Segons les dades de 2015 que ens proporciona el Directori
Central d'Empreses (DIRCE), publicat per l'INE el passat dia 31 de juliol, en
el teixit empresarials de Balears es mantenen els principals dèficits
estructurals que, per una altra banda, són històrics: Petita mida de les
empreses, manca de diversificació, desindustrialització, i poca iniciativa
empresarial privada en recerca i desenvolupament. Entorn d'aquest tema gira el
número 27 de Temes socioeconòmics Gadeso que, com sempre, teniu a la vostra disposició aquí. Abans de comentar breument el seu
contingut, deixau-me que expliqui molt succintament què és això del DIRCE.
El Directori Central d'Empreses és una estadística que, amb
una periodicitat anual i presentant les dades a data 1 de gener de cada any,
desenvolupa l'INE des de 1989 amb l'aval de l'Oficina d'Estadística de la Unió
Europea (Eurostat). És a dir, estam parlant d'unes informacions estadístiques
que són de referència per als organismes internacionals en relació a la
demografia d'empreses i als locals on aquestes desenvolupen les seves
activitats. Personalment, per observar l'evolució del teixit empresarial, em
fio més del DIRCE que no pas de les dades més freqüentment emprades de la
Tresoreria General de la Seguretat Social que, no ho oblidin, provenen d'un
registre administratiu que no està pensat amb criteris estadístics, ans al
contrari, és un instrument per a desenvolupar les tasques de recaptació de la
Seguretat Social i, per tant, obeeix a aquesta lògica i no a criteris
d'excel·lència estadística.
Dit això, els trets més rellevants de la foto a 1/1/2015, que
es pot visualitzar en el Temes socioeconòmics Gadeso que coment, són els següents: La xifra total
d'empreses és de 87.111 i, d'aquest total, el 54% no tenen cap persona
assalariada, el 42% en tenen d'una fins a nou, i el 4% tenen una plantilla
assalariada de més de 10 persones. Pel que fa a la distribució sectorial,
l'hegemonia de les empreses que es dediquen a activitats de serveis és
abrumadora (més del 78% del total), mentre que el grup d'empreses industrials
tot just arriba al 5% del conjunt del teixit empresarial balear. Paga la pena
ressaltar que el nombre d'empreses dedicades a la recerca i desenvolupament és
força baixa i la seva evolució descendent: D'un total de 497 empreses que es
dedicaven a l'activitat d'R+D l'any 2010, hem passat a 137 l'any 2015, és a
dir, en pocs anys hem registrat un descens de més d'un 72%.
I, tanmateix, per sobre d'altres qüestions, allò que em
sembla més destacable és que la tendència a la baixa en el nombre total
d'empreses, que s'ha mantingut any rere any d'ençà de l'inici de la crisi,
s'interromp en 2015 i canvia cap a una tendència a l'alça amb un +3,4%. Però
aquesta aparent millora cal contextualitzar-la en el marc d'un estirabot del
6,6% de les empreses sense persones assalariades. És a dir, un nombre més gran
d'empreses que sembla molt més associat a l'augment dels Autònoms Econòmicament
Depenents (TRADE) i els "falsos autònoms" que, alhora, s'ha
d'associar a un element de precarietat laboral, econòmica i social i com
fórmula de supervivència en un mercat laboral extraordinàriament precari que no
pas a una dinàmica pròpiament creixent de projectes empresarials.
Per tant, el DIRCE 2015, a més d'oferir-nos la informació de
la, diguem-ho així, cronificació dels dèficits estructurals del teixit
empresarial illenc, ens dóna sòlides pistes sobre l'extensió de la precarietat
sociolaboral. Tot indica que cada pic hi ha més casos en què la constitució
d'una empresa no és una opció desitjada, sinó imposada per la manca
d'alternatives ocupacionals i que, com indica Guy Standing, aquestes persones
involuntàriament empresàries van configurant, amb altres grups socials afectats
per les diverses precarietats, el que s'ha anomenat el precariat.
Publicat
originalment a Diario de Mallorca (12-09-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada