Alternativa i mobilització

Cada dia que passa estic més convençut que la estratègia de la troika (CE, FMI i BCE) no pretén, ni de ben lluny, una sortida de la crisi. No estem en presencia d’una estratègia equivocada i que provoca efectes col•laterals. Històricament esta més que demostrat que  els plans  d’austeritat provoquen més recessió, més atur, més inactivitat econòmica  i, per tant, manco ingressos fiscals i més dèficit  públic Els munyidors de les actual polítiques econòmiques  europees el que veritablement pretenen és una reforma del capitalismes amb  menys Estat del benestar,  més iniquitat social i més desigualtat.

Per a que aquesta estratègia tingui èxit s’han de donar dues circumstàncies. Per una banda, s‘ha de fer hegemònica l’opinió  d’inevitabilitat. Per això les elits no reparen en mitjans ni recursos a la hora de difondre el discurs fals de que “les retallades d’avui, són el benestar del demà” i que no fer el que es fa seria molt pitjor. És la sabuda consigna del “no hi ha alternativa”.

Per un altre costat, per a que l’estratègia neocapitalista triomfi és bàsic una  societat civil desmobilitzada. Tampoc escatimen recursos per aconseguir aquesta desmobilització. La criminalització dels sindicats, l’aplicació del codi penal  a les expressions del conflicte social, la manipulació informativa sobre les mobilitzacions... són  practiques en aquesta direcció.

El que ens hauria de preocupar i  ocupar és precisament això: Fer xarxa per difondre les alternatives i encertar per mantenir la mobilització. Alternatives en hi ha, però de poc serveixen  si no son difoses massivament. Mobilització en hi ha, però la desmobilització pot venir per el cansament. Els estrategues de les elits ho saben! 

De moment, no faltarem a la marxa de dia 15 de setembre.