El viatger sempre té assumptes pendents amb la ciutat d’Amsterdam. Pot
ser no en tingui el turista, però per al viatger em sembla impossible no tenir
pendent la visita a un museu, a l’exposició d’un dissenyador, la contemplació
plàcida d’un canal, el color canviant
segons l’hora que marqui el rellotge d’una façana esbiaixada o no, tant se val.
No m’imagín sense tenir mono de gaudir d’Amsterdam amb bicicleta... i, a ser
possible, menjar uns quants herrings (el millor areng que he tastat mai) i les
patates fregides dues vegades, mentre
contemples un de tants ponts, i entrecreuats de canals. Si resulta que allò que
hom té pendent una visita a Keukenho, ja són paraules majors.
Amsterdam combina la decadència que retratava magistralment Jacques
Brel en aquella cançó que titulà Amsterdam (... Dans le port d'Amsterdam/ Y
a des marins qui boivent/ Et qui boivent et reboivent/ Et qui reboivent encore/
Ils boivent à la santé/ Des putains d'Amsterdam/ De Hambourg ou d'ailleurs/
Enfin ils boivent aux dames/ Qui leur donnent leur joli corps/ Qui leur donnent
leur vertu/ Pour une pièce en or/ Et quand ils ont bien bu/ Se plantent le nez
au ciel/ Se mouchent dans les étoiles/ Et ils pissent comme je pleure/ Sur les
femmes infidèles/ Dans le port d'Amsterda/ Dans le port d'Amsterdam) amb,
posem pel cas, la modernitat del Stedelijk Museum. Es percep els símptomes d’un
cert nihilisme i del compromís que es palesa amb les cues per a visitar la Casa
d’ Ana Frank que és un símbol de la memòria de l'antifeixisme molt important.
La capital holandesa és, a parer meu, una ciutat amable. Un tràfic
moderat i bicicletes i parcs arreu. Malgrat el “cutrerio” del turisme del Barri
Vermell o dels coffis shops o la turisitització de Bloememarrk (mercat de les
flors), és un lloc a on es pot fer realitat molts somnis. No cal hostatjar-se a
una de les moltes cases flotants que omplen alguns dels canals. Ni visitar tots
els museus. Basta sopar a un restaurat indonesi, i perdre’s pel Rijksmuseum
(molt bona la ultima actuació arquitectònica), pel Stedelijk Museum -el meu
preferit amb una excepcional exposició temporal del dissenyador Marcel Wanders-
o pel Van Gogh Museum que, malgrat la massificació, és imprescindible. “I dream
of painting and then i paint my dream” (somiava pintar i llavors vaig pintar el
meu somni, ” és un bon resum del mateix Van Gogh del que ha estat aquesta curta
estada a Amsterdam.
D’Amsterdam a Keukenhof s’hi pot arribar amb una horeta. Qui sigui tan
neci pensant que ja ho ha vist tot que no hi vagi. El viatger que pensa que tot
resta per descobrir es queda meravellat i, tenint en compte que aquest
impressionat jardí només obre unes quantes setmanes cada any (enguany la
temporada és reduïda al període de 20 de març a 18 de maig) agraït de
l’oportunitat d’haver-ho pogut gaudir i fotografiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada