Cada dia que passa estic més
convençut que la estratègia de la troika (CE, FMI i BCE) no pretén, ni de ben
lluny, una sortida de la crisi. No estem en presencia d’una estratègia
equivocada i que provoca efectes col•laterals. Històricament esta més que demostrat
que els plans d’austeritat provoquen més recessió, més
atur, més inactivitat econòmica i, per
tant, manco ingressos fiscals i més dèficit
públic Els munyidors de les actual polítiques econòmiques europees el que veritablement pretenen és una
reforma del capitalismes amb menys Estat
del benestar, més iniquitat social i més
desigualtat.
Per a que aquesta estratègia
tingui èxit s’han de donar dues circumstàncies. Per una banda, s‘ha de fer
hegemònica l’opinió d’inevitabilitat.
Per això les elits no reparen en mitjans ni recursos a la hora de difondre el
discurs fals de que “les retallades d’avui, són el benestar del demà” i que no
fer el que es fa seria molt pitjor. És la sabuda consigna del “no hi ha
alternativa”.
Per un altre costat, per a que
l’estratègia neocapitalista triomfi és bàsic una societat civil desmobilitzada. Tampoc escatimen
recursos per aconseguir aquesta desmobilització. La criminalització dels
sindicats, l’aplicació del codi penal a
les expressions del conflicte social, la manipulació informativa sobre les
mobilitzacions... són practiques en
aquesta direcció.
El que ens hauria de preocupar
i ocupar és precisament això: Fer xarxa
per difondre les alternatives i encertar per mantenir la mobilització.
Alternatives en hi ha, però de poc serveixen
si no son difoses massivament. Mobilització en hi ha, però la desmobilització
pot venir per el cansament. Els estrategues de les elits ho saben!
De moment, no faltarem a la marxa
de dia 15 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada