Publicat originalment a dBalears
(24-09-2023)
L'arribada
de PPVOX als governs de les principals institucions locals, insulars i
autonòmiques augurava una política holística contra el català com no s'havia
fet mai d'ençà que som una comunitat autònoma del Regne d'Espanya. Els auguris
es van confirmant.
Amb
formes més crosses, i sense que manquin somriures, amb menys fatxenderia i cara
de pomes agres que José Ramón Bauzá, l'objectiu és el mateix: Fer irrellevant,
tant com puguin, l'ús social, mediàtic, institucional del català: Eliminant el requisit del català a
la sanitat, sense descartar eliminar-lo al conjunt de l'administració pública
autonòmica, envestides anti català als ajuntaments..., tot era alegria hilarant
pels entorns del Madrid més fatxa.
Però,
vet aquí que el començament de la setmana passada no va ser bo per a l'ofensiva
inmisericordi contra la llengua pròpia d'aquesta terra. Qualsevol avanç del
català –sigui a l'àmbit que sigui- és una batalla guanyada en aquesta guerra
genocida. El reconeixement del dret d'utilitzar en tots els àmbits de
l'activitat parlamentària del Congreso el català (i el basc i el gallec), és,
indubtablement, un gran avanç institucional. Ho és també un avanç el fet que
aquesta passada setmana no s'hagin tancat les portes al reconeixement del
català a les institucions europees.
Semblava,
idò, que l'ofensiva PPVOX sofria, almenys, un contrapeu. Però la setmana acabà
amb la presentació de la proposició de llei al Parlament de les Illes Balears
de l' "Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística". El nom és un eufemisme d’ "Oficina sinistre
per a la persecució de les persones catalanoparlants i d'impuls al
segregacionisme lingüístic". Els escarafalls
de la part "pepera" del PPVOX entorn d'aquest cop d'estat lingüístic
no crec que siguin altra cosa que un posat i gesticulacions. Tot allò que no
sigui fer anques enrere, és politiqueta. Temps al temps! I, en qualssevol cas,
ja se sap que "qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul
mullat".
No
record de qui és la frase "sóc qui sóc perquè parlo el que parlo",
però parafrasejant-la, diria que "som qui som perquè xerram el que xerram".
Tant se val de qui sigui l'autoria, són unes paraules molt escaients per a
situar la magnitud de l'envit. Ara bé, sí que record que Guillem Forteza i
Pinya (1892-1943), en un text datat entre el 1916 i el 1926, deia que "per
la llengua, balears, catalans, rossellonesos i valencians, sabem quina és
l'extensió de la 'nostra' terra". L'autor de "Pel ressorgiment
polític de Mallorca" [el text consultat és l'edició d'Editorial Moll de
1978] definia el caciquisme de la seva època –tan present per aquestes
contrades i tan poc mallorquinista- com a "oligarquia borda".
Coda
triple: 1. El sorollós silenci de la nostrada oligarquia borda del segle XXI
davant l'emergència lingüística, la fa còmplice de l'ofensiva genocida de PPVOX
contra el català. 2. Tinc poques dubtes que la mobilització social haurà de ser
massiva, plural, intergeneracional... però molt popular. 3. S'escau fer-ho la
setmana que commemorarem el 10è aniversari de la grandiosa manifestació del 29
de setembre de 2013 i, endemés, com Raimon acaba de publicar "Personal i transferible" no m'he pogut estar
de citar-lo: "T'adones, amic / T'adones, company / Que hem de sortir al
carrer / Junts, molts, quan més millor / Si no volem perdre-ho tot".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada