Oligarquia borda contra la nostra llengua

Publicat originalment a dBalears (24-09-2023)

L'arribada de PPVOX als governs de les principals institucions locals, insulars i autonòmiques augurava una política holística contra el català com no s'havia fet mai d'ençà que som una comunitat autònoma del Regne d'Espanya. Els auguris es van confirmant.

Amb formes més crosses, i sense que manquin somriures, amb menys fatxenderia i cara de pomes agres que José Ramón Bauzá, l'objectiu és el mateix: Fer irrellevant, tant com puguin, l'ús social, mediàtic, institucional  del català: Eliminant el requisit del català a la sanitat, sense descartar eliminar-lo al conjunt de l'administració pública autonòmica, envestides anti català als ajuntaments..., tot era alegria hilarant pels entorns del Madrid més fatxa.

Però, vet aquí que el començament de la setmana passada no va ser bo per a l'ofensiva inmisericordi contra la llengua pròpia d'aquesta terra. Qualsevol avanç del català –sigui a l'àmbit que sigui- és una batalla guanyada en aquesta guerra genocida. El reconeixement del dret d'utilitzar en tots els àmbits de l'activitat parlamentària del Congreso el català (i el basc i el gallec), és, indubtablement, un gran avanç institucional. Ho és també un avanç el fet que aquesta passada setmana no s'hagin tancat les portes al reconeixement del català a les institucions europees.

Semblava, idò, que l'ofensiva PPVOX sofria, almenys, un contrapeu. Però la setmana acabà amb la presentació de la proposició de llei al Parlament de les Illes Balears de l' "Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística". El nom és un eufemisme d’ "Oficina sinistre per a la persecució de les persones catalanoparlants i d'impuls al segregacionisme lingüístic". Els escarafalls de la part "pepera" del PPVOX entorn d'aquest cop d'estat lingüístic no crec que siguin altra cosa que un posat i gesticulacions. Tot allò que no sigui fer anques enrere, és politiqueta. Temps al temps! I, en qualssevol cas, ja se sap que "qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat".

No record de qui és la frase "sóc qui sóc perquè parlo el que parlo", però parafrasejant-la, diria que "som qui som perquè xerram el que xerram". Tant se val de qui sigui l'autoria, són unes paraules molt escaients per a situar la magnitud de l'envit. Ara bé, sí que record que Guillem Forteza i Pinya (1892-1943), en un text datat entre el 1916 i el 1926, deia que "per la llengua, balears, catalans, rossellonesos i valencians, sabem quina és l'extensió de la 'nostra' terra". L'autor de "Pel ressorgiment polític de Mallorca" [el text consultat és l'edició d'Editorial Moll de 1978] definia el caciquisme de la seva època –tan present per aquestes contrades i tan poc mallorquinista- com a "oligarquia borda".

Coda triple: 1. El sorollós silenci de la nostrada oligarquia borda del segle XXI davant l'emergència lingüística, la fa còmplice de l'ofensiva genocida de PPVOX contra el català. 2. Tinc poques dubtes que la mobilització social haurà de ser massiva, plural, intergeneracional... però molt popular. 3. S'escau fer-ho la setmana que commemorarem el 10è aniversari de la grandiosa manifestació del 29 de setembre de 2013 i, endemés, com Raimon acaba de publicar "Personal i transferible" no m'he pogut estar de citar-lo: "T'adones, amic / T'adones, company / Que hem de sortir al carrer / Junts, molts, quan més millor / Si no volem perdre-ho tot".