Alto el foc!

Publicat originalment a  a Diario de Mallorca (17-09-2024)

Vivim temps atziacs. Les guerres s'han estès arreu. Hi ha camps de batalla en els cinc continents, trinxeres de les de sempre i de noves, persones que moren en benefici del complex militar-industrial que no atura de créixer (què seria del PIB si li restéssim l'aportació de la indústria de la mort?), genocidis (a Palestina o al Congo, posem pel cas) "normalitzats" per bona part de les ciutadanies esdevingudes en masses consumidores acrítiques. La geopolítica res té a veure amb el seu origen en el grec antic de "terra i política" per entendre i resoldre en pau els conflictes polítics (de la polis) de caràcter territorial i ambiental.

En els dissortats temps actuals, geopolítica és sinònim de capitalisme voraç, que empra les guerres com a reguladors d'interessos econòmics i dels mercats de béns, serveis, i productes bàsics, com, per exemple, els aliments (no és balder el paper d'Ucraïna com a gran graner d'Europa, i la seua situació en el mapa de les guerres). És, endemés, una voracitat turbocapitalista que sosté una implacable guerra contra el planeta i els defensors i, sobre tot, les defensores mediambientals. Ras i curt: gran part del Sud Global sofreix autèntiques guerres -la pau no és només l'absència de guerra convencional- per part de la indústria extractivista de liti, terres rares, cobalt, combustibles fòssils, etc. perquè el capitalisme verd rulli. Les guerres tenen unes dimensions espacials. En aquest sentit, als fronts de batalla i destrucció de la guerra que confronta OTAN i Rússia a Ucraïna i als espais que queden després de la destrucció de ciutats i infraestructures civils a Palestina, cal afegir-hi els anomenats "territoris de sacrifici i sacrificats" per aquest extractivisme voraç. Aquests territoris no solen ser bombardejats per míssils ni per drons, però sofreixen el que Rob Nixon ha anomenat "violència lenta", és a dir (permeteu-me una traducció de l'anglès d'aquest escrivent francament deficitari en l'idioma imperial), "una violència que ocorre gradualment i invisibilitzada, una violència de destrucció retardada que és dispersada a través del temps i l’espai, una violència friccional que típicament no és observada com a violència".

En temps de guerra generalitzada, històricament i a ulls de la plutocràcia de cada moment, la discrepància amb la lògica guerrera ha sigut un risc, la defensa dels valors del pacifisme en contraposició del bel·licisme hegemònic, un atreviment, la legitima i pacífica desobediència civil contra l'armamentisme de les vides i les ments, una mena d'actitud irresponsable. Ha estat el cost d'estar al costat correcte de la història!

Malauradament, s'escau maleir el retorn actual a la imposició per part de les elits polítiques, econòmiques i culturals del pensament únic a favor de la guerra. És, un altre pic, la negació de la pluralitat democràtica. Cal, idò, recordar Hannah Arendt reivindicant la pluralitat, no només com una condició de tota la vida política, sinó com "la condició sine qua non per a aquest espai que és l'esfera pública". Mobilitzar-se avui en dia contra la guerra és, idò, mobilitzar-se contra la desdemocratització, i a favor d'una democràcia sense límits ni pors. Tanta sort que, a desgrat del mainstream, l’intent massiu d’atemorir no paralitza ni emmudeix a tothom.

Tant és així que un grup de gent mallorquina, agrupada en la plataforma Mallorca per la Pau, hem llançat un crit d'esglai per fer front al règim global de guerra. És una crida per la pau concretada en la convocatòria de concentració a la plaça Santa Eulalia de Palma a les 19 h del dissabte 21 de setembre. La commemoració del Dia Internacional de la Pau d'enguany requeria la mobilització social per exigir un alto el foc immediat.

Alto el foc a la guerra entre Rússia i l'OTAN a Ucraïna per aturar la màquina de la guerra i engegar tots els mecanismes de l'única eina realment útil per a una solució justa a aquest conflicte bèl·lic: la diplomàcia. Alto el foc per aturar el que, en encertada expressió de Haidar Eid, és una combinació de neteja ètnica i genocidi contra el poble palestí. Alto el foc en tots els conflictes bèl·lics i genocidis al món, especialment a l'Àfrica. Alto el foc pel que fa a la "violència lenta" al Sud Global. Alto el foc en l'assumpte de l'increment expansivament desbocat de la despesa militar. Alto el foc per alliberar per sempre més els ports de les Illes Balears de l'OTAN i al Mediterrani de vaixells portadors d'armes nuclears. Alto el foc que, tal com va el món, serà una conquesta de la mobilització ciutadana, o no serà. En definitiva, alto el foc que, en contraposició a la servitud del bel·licisme, ha esdevingut en una proposta rebel. Gandhi, insigne referent de la desobediència civil no violenta, i exemplar rebel, ens ho explicà amb absoluta claredat en afirmar que “hi ha suficient a la Terra per a les necessitats de tots, però no suficient per a satisfer l'avarícia de tots”. I molt manco n’hi ha per assaciar l’avaria del negoci de la guerra. Aturem-li el peus!