Tinc la convicció que qualsevol
estadística oficial d'àmbit econòmic, social o laboral, serà, tant sí com no,
interpretada pels governants com una bona notícia en el camí de la sortida de
la crisi. És la consigna del
PP. Passi el que passi avançam pel camí de la recuperació econòmica i la
millora del mercat laboral. No diuen a quina sortida de la
crisi es refereixen ni de quina recuperació econòmica parlen. Les reformes que
han posat en marxa tenen un doble objectiu claríssim: 1.- Un mercat laboral
poblat de treballadors i treballadores pobres i sense drets. 2.- Una economia
devaluada, amb unes classes mitjanes i baixes empobrides i amb unes desigualtats
exacerbades. Anam pel bon camí
d'assolir aquest doble objectiu.
Ahir tinguérem un altre dia d'embulls i mentides
entorn de les dades d'octubre de l'atur registrat i les afiliacions
a la Seguretat Social. Recordem succintament les dades: a) L'octubre acaba
amb 82.486 persones registrades formalment en atur. Un creixement del 13,93%
(10.088 persones) en relació al mes anterior i un descens del 5,35% (4.665
persones) en relació al mateix mes que l'any anterior. Durant tots els mesos
d'estiu el Govern i el PP s'aferraven a les variacions positives mensuals per
afirmar que la recuperació de l'ocupació era un fet. Demagògicament i de forma
molt pueril amagaven que obeïen a les variacions estacionals de gairebé tota la
vida. Ahir no en feren menció perquè la variació mensual és dolenta (l'any
passat aquesta variació estacional a l'alça de l'atur registrat fou menor que
la d'enguany, concretament del 12,20%). Creix l'estacionalitat? Quants Fixos
Discontinus han acabat el seu contracte durant el mes d'octubre? Recorden que
els Fixos Discontinus aturats no figuren al registre d'atur?
De què ens val saber que les afiliacions a la
Seguretat Social han augmentat en un any un 0,92% (3.817 afiliacions en nombres
absoluts) si resulta que la majoria de les noves afiliacions són de mitja
jornada? Afirm que, en termes homogenis d'afiliacions a jornada completa,
les afiliacions interanuals baixen!
En qualsevol cas l'atur registrat baixa perquè hi ha
molts d' estrangers que “agafen els tapins” i retornen als seus llocs d'origen
o van cap a l'economia submergida. Quina altra explicació té que de les 4.665
persones que han deixat d'estar apuntades al registre, 2.060 (el 44%) siguin
estrangeres? Cal recordar una i una altra vegada que Balears fou la comicitat
autònoma amb una major presència relativa d'estrangers en el seu mercat
laboral? Algú pensa que, amb un atur registrat de llarga durada (de més de 2
mesos ininterromputs en demanda d'ocupació) estancat des de fa anys per sobre
del 30% del total d'atur registrat, no augmenta l'atur desanimat i hi ha moltes
persones que no renoven la demanda d'ocupació malgrat que no hagin trobat
feina?
Aquestes, diguem-ne manipulacions, són coses que he
comentat gairebé cada mes. Estic un poc fart de reiterar obvietats. Però no
queda més remei que insistir perquè com diu José Felix Tezanos: “ Junto a este
ímpetu regresivo, de efectos netamente antisociales, la práctica de los
lenguajes engañosos -¿por qué dicen “reformas estructurales” cuando quieren
decir precarización laboral?- va acompañada de una estrategia precisa orientada
a sesgar y manipular los datos estadísticos, para intentar que no ofrezcan una
imagen tan preocupante de la realidad laboral como la que se da en países como
España”. (Revista TEMAS para el debate, núm. 227, octubre
2013)
I tanmateix hi ha dades que no són manipulables: 1.-
El mes d'octubre acaba amb un atur registrat de llarga durada que suposa un
33,7% del total (27.778 persones). 2.- La contractació temporal és el 89,13 %
del total dels contractes registrats en els 10 primers mesos de l'any. 3.-
Durant el mes de setembre 8.657 persones sol.licitaren la prestació de
desocupació contributiva, són, per tant, persones que han perdut la feina
durant el mes. 4.- En el mes de setembre només el 32,5% de persones aturades
registrades cobraven la prestació de desocupació (846,9 euros de mitjana), el
32% cobraven algun subsidi i el 34,5% restant no tenia cap prestació.
Trista manera d'acabar una de les “millors”
temporades turístiques de la nostra historia. Sembla que allò de la prosperitat
compartida no va amb d'ideari
neoliberal!
Foto: R. Borràs. Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires –MALBA-
Títol: Jefe de sierpes, 1923. Obra de Alejandro
Xul Solar (Argentina 1887 - 1963)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada