Turistificació i deteriorament de la salut mental

Publicat originalment a dBalears (15-09-2024)

Sembla que és imparable la visibilització dels nefasts efectes de la turistificació sobre les poblacions que sofreixen -que sofrim!- aquest model que (tornem a reproduir la definició de turistificació que no és el mateix que saturació turística) ha transformat la nostra realitat sòcioespacial a conseqüència d'un creixement de les activitats turístiques que, sota l'hegemonia del capital, fa que tota la vida econòmica i social es vegi subordinada a aquestes, desplaçant altres necessitats i usos.

En l'actual "momentum in crescendo" d'expressió, mitjançant l'àmplia mobilització social, dels malestars socials causats per aquesta turistificació o "capitalisme de tot turisme", hi ha tres aspectes d'especial relleu, i que, dit sigui de passada, no han mancat a cap de les convocatòries, manifests, declaracions, consignes, pancartes, etc. de les dites mobilitzacions: La insostenibilitat ecològica d’un model sense decreixement; la negació del dret de tothom a un habitatge digne que provoca la turistificació, especialment des de l'eclosió del lloguer turístic legal i il·legal (vegeu aquí un excel·lent article del professor Albino Prada que explica la relació entre presència d'habitatge turístic i preu dels lloguers per a residents permanents o estacionals per raons  de feina); i les precarietats laborals associades al model de turistificació, precarietats que, en un percentatge molt elevat, esdevenen vitals en convertir en  persones treballadores en pobres.

En els malestars n'hi ha d'altres de causes, com ara les associades a la disputa entre desig postcapitalista i desig turbocapitalista turistificat. Altrament dit, els malestars són també conseqüència de la confrontació entre el dret als legítims desitjos dels i de les residents -dels "grups subjugats", que diria Mark Fisher-, i els desitjos dels turistes. En qualsevol cas, allò cert i segur és que el sòlid trípode que explica la profunditat i massivitat dels malestars i les mobilitzacions són les preocupacions relatives a ecologia-canvi climàtic, habitatge, i males condicions de treball.

Però atenció: a la ciutat andalusa de Cadis la setmana passada, del 10 a 13 de setembre, s'ha celebrat l'encontre anual de les Societats Espanyola i Portuguesa d'Epidemiologia i la ciència comença a evidenciar que l'epidèmia de la turistificació té, alhora, efectes en la salut mental de les poblacions residents turistificades. El president del comitè organitzador de l'esdeveniment científic ha afirmat que "la salut mental, es veu afectada per factors externs que desequilibren l'estabilitat de les persones, com poden ser els casos de la gentrificació i la turistificació de les ciutats". En l'encontre de Cadis els tècnics i les tècniques en epidemiologia també han posat en evidència que "a més de l'encariment del dia a dia i l'expropiació dels espais públics, la gentrificació i el turisme massiu deterioren la salut dels veïns d'alguns barris, que estan travessant 'com un procés de dol' que els omple de tristesa, estrès, insomni i problemes de salut mental".

Aquesta notícia de l'encontre de la ciència epidemiologia, i, especialment, les seves investigacions sobre la relació de la turistificació i l'empitjorament de la salut mental, no haurien de passar desapercebudes en la lluita per canviar el rumb del model econòmic i social de Mallorca, i de les Illes Balears i Pitiüses en conjunt. Durant els anys de l'austeritat suïcida teníem raó en afirmar que "l'austeritat mata". Potser ha arribat l'hora de sostenir que la turistificació mata.