Publicat
originalment a dBalears (04-08-2024)
És versemblant que el líder del PSC, Salvador Illa,
sigui el pròxim president de la Generalitat de Catalunya. Però, tot i que sigui
un pronòstic molt plausible, millor no dir blat fins que sigui al sac i ben
lligat. En qualsevol cas, em deman, i si passa que Salvador Illa és president?
Idò que ho serà en funció d'un acord programàtic signat entre PSC i ERC, i un
altre assolit entre el PSC i els Comuns. Ho serà perquè, més enllà de la
retòrica de Junts i ERC, s'haurà imposat la lògica autonomista. Així va la
cosa. En aquest sentit, només afegir: Quanta raó tenia el President Quim Torra
quan va afirmar: "He arribat a la conclusió que un
dels obstacles per a assolir la independència és l'autonomia".
S'escauen, però, alguns comentaris sobre els acords
signats pel PSC. Sobretot perquè el dels socialistes catalans és un partit molt
esbiaixat a la dreta dintre de l'actual família socialdemòcrata europea. Són
els campions del socioliberalisme, altrament dit, del neoliberalisme progre.
Per això, són, si més no, sorprenents alguns continguts d'ambdós acords. I, com
sempre hi ha lectures diverses dels textos, tecnicismes ..., els dubtes sobre
el seu compliment són més que raonables. Posaré tres exemples:
L'assumpte del sistema de finançament ha concentrat la
màxima atenció. És lògic que així hagi estat. Sens dubte, és una millora
importantíssima -i justa- per a les finances de la Generalitat catalana. Enveja
és el sentiment que tinc, car les Illes Balears, per a canviar de debò el rumb,
han de canviar, si o si, el model de fiançament autonòmic. No obstant això,
potser convindria una mica de moderació en el discurs públic. L'acord PSC-ERC
"per un nou model de finançament singular" és això, singular, i un
avanç envers la sobirania fiscal del Principat de Catalunya. Però no és
"la sobirania". Ni tan sols el Concert Econòmic Basc, ni el Conveni
Navarrès, tal com explica Joseba Permach en aquest article, ho són.
Sota el rètol de "L'Oficina del Pla Pilot per
implementar la Renda Bàsica Universal, una eina essencial per assegurar el
progrés social", a més de descriure molt correctament què és la RBU en els
següents termes "és un dret humà emergent per fer efectiu el dret de totes
les persones a viure en condicions de dignitat, promoure la llibertat real de
les persones, la seva autonomia en la presa de decisions i la participació
política i cultural, i busca reduir la desigualtat, l'exclusió social i la
pobresa. Per tot això, s'articula com una assignació monetària, universal,
individual, incondicional i suficient", el PSC s'ha compromès amb ERC a
donar continuïtat a l'esmentada Oficina del Pla Pilot de la RBU, i, molt
important, a la implantació del pla pilot per implementar la RBU. Això és
importantíssim. Rarament els socialistes es comprometen tan clarament amb la
RBU. Encara més, el Pla Pilot de la RBU al Principat
de Catalunya
(el més ambiciós fet mai arreu del món i pactat a l'acord d'investidura de Pere
Aragonès d'ERC-CUP) va ser explícitament paralitzat pel PSC en el pacte
pressupostari de 2023. Dur a terme aquest compromís amb Salvador Illa al
capdavant de la Generalitat catalana sembla complicadíssim, gairebé un
impossible.
I, per acabar els exemples, a l'acord PSC-Comuns
s'afirma: "El Govern no facilitarà projectes com el macrocasino del Hard
Rock, i, per aquest motiu, eliminarà la reducció de la fiscalitat del joc
prevista a la llei 6/2014". Com quedam? La causa per enviar a la paperera
els pressupostos de 2024 i provocar l'avançament de les eleccions al Principat
de Catalunya no va ser la impossibilitat d'assumir per part d'ERC aquesta
demanda dels Comuns, que, per altra banda, els republicans no podien acceptar
per les exigències del PSC a tirar endavant el macrocasino?
Tot plegat sembla massa gir envers polítiques
igualitaristes d'un partit, el PSC, totalment "business-friendly.
Veurem...
Mentrestant recordem que el 2015 es va publicar un
llibre intitulat "I si passa, què ens passa?" que compilava 33
articles per a la reflexió sobre les possibles repercussions a Mallorca,
Menorca, Eivissa i Formentera de la independència de Catalunya. L'article de
l'enyorat Joan F. López Casasnovas comença amb aquestes paraules: "Quan
vindrà el temps de les cireres... cantarem, és clar i farem una festassa! Le
temps des cerises,
la cançó de Jean-Baptiste Clément, que se cantava pel carrers de Paris durant
la primera revolta proletària (Marx dixit) entre el 18 de març i el 28 de maig
de 1971..." La festassa, i el cant de "Quand nous
chanterons le temps des cerises / Sifflera bien mieux le merle moqueur", fa algun temps que
va quedar suspesa, però no anul·lada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada