Ahir vaig tenir el plaer de presentar un acte
organitzar per l’Ateneu Pere Mascaró
i la Fundació Emili Darder. A Can
Alcover ens vàrem reunir per parlar del repartiment del treball. Era la segona
activitat d’un cicle que amb el suggerent titot “Alternatives a la crisi” han
engegat ambdues fundacions, i que fa unes setmanes s’inicià tractant d’energies
renovables.
El ponent va ser Florent Marcellesi que,
a més de ser Coordinador d’Ecopolítica i
membre del Consell assessor de la Fundació EQUO, és un activista i pensador ecologista, un bon divulgador de
l’ecologia política i l’ ecosocialisme.
Florent, cal dir-ho, s’ha convertit en una persona de referència en
l'elaboració teòrica sobre la reducció de la jornada laboral, sobre el
repartiment del treball. La seva aportació a aquest debat és ben original. Està
inserida en una proposta d’economia baixa en carboni i lligada a la proposta
britànica jornada laboral de 21 hores a la setmana o al seu equivalent en
jornada anual.
“Plantear una semana laboral de 21 horas no es sólo un ejercicio de
prospectiva: es también un ejercicio de realidad. Permite pensar en una nueva economía, baja en carbono y en
la que nuestra huella ecológica se reduce de
forma drástica” diu en el pròleg del llibret sobre la proposta
de 21 hores.
Una proposta, aquesta de la jornada laboral de
21 hores, de la qual discrep en algunes coses. La realitat de l’Europa
mediterrània no és la de Gran Bretanya, l’ús dels temps és força diferent, els
problemes associats al treball parcial no desitjat d’aquí va associat a
processos de precarització i empobriment, i a parer meu se li dóna un paper
massa marginal a la Renta Bàsica per bastir la proposta. Però, en qualsevol
cas, el repartiment del treball amb reducció del màxim legal de jornada
laboral és part de l’alternativa.
La coincidència ha volgut que fes aquesta
presentació uns dies després de parlar a l’Obra
Cultural Balear de Manacor. Aquesta molt activa delegació de l’ OCB, entre
altres activitats, desenvolupa un cicle de conferències sota el títol genèric
de “Els dilluns de l’Obra”. Aquest dilluns vaig parlar de “Unió Europea: De la
seguretat laboral a la precarietat social” per acabar amb tres idees:
1.- Les economies regionals són les economies
reals. És a dir, la base econòmica del territori, la integració de les seves
activitats i recursos, al seu mercat interns i els exteriors són cada cop més
importants. Els mercats Estatals a Europa ja no existeixen, els capitals no
inverteixen en funció de l'Estat sinó que tenen més en compte les característiques
de la regió, les seves infraestructures i els seus recursos humans, les seves
connexions amb el continent i amb el món, les relacions socials i la qualitat
de vida, etc. És, idò, un error haver abandonat la política activa envers a
l’Euroregió Pyrinénèes Mediterranée. És un greu error una acció de govern que no
aposti per la identitat lligada al turisme, territorial, producte local i
cultural.
2.- No hi ha futur sense repartir i compartir.
La prosperitat ha de ser compartida. Per tant caldria parlar de: Renda
Garantida de Ciutadania en el camí cap a una Renda Bàsica, de pacte per a
l'eradicació de les noves formes de pobresa, de fiscalitat radicalment
progressiva, de taxa d’estades turístiques, d’una altra política turística o de
l’economia social i solidària.
3.-Les Illes Balears han de superar la crisi
amb ocupacions dignes. “La sortida del laberint: El camí per superar la crisi
creant llocs de treball dignes”. (Miquel Puig) exigiria no seguir retallant en
educació, posar en marxa un autèntic Sintema de Qualificacions Professionals de
Balears, revolucionar el SOIB.
Tot això pot semblar molt utòpic. A mi em
sembla molt més utòpic pretendre mantenir l’actual cacau neoliberal. En tot cas les utopies quotidianes es construeixen amb petites
lluites, amb modestes organitzacions socials. En aquest sentit benvinguda sigui l'Associació de Majors Aturats per l’Ocupació deBalears. Una utopia sense festa no val la pena. Per tant repartiu
i compartiu repartiu i compartiu la festa amb un bon Dijous Bo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada