Publicat originalment a dBalears
(28-07-2027)
El proppassat divendres, 26 de juliol, es va publicar
l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2024. Les dades més
rellevants són les següents: En termes interanuals creix la població ocupada en
un 1,7% (de 619.500 a 629.900 persones); igualment ho fa un 1% la població
assalariada, que passa de 529.300 a 534.700 persones. La població aturada,
47.500 persones en el segon trimestre de l'any passat, augmenta enguany fins a
54.400, és a dir, creix un 14%. En aquesta dada d'atur -que és la més rellevant
pel que fa a variació interanual- hi ha un cert component estacional (les
festes de pasqua de 2024 van ser a finals del primer trimestre), i un fet cada
cop menys qüestionable: "El creixement de l'ocupació
turística té límits".
No obstant això, ens movem en taxes d'atur inferiors al 8%.
Tot plegat dibuixa una situació laboral de "plena
ocupació insegura". Plena ocupació coherent amb una situació de saturació
turística, i insegura a conseqüència d'unes normes laborals que, en aspectes
substantius, no han revertit les retallades de l'època de l'austeritat
autoritària contra les persones no riques, i d'un model econòmic -el
Tot-Turisme- que és estructuralment generador d'inseguretats laborals.
Afegim-li a les dades abans exposades que el
percentatge de persones assalariades amb contracte temporal no supera el 12%
del total ¿Vol dir això que gairebé el 80% de la població assalariada (no
autònoma, ni falsa autònoma) gaudeix de vides laborals amb les
seguretats que se suposa proporciona una contractació fixa?
Malgrat que aquest és el marc que s'ha imposat en el
llenguatge públic, és una fal·làcia: El concepte de seguretat laboral és més
complex que la denominació formal i la corresponent classificació estadística
del contracte ¿És garantia de seguretat vital un contracte fix discontinu -que es classifica com fix-
sense una garantia d'ocupació anual? ¿Ho és la contractació fixa amb les
actuals facilitats formals per a qualsevol acomiadament i, a sobre, amb
"preus de patató", absència de salaris de tramitació, i col·lapse dels jutjats
de lo social? ¿Es pot caracteritzar com a segur -i no precari- un mercat
laboral en què la finalització a cost zero a causa de la "no superació del
període de prova" en els contractes fixos s'ha incrementat de forma
estratosfèrica? ¿Hi ha seguretat vital en un contracte indefinit amb un salari
que no garanteix la capacitat adquisitiva per a les necessitats bàsiques, entre
elles l'habitatge?
En l'àmbit de la qüestió laboral cal subvertir el marc
del llenguatge públic neoliberal per redefinir, si més no, dos conceptes:
Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa, "Plena Ocupació" va
ser sinònim de construcció i manteniment de l'Estat del Benestar. Avui dia, a
les portes de -si amb la mobilització d'un potent moviment pacifista no
l'aturem- la Tercera Gran Guerra, no és un antònim d'estat de precarietats
múltiples. I, sobretot, ens cal redefinir què és estabilitat i seguretat
laboral.
Ens cal una definició contrahegemònica d’allò que
l'admirada Isabell Lorey ens descriu -a força de fer-se més preguntes que
donar-nos respostes- al seu llibre "canònic" sobre les precarietats
intitulat "Estat d'inseguretat. Governar la
precarietat".
En paraules de Lorey, "... les condicions precàries de vida i de treball
no sols signifiquen veure's imposats a l'imprevisible, a la inseguretat, no ser
capaces de fer plans a llarg termini i, per tant, ser explotables per
això", també significa una certa potenciació de la capacitat de rebel·lió.
Altrament dit, un nou concepte de seguretat laboral significa avançar en la
llibertat de les classes més o menys subalternes, acabant amb allò que un Karl
Marx especialment lúcid i, a parer meu, molt actual, ens va deixar diagnosticat
per a escenaris d'explotació generalitzada o, d'allò més actual, per a una situació
estructural i complexa de precarietat laboral i “vides plorades”: "Només es
pot treballar amb el permís d'aquests (que s'han apoderat de la propietat de
les condicions objectives del Treball), és a dir: només es pot viure amb el seu
permís". En aquest sentit, seguretat laboral de debò (viure sense haver de
demanar permís) és part de la llibertat del republicanisme plebeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada