malgrat que s'ha normalitzat la inexacta expressió "mercat de treball" per referir-se a la situació laboral, en rigor no es pot xerrar de treball en singular (excepte per a referir-se a la confrontació "capital-treball"), car de treball n'hi ha de diverses naturaleses: treball remunerat (assalariat i autònom), reproductiu, voluntari, etc. També és impropi assimilar el treball a una mercaderia perquè, tal com ens va ensenyar Karl Polany a la seva obra seminal "La Gran Transformació", la terra, el treball, i els doblers són mercaderies "fictícies" donat que "a diferència de les veritables mercaderies, aquestes no són produïdes per a la venda". En el cas que ara ens ocupa –la mercaderia fictícia del treball-, Polany afirma incisiu que "la gent no té infants per a subministrar treballadors al mercat laboral". Tanmateix, no cal anar tan enrere, i es pot acudir a literatura de la nostra contemporaneïtat per sostenir que el treball remunerat no és una mercaderia. A tall d'exemple, em semblen genials les pàgines que Ianis Varoufakis dedica, en el seu llibre intitulat "Economia sense corbata", a demostrar que "no és el mateix el treball que les cases i els tomàquets".

Són, tot plegat, elucubracions teòriques? Idò, sembla que no ho són. Ho corroboren notícies com aquesta: "Crisis en los hoteles por falta de trabajadores. La hotelería vacacional en serias dificultades para cubrir puestos de trabajo vacantes justo cuando vuelve la actividad turística". En matèria de treball remunerat, la sacrosanta llei del mercat de l'oferta i la demanda no funciona!

I en el nostrat monocultiu turístic? La notícia abans esmentada ens informa que les causes principals d'aquesta manca de mà d'obra per als hotels són dues: que els treballadors i treballadores eventuals de l'hostaleria han trobat ocupació durant la pandèmia en altres sectors, i que els d'interior, que a l'estiu es desplaçaven a les platges, no s'han mogut de les seves zones d'origen. És absolutament inversemblant que aquestes circumstàncies es donin a casa nostra. En situacions de monocultiu turístic, el treball remunerat sí que és possible que es converteixi en una mercaderia captiva i barata. Una realitat que, diguem-ho sense embuts, qüestiona el dret d'elecció d'ocupació, i, alhora, la possibilitat que tothom visqui vides que valguin la pena ser viscudes. En aquestes circumstàncies, el necessari "pay them more", o la imprescindible millora general de les condicions de treball no és per l'impossible de  fer funcionar el "mercat de treball tot turisme", és per qüestió de justícia social i decència democràtica!

P.S. He perdut l'eima per dir alguna cosa que no s'hagi dit del caliportal dels macrobrots de contagis, dels megabotellots, de decisions judicials incomprensibles ... Manlleu, idò, a Daniel Innerarity les següents paraules: "Pot ocórrer que sigui més fàcil trobar una vacuna que aprendre d'una crisi com aquesta". Les va escriure al llibre "Pandemocracia" publicat el maig de 2020 (sic).