Crònica (molt personal) del XX Simposi de la Xarxa Renda Bàsica

 Publicat originalment a https://www.illaglobal.com/ (25-11-2021)

Uviéu, especialment el centre històric, em sembla un excés de senyoriu. Tot està ben col·locat, massa net, ... Té un no sé què de plató cinematogràfic. L'edifici històric de l' Universidá d'Uviéu n'és un exemple d'aquest tarannà. Idò aquest edifici –que sembla ignorar la necessària neteja de qualsevol simbologia franquista- va ser una de les seus del XX Simposi de la Xarxa Renda Bàsica (XRB) que se celebrà els proppassats dies 19 i 20 de novembre. Tanta solera, haver de creuar el claustre de l'edifici, on són tan visibles a les parets i les columnes les petjades de les bales de la Revolució de l'octubre de 1934... per casualitat, aquests dies, al mateix edifici, es pot visitar una fantàstica exposició de fotos dels fotoperiodistes Eduardo Urdangaray i Ramón Jiménez intitulada "Tierra Negra. Minas y mineros" que maridava millor amb la reunió. Val a dir, també, que, a tocar del centre de la capital asturiana, tot i que no surten als mapes turístics, hi ha espais força interessants, i que res tenen a veure amb el senyoriu "carbayonés", com ara el "Manglar. Ecosistema cultural".

La segona seu va ser la Casa de Cultura de Mieres, que porta el nom del poeta, escriptor, músic, i folklorista Teodoro Cuesta. Debatre sobre la RB a aquest espai municipal em va semblar que tenia un cert simbolisme: La mineria del carbó que s'acaba, i amb ella s'esgota la forma més important d'ingressos materials per a la gent de la localitat (amb les pensions de jubilació dels miners, és clar), i, mentrestant, lo nou, com ara la Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI), no acaba de nàixer.

De tots -i en són uns quants- simposis de la XRB als que he participat, torn a casa amb la motxilla plena d'idees, i d'un seguit d'informacions. El d'enguany  (vegeu aquí el programa) no ha sigut una excepció. En aquesta crònica em limitaré, una vegada ordenades les meves notes, a compartir-les.

Comencem amb les informacions més rellevants: a) S'estenen els espais de coneixement i recerca acadèmica sobre la RBUI. La participació institucional de la Universidá d'Uviéu en l'organització del simposi, i el nombrós grup de professores i professors universitaris que intervingueren, i presentaren les seves investigacions acabades i/o en marxa n'és bona prova. S'incorporarà algun dia la UIB a aquesta dinàmica? b) La proposta de RBUI teixeix cada vegada més aliances amb entitats i moviments socials. La participació i implicació en el seminari d'Uviéu dels companys i companyes d'Astúries de l'EAPN va ser molt interessant. Potser s'haurien d'intensificar més les aliances amb el moviment ecologista i els feminismes. No debades, Sarah Babiker Moreno proposà una major confluència de l'agenda feminista i la de la RBUI. Per una altra banda, a la taula "El papel de la RBUI en el cambio de modelo productivo" hi vaig trobar a faltar una veu genuïnament  ecologista. c) A hores d'ara ja sabem que no n'hi ha cap dels 80 plans pilot de RBUI d'arreu del món que sigui perfecte, però el que es comença a engegar a Catalunya pot esdevenir en el més ambiciós. Hi ha convicció política per part de la Generalitat catalana, i sembla que hi haurà pressupost a bastament. En qualsevol cas, en el seminari planejava la qüestió següent: ¿Si conceptualitzem la RBUI com un dret, quin sentit té fer plans pilots, quan en la implementació d'altres drets no s'hafet? d) La recollida de signatures de la Iniciativa Ciutadana Europea per Una Renda Bàsica Incondicional avança, emperò cal donar-li un impuls. e) Daniel Raventós assegurà que el discurs del Cap d'Estat del Vaticà en què defensà "un salari universal i una reducció de la jornada laboral", conté una veritable i correcta defensa de la RBUI. Per un altre costat, Agustín Santos Maraver, Representant Permanent del Regne d'Espanya a Nacions Unides, explicà que a l'ONU el debat ha girat sobre Renda Bàsica/treball decent, fins que, amb la crisi generada per la pandèmia guanyà terreny la idea de RBUI, i de construir un nou contracte social. Alguna cosa es mou!

Pel que fa a les idees, vet aquí algunes en forma encara ara inevitablement desordenada: 1. La llibertat republicana va de democratitzar les condicions de vida material, que és condició necessària per a ser lliures. 2. Les dretes han generat la idea segons la qual ells no intervenen en els mercats, i, per contra, les esquerres sí que ho fan. És una idea totalment falsa, car tot mercat està intervingut. La discussió és a favor de qui s'intervé. 3. El fet rellevant no és el cost de la RBUI, el punt que ens hauria de preocupar és el cost de la no RBUI. 4. Si conceptualitzem la RBUI com un dret incondicional i universal a una "paga d'emancipació", s'apreciarà la seva evident rendibilitat social. 5. Cal sortir de les zones de conforts propositives. Per exemple, en la disputa del temps, no basta la reducció de jornada laboral, la RBUI pot esdevenir clau per fer voluntari el treball assalariat a temps parcial, i tenir més temps per a la vida. 6. El problema dels subsidis condicionats per a pobres no és la seva major o menor generositat, burocratització, o estigmatització. El problema és de disseny. En actuar ex-post, ni erradiquen la pobresa, ni el risc d'exclusió social. 7. El finançament de la RBUI d'esquerres (jo preferesc adjectivar-la d'emancipadora) té a veure amb el repartiment de la riquesa, capgirar la tendència a la seva acumulació, i disminuir les grans desigualtats. És un assumpte polític, no tècnic. 8. La RBUI té encaix en la filosofia de la Declaració Universal dels DDHH. En qualsevol cas, la de 1948 és una declaració que hauria d'actualitzar-se en la direcció de la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents. 9. Les persones en situació de pobresa laboral se senten culpables de la seva situació. Una autoinculpació que reforça la idea que la RBUI augmenta la capacitat negociadora de les classes subalternes. 10. La precarització estructural de l'ocupació li ha restat tota capacitat subministradora de certeses. La manca de certeses vitals és una de les causes de l'epidèmia de mala salut mental que patim. Amb una RBUI de quantia suficient, aconseguiríem desplaçar l'ocupació del centre de la (mala)vida per col·locar-hi les persones. Això és clau en època d'inajornable canvi de model econòmic.

Per bé que la idea fonamental és que la RBUI és viable econòmicament, jurídicament, socialment ... La qüestió és perquè no ho és políticament? El company de XRB que intervingué en la inauguració del XX Simposi comentà que aquest assumpte de la inviabilitat política (que no figuri en les agendes de prioritats polítiques) li causava impaciència. Coincidesc que, en aquest assumpte, és hora d'oblidar-se dels elogis a la lentitud i a la paciència d'autors com ara Carl Honoré, i ser elogiosos amb la impaciència. Cal vèncer, abans que sigui massa tard, el mentrestant de l'actual atzucac socioambiental.