Dades d'atur d'octubre: més embulls i mentides

Tinc la convicció que qualsevol estadística oficial d'àmbit econòmic, social o laboral, serà, tant sí com no, interpretada pels governants com una bona notícia en el camí de la sortida de la crisi. És la consigna del PP. Passi el que passi avançam pel camí de la recuperació econòmica i la millora del mercat laboral. No diuen a quina sortida de la crisi es refereixen ni de quina recuperació econòmica parlen. Les reformes que han posat en marxa tenen un doble objectiu claríssim: 1.- Un mercat laboral poblat de treballadors i treballadores pobres i sense drets. 2.- Una economia devaluada, amb unes classes mitjanes i baixes empobrides i amb unes desigualtats exacerbades. Anam pel bon camí d'assolir aquest doble objectiu.

Ahir tinguérem un altre dia d'embulls i mentides entorn de les dades d'octubre de l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social. Recordem succintament les dades: a) L'octubre acaba amb 82.486 persones registrades formalment en atur. Un creixement del 13,93% (10.088 persones) en relació al mes anterior i un descens del 5,35% (4.665 persones) en relació al mateix mes que l'any anterior. Durant tots els mesos d'estiu el Govern i el PP s'aferraven a les variacions positives mensuals per afirmar que la recuperació de l'ocupació era un fet. Demagògicament i de forma molt pueril amagaven que obeïen a les variacions estacionals de gairebé tota la vida. Ahir no en feren menció perquè la variació mensual és dolenta (l'any passat aquesta variació estacional a l'alça de l'atur registrat fou menor que la d'enguany, concretament del 12,20%). Creix l'estacionalitat? Quants Fixos Discontinus han acabat el seu contracte durant el mes d'octubre? Recorden que els Fixos Discontinus aturats no figuren al registre d'atur?

De què ens val saber que les afiliacions a la Seguretat Social han augmentat en un any un 0,92% (3.817 afiliacions en nombres absoluts) si resulta que la majoria de les noves afiliacions són de mitja jornada? Afirm que, en termes homogenis d'afiliacions a jornada completa, les afiliacions interanuals baixen!

En qualsevol cas l'atur registrat baixa perquè hi ha molts d' estrangers que “agafen els tapins” i retornen als seus llocs d'origen o van cap a l'economia submergida. Quina altra explicació té que de les 4.665 persones que han deixat d'estar apuntades al registre, 2.060 (el 44%) siguin estrangeres? Cal recordar una i una altra vegada que Balears fou la comicitat autònoma amb una major presència relativa d'estrangers en el seu mercat laboral? Algú pensa que, amb un atur registrat de llarga durada (de més de 2 mesos ininterromputs en demanda d'ocupació) estancat des de fa anys per sobre del 30% del total d'atur registrat, no augmenta l'atur desanimat i hi ha moltes persones que no renoven la demanda d'ocupació malgrat que no hagin trobat feina?

Aquestes, diguem-ne manipulacions, són coses que he comentat gairebé cada mes. Estic un poc fart de reiterar obvietats. Però no queda més remei que insistir perquè com diu José Felix Tezanos: “ Junto a este ímpetu regresivo, de efectos netamente antisociales, la práctica de los lenguajes engañosos -¿por qué dicen “reformas estructurales” cuando quieren decir precarización laboral?- va acompañada de una estrategia precisa orientada a sesgar y manipular los datos estadísticos, para intentar que no ofrezcan una imagen tan preocupante de la realidad laboral como la que se da en países como España”. (Revista TEMAS para el debate, núm. 227, octubre 2013)

I tanmateix hi ha dades que no són manipulables: 1.- El mes d'octubre acaba amb un atur registrat de llarga durada que suposa un 33,7% del total (27.778 persones). 2.- La contractació temporal és el 89,13 % del total dels contractes registrats en els 10 primers mesos de l'any. 3.- Durant el mes de setembre 8.657 persones sol.licitaren la prestació de desocupació contributiva, són, per tant, persones que han perdut la feina durant el mes. 4.- En el mes de setembre només el 32,5% de persones aturades registrades cobraven la prestació de desocupació (846,9 euros de mitjana), el 32% cobraven algun subsidi i el 34,5% restant no tenia cap prestació.

Trista manera d'acabar una de les “millors”  temporades turístiques de la nostra historia. Sembla que allò de la prosperitat compartida no va amb d'ideari  neoliberal!

Article publicat a www.elperscopi.com

Foto: R. Borràs. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires –MALBA- Títol: Jefe de sierpes, 1923.  Obra de Alejandro Xul Solar (Argentina 1887 - 1963)