Amsterdam

El viatger sempre té assumptes pendents amb la ciutat d’Amsterdam. Pot ser no en tingui el turista, però per al viatger em sembla impossible no tenir pendent la visita a un museu, a l’exposició d’un dissenyador, la contemplació plàcida  d’un canal, el color canviant segons l’hora que marqui el rellotge d’una façana esbiaixada o no, tant se val. No m’imagín sense tenir mono de gaudir d’Amsterdam amb bicicleta... i, a ser possible, menjar uns quants herrings (el millor areng que he tastat mai) i les patates fregides dues vegades,  mentre contemples un de tants ponts, i entrecreuats de canals. Si resulta que allò que hom té pendent una visita a Keukenho, ja són paraules majors.

Amsterdam combina la decadència que retratava magistralment Jacques Brel en aquella cançó que titulà Amsterdam (... Dans le port d'Amsterdam/ Y a des marins qui boivent/ Et qui boivent et reboivent/ Et qui reboivent encore/ Ils boivent à la santé/ Des putains d'Amsterdam/ De Hambourg ou d'ailleurs/ Enfin ils boivent aux dames/ Qui leur donnent leur joli corps/ Qui leur donnent leur vertu/ Pour une pièce en or/ Et quand ils ont bien bu/ Se plantent le nez au ciel/ Se mouchent dans les étoiles/ Et ils pissent comme je pleure/ Sur les femmes infidèles/ Dans le port d'Amsterda/ Dans le port d'Amsterdam) amb, posem pel cas, la modernitat del Stedelijk Museum. Es percep els símptomes d’un cert nihilisme i del compromís que es palesa amb les cues per a visitar la Casa d’ Ana Frank que és un símbol de la memòria de l'antifeixisme molt important.

La capital holandesa és, a parer meu, una ciutat amable. Un tràfic moderat i bicicletes i parcs arreu. Malgrat el “cutrerio” del turisme del Barri Vermell o dels coffis shops o la turisitització de Bloememarrk (mercat de les flors), és un lloc a on es pot fer realitat molts somnis. No cal hostatjar-se a una de les moltes cases flotants que omplen alguns dels canals. Ni visitar tots els museus. Basta sopar a un restaurat indonesi, i perdre’s pel Rijksmuseum (molt bona la ultima actuació arquitectònica), pel Stedelijk Museum -el meu preferit amb una excepcional exposició temporal del dissenyador Marcel Wanders- o pel Van Gogh Museum que, malgrat la massificació, és imprescindible. “I dream of painting and then i paint my dream” (somiava pintar i llavors vaig pintar el meu somni, ” és un bon resum del mateix Van Gogh del que ha estat aquesta curta estada a Amsterdam.

D’Amsterdam a Keukenhof s’hi pot arribar amb una horeta. Qui sigui tan neci pensant que ja ho ha vist tot que no hi vagi. El viatger que pensa que tot resta per descobrir es queda meravellat i, tenint en compte que aquest impressionat jardí només obre unes quantes setmanes cada any (enguany la temporada és reduïda al període de 20 de març a 18 de maig) agraït de l’oportunitat d’haver-ho pogut gaudir i fotografiar.