Publicat originalment a dBalears
(15-09-2024)
Sembla que és imparable la visibilització dels
nefasts efectes de la turistificació sobre les poblacions que sofreixen -que
sofrim!- aquest model que (tornem a reproduir la definició de turistificació
que no és el mateix que saturació turística) ha transformat la nostra realitat
sòcioespacial a conseqüència d'un creixement de les activitats turístiques que,
sota l'hegemonia del capital, fa que tota la vida econòmica i social es vegi
subordinada a aquestes, desplaçant altres necessitats i usos.
En l'actual "momentum in crescendo"
d'expressió, mitjançant l'àmplia mobilització social, dels malestars socials
causats per aquesta turistificació o "capitalisme de tot turisme", hi
ha tres aspectes d'especial relleu, i que, dit sigui de passada, no han mancat
a cap de les convocatòries, manifests, declaracions, consignes, pancartes, etc.
de les dites mobilitzacions: La insostenibilitat ecològica d’un model sense
decreixement; la negació del dret de tothom a un habitatge digne que provoca la
turistificació, especialment des de l'eclosió del lloguer turístic legal i
il·legal (vegeu aquí
un excel·lent article del professor Albino Prada que explica la relació entre
presència d'habitatge turístic i preu dels lloguers per a residents permanents
o estacionals per raons de feina); i les
precarietats laborals associades al model de turistificació, precarietats que,
en un percentatge molt elevat, esdevenen vitals en convertir en persones treballadores en pobres.
En els malestars n'hi ha d'altres de causes, com ara
les associades a la disputa entre desig postcapitalista i desig
turbocapitalista turistificat. Altrament dit, els malestars són també conseqüència
de la confrontació entre el dret als legítims desitjos dels i de les residents
-dels "grups subjugats", que diria Mark Fisher-, i els desitjos dels
turistes. En qualsevol cas, allò cert i segur és que el sòlid trípode que
explica la profunditat i massivitat dels malestars i les mobilitzacions són les
preocupacions relatives a ecologia-canvi climàtic, habitatge, i males
condicions de treball.
Però atenció: a la ciutat andalusa de Cadis la
setmana passada, del 10 a 13 de setembre, s'ha celebrat l'encontre anual
de les Societats Espanyola i Portuguesa d'Epidemiologia i la ciència
comença a evidenciar que l'epidèmia de la turistificació té, alhora, efectes en
la salut mental de les poblacions residents turistificades. El president del
comitè organitzador de l'esdeveniment científic ha
afirmat que "la salut mental, es veu afectada per factors externs
que desequilibren l'estabilitat de les persones, com poden ser els casos de la
gentrificació i la turistificació de les ciutats". En l'encontre de
Cadis els tècnics i les tècniques en epidemiologia també han
posat en evidència que "a més de l'encariment del dia a dia i
l'expropiació dels espais públics, la gentrificació i el turisme massiu
deterioren la salut dels veïns d'alguns barris, que estan travessant 'com un
procés de dol' que els omple de tristesa, estrès, insomni i problemes de salut
mental".
Aquesta notícia de l'encontre de la ciència
epidemiologia, i, especialment, les seves investigacions sobre la relació de la
turistificació i l'empitjorament de la salut mental, no haurien de passar
desapercebudes en la lluita per canviar el rumb del model econòmic i social de
Mallorca, i de les Illes Balears i Pitiüses en conjunt. Durant els anys de l'austeritat
suïcida teníem raó en afirmar que "l'austeritat mata". Potser ha
arribat l'hora de sostenir que la turistificació mata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada